Ìndia: diferèntzias tra is versiones

5,441 bytes added ,  1 year ago
no edit summary
No edit summary
No edit summary
{{variant|CAM}}
[[File:Flag of India.png|thumb|246x246px|Bandera]]
[[File:India (orthographic projection).svg|thumb|245x245px]]
S''''Ìndia''' ([[Limba hindi|hindi]]: भारत ''Bhārat''), ufitzialmenti '''Repùblica de Ìndia''' ([[Limba hindi|hindi]]: भारत गणराज्य ''Bhārat Gaṇarājya''), est un'[[Istadu federale|Istadu federali]] de s'[[Àsia meridionale|Àsia meridionali]], cun capitali [[Noa Delhi]]. Cun 3.287.263 km² s'Ìndia est su de 7 istadus de su mundu po superfìtzi mentras cun 1.380.004.385 bividoris est su 2° prus populosu a pustis de [[Cina]].<ref name="Census2011">{{tzita web|url=http://www.censusindia.gov.in/2011-prov-results/data_files/india/Final_PPT_2011_chapter3.pdf|tìtulu=tzensimentu 2011}}</ref>. Est infusta de s'[[otzèanu Indianu]] a sud, de su [[mare Aràbicu|mari Aràbicu]] a ovest e de su [[golfu de su Bengala]] a estu, possedit una lìnia costera chi s'iscàmpiat po 7.517 km.<ref>Kumar, V. Sanil; K. C. Pathak & P. Pednekar et al. (2006), ''Current Science'' 91 (4): 530-536, [http://drs.nio.org/drs/bitstream/2264/350/1/Curr_Sci_91_530.pdf ''Coastal processes along the Indian coastline''] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090908141613/http://drs.nio.org/drs/bitstream/2264/350/1/Curr_Sci_91_530.pdf |data=8 cabudanni 2009 }}</ref>, e allàcanat cun su [[Pakistan|Pakistàn]] a ovest,<ref>Nota: Su guvernu indianu cunsìderat fintzas s'[[Afganistàn]] Istadu a làcana, sendi chi cunsiderat ca s' istadu de su Jammu e Kashmir partèngiat a s'Ìndia, tirendi a mesu sa parti in territòriu [[pakistan]]u, chi allàcanat a puntu cun s'Afganistàn.</ref> [[Cina]], [[Nepàl]] e [[Bhutàn]] a nord-estu, [[Bangladèsh]] e [[Myanmàr]] a estu. Bixinus de acanta, istesiaus de s'[[otzèanu Indianu]], funt su [[Sri Lanka]] a sud-estu e is [[Maldivas]] a sud-ovest.
 
Sedi de sa civiltadi de sa baddi de s'Indu e regioni de bias cumertziales istòricas e de impèrius mannus, su [[Subcontinente indianu|subcontinenti indianu]] est istètiu identificau cun su cummèrtziu e sa richesa culturali po una parti manna de s'istòria longa sua.<ref>Phillip Oldenburg, ''India: History'', 2007 {{tzita web|url=http://encarta.msn.com/|tìtulu=Microsoft(r) Encarta(r) Online Encyclopedia 2007 (c) 1997-2007 Microsoft Corporation.|urlarchìviu=https://web.archive.org/web/20091031074236/http://encarta.msn.com/|dataarchìviu=31 santuaini 2009|urlmortu=eja}}</ref> Cuatru religionis mannas de su mundu (su [[Buddhismu|buddismu]], s'[[induismu]], su [[giainismu]] e su [[sikhismu]]) funt nàscias inoi, mentras su [[zoroastrismu]], s'[[ebraismu]], su [[cristianèsimu]] e s'[[islam]] ddui sunt arribaus intra de su primu millènniu p.C., donende forma in sa regione a una diversidadi culturali manna a diaderus, espressada massimamenti de su [[Sultanadu de Delhi|Sultanau de Delhi]], de s'[[Impèriu Moghul]], de s'[[Impèriu de Vijayanagara]] e de s'[[Impèriu maratha]].
{{s/geografia}}
 
