Zàmbia: diferèntzias tra is versiones

5,479 bytes added ,  1 month ago
no edit summary
m (Bot: Migrating 173 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q953 (translate me))
 
{{LSC}}{{coord|format=dms|display=title}}
{{stub/geografia}}[[File:Flag of Zambia.svg|thumb|100px246x246px|right|Bandera]]
'''Zàmbia''' est una natzione in s'[[Àfrica]].
[[File:Zambia (orthographic projection).svg|thumb|245x245px|right|Posidura in su continente africanu]]
Su '''Zàmbia''', ufitzialmente '''Repùblica de Zàmbia''' (in [[Limba inglesa|inglesu]] ''Republic of Zàmbia''), est un'istadu de s'[[Àfrica]] tzentru-meridionale. Sa capitale est [[Lusaka]]. Est una repùblica presidentziale in s'àmbitu de su [[Commonwealth de sas Natziones|Commonwealth]], membru de is [[Natziones Unidas]] e de s'[[Unione Africana]]. Sa limba ufitziale est s'[[Limba inglesa|inglesu]].
==Geografia==
S'istadu tirat a 752.614 km² pro uno 11.668.000 bividores e pigat làcana norte cun sa [[Repùblica Democràtica de su Congo]], a nord-estu cun sa [[Tanzània]], a estu cun su [[Malawi]], a sud cun [[Mozambicu]], [[Zimbabwe]], [[Botswana]] e [[Namìbia]], e a ovest cun s'[[Angola]]. Su Zàmbia non tenet essidas a mare. In passadu nodidu cun su nùmene de [[Rhodesia Setentrionale]] (dae [[Cecil Rhodes]]), su nùmene atuale si referit imbetzes a su frùmene [[Zambesi]].
==Istòria==
Su territòriu atuale de su Zàmbia est istadu in orìgine populadu dae tribùs [[Khoisan]] de cassadores-boddidores, chi sunt istados bogados unos duos mìgia annos a oe dae undadas migratòrias de àteros pòpulos, prus adelantados tecnologicamente. Partende dae su de 12 sèculos, fiat comintzada una migratzione [[Bantù]] chi diat populare parte manna de su continente.
 
Intre custos pòpulos s'agataiant is [[Tonga (pòpulu)|Tonga]] (puru denumenados ''Batonga'') chi fiant istados is primos a s'aposentare in Zàmbia. Is [[Nkoya]] fortzis fint arribados fintzas in antis, aposentende·si in su territòriu dae is regnos Luba-Lunda de su norte.
 
Àteros grupos aiant sighidu a arribare, cun unu flussu mannu intre is de 17 e de 19 sèculos. Custa migratzione protzediat dae is regnos de Luba e Lunda in s'atuale [[Repùblica Democràtica de su Congo]] e de su norte de [[Angola]]. Durante su de 19 sèculos fiant arribados is [[nguni]] dae sud, a cunsighèntzia de is disòrdines polìticos in su sud de su continente (su aici naradu [[Mfecane]]).
 
===Colonizatzione europea===
Visitadu dae is [[Impèriu portughesu|portughesos]] in su de 18 sèculos, s'atuale Zàmbia fiat esploradu dae su britànnicu [[David Livingstone]]. Sa penetratzione coloniale fiat cumintzada in su [[1890]], pro mèdiu de sa [[British South Africa Company]]. suo grandu artífitze fiat istadu [[Cecil Rhodes]], presidente de sa British South African Company, chi si fiat dedicadu a isfrutare is minerales de sa zona. Su sambenadu suo diat dare a pustsi nùmene a sa colònia.
 
Antiga [[Rhodèsia Setentrionale|Rhodèsia de su Norte]], su [[1953]] su [[Regnu Unidu]] aiat proadu a dd'unire cun sa [[Rhodèsia Meridionale|Rhodèsia de su Sud]] (atuale [[Zimbabwe]]) e a su [[Nyasaland]] (atuale [[Malawi]]), ma is interèssios de is colonos biancos de sa Rhodèsia de su Sud aiant fatu chi in su [[1964]] Rhodèsia de su Norte si separaret, formende s'istadu nou de Zàmbia. In su [[1964]] [[Kenneth Kaunda]] fiat istadu elìgidu a primu e ùnicu primu ministru de sa Rhodèsia de su Norte.
 
=== Repùblica de Zàmbia ===
[[Kenneth Kaunda]] fiat nominadu primu Presidente de Zàmbia. Pagu a pustis, su guvernu aiat decraradu unilateralmente s'indipendèntzia, in su mese de onniasantu de su [[1965]], contende tando cun unos 70.000 bividores de orìgine britànnica. In su [[1973]] s'istadu aiat serradu is fronteras cun su [[Zimbabwe]], in protesta contra de su règimene ratzista de [[Ian Smith]]. In su [[1979]] cumandamentos de sa Rhodèsia ant ispèrdidu in [[Lusaka]] su cuarteri generale de su movimentu gherrilleri [[Unione Africana de su Pòpulu de Zimbawe]] (ZAPU), chi cumbatiat su règimene biancu rhodesianu cun s'apògiu de su guvernu de Zàmbia. In su [[1982]] sas medidas de rigore econòmicu diant batire a un'isciòperu generale contra Kaunda. Sa crisi fiat peorada cun sa falada internatzionale de su prètziu de su [[Ràmine|ràmene]], metallu printzipale bogadu in is minas de s'istadu.
 
Kaunda fiat torradu e eligire diversas bortas, abarrende a sa presidèntzia fintzas a su [[1991]], annu cando fiat remplasadu dae [[Frederick Chiluba]]. Intre diversas acusas de malversatzione de fundos e àteros casos de corrutzione de s'amministratzione sua, Chiluba si fiat dimìtidu de s'incàrrigu in su ghennàrgiu de su 2002, sentit sutzèdidu dae su visupresidente suo [[Levy Patrick Mwanawasa]], chi aiat cumintzadu una campagna anticorrutzione, morende su 19 de austu de su 2008. Mwanawasa fiat remplasadu dae [[Rupiah Banda]] (chie fiat su visupresidente in su momentu de sa morte sua).
 
== Economia ==
S'economia de su Zàmbia si basat subra sa messaria e s'isfrutu de is minas de [[Ràmine|ràmene]] (de chi s'istadu est primu produtore de [[Àfrica]]) e de [[cobaltu]], comente fintzas subra su [[turismu]]. Gràtzias a is minas gigantes a sa frontera cun sa [[Repùblica Democràtica de su Congo]], chi ammuntant abundantemente is abbisòngios natzionales de ràmines, su Zàmbia est istadu, a palas de su [[Cile]], su de tres esportadores mundiales de [[Ràmine|ràmene]] in is annos 2010.
 
Su Zàmbia produit fintzas [[trigainde]]. Su guvernu est intentende de isvilupare s'agricultura e s'esportatzione de [[Arachis hypogaea|cacao]] e de [[tabacu]]. Est fintzas istadu su de oto produtores de [[cotone]] de s'Àfrica de s'estu, de su sud e de su norte in is annos 2010.
 
==Àteros progetos==
{{commons|Category:Zambia|Zàmbia}}
 
 
{{Template:Àfrica}}
 
 
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Natziones de s'Africa]]
8,949

edits