Suta de su regnu de s'imperadori [[Aurangzeb]], s'Ìndia est istètia s'economia prus forti e produtiva de su mundu, balendi su de cuatr'unu (25%) de su [[PIB]] mundiali,<ref name="books.google.com">[[Angus Maddison]] (2003): ''[https://books.google.com/books?id=rHJGz3HiJbcC&pg=PA259 Development Centre Studies The World Economy Historical Statistics: Historical Statistics]'', [[OECD Publishing]], ISBN 9 264 104143, pp. 259–261</ref> cun un'intrada po annu dexi bortas prus mannas de s'[[Impèriu coloniale frantzesu|Impèriu francesu]].<ref name="harrison">{{Tzita libru|tìtulu=Developing cultures: case studies|autore=[[Lawrence Harrison (academic)|Lawrence E. Harrison]], [[Peter L. Berger]]|editore=[[Routledge]]|annu=2006|pàgina=158|url=https://books.google.co.uk/books?id=RB0oAQAAIAAJ|isbn=978-0-415-95279-8}}</ref>. A pagu a pagu annessionada a sa [[Cumpangia britànnica de sas Ìndias orientales|Cumpangia britànnica de is Ìndias orientalis]] de is primus dexi de annus de su de 18 sèculus e colonizada de su [[Regnu Unidu]] de sa metadi de su de 19 sèculus, s'Ìndia s'est fata un'Istadu natzionali modernu in su [[1947]], a pustis de una gherra pro s'indipendèntzia chi est istètia caraterizada de una resistèntzia non violenta difusa dereta de [[Mahatma Gandhi|Gandhi]].
[[File:India (orthographic projection).svg|thumb|]]
 
S' '''Ìndia''', nòmini ofitziali "Repùbrica de Ìndia", est unu istadu (3.287.590 km², 1.095.351.995 ab., capitali [[New Delhi|Delhi Noa]]) de s'Àsia e cumprendit sa parti prus manna de su subcontinenti indianu.{{Istados de s'Àsia}}
S'Ìndia est sa de doxi prus economias mannas de su mundu in tèrminis nominalis e sa de cuatru in tèrminis de pòdere de achistu. Reformas econòmicas ant trasformau s'Istadu in sa segunda economia a prus crèschida lestra<ref name="ERS">{{tzita web|url=http://www.ers.usda.gov/Briefing/India/|tìtulu=L'India è la seconda economia a più rapida crescita|editore=[[Economic Research Service]] (ERS) (United States Department of Agriculture - USDA)|urlmortu=eja|urlarchìviu=https://web.archive.org/web/20110520002800/http://www.ers.usda.gov/Briefing/India/|dataarchìviu=20 maju 2011}}</ref> (est unu de is cincu Paisus in ui si fait referimentu cun s'acrònimu [[BRITS|BRICS]]),<ref name="Goldman">Relatzione de sa banca de investimentos [[Goldman Sachs]] del 2003: {{tzita web|tìtulu=Dreaming with BRICs: The Path to 2050|url=http://www2.goldmansachs.com/insight/research/reports/report32.html|urlarchìviu=https://web.archive.org/web/20071112043411/http://www2.goldmansachs.com/insight/research/reports/report32.html|dataarchìviu=12 onniaantu 2007|urlmortu=eja}}</ref> ma cun totu custu, su Paisu sufrit ancora de livellus de poberesa, analfabetismu e malu nudriamentu artus, foras de tenni unu sistema sotziali basau a sus de is [[casta|castas]]. Sotziedadi pluralìstica, multilìngui e multiètnica, s'Ìndia est annotamala rica suta su pranu naturali, cun una diversidadi de fera aresti e de habitat amparaus.
==Notas==
<references/>
==Àteros progetos==
{{commons|Category:India|Ìndia}}
 
{{Istados de s'Àsia}}
[[Categoria:Natziones de s'Asia]]
[[Categoria:India| ]]
10,082

edits