Lagu Laacher

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su Lagu Laacher (Laacher See) est unu lagu in sa regione vulcànica de s'Eifel, acanta de is tzitades de Andernach (8 km), Bonn (37 km) e Coblenza (24 km). Formadu in una caldera, est de forma ovale e, cun unos 3,3 km², est su prus lagu mannu de sa Renania-Palatinadu. S'ùrtima foghilaja de s'ex "vulcanu Laacher" est a giru de s'annu 10 930 a.C. A subra de is ispondas suas s'agatat s'abbadia de Santa Maria.

Su Laacher

Etimologia

Su nòmine ufitziale Laacher See est pleonàsticu, ca derivat dae su latinu lacus (in tedescu antigu "lacha") e dae su tedescu modernu "See", est a nàrrere "lagu". In su tempus su tèrmine "Laach" at dadu nòmine a su logu e a su monastèriu, chi in su 1863 is Gesuitas Maria dd'ant postu Laach.

Descritzione

A giru de su lagu s'agatant rilievos de artària mèdia de 125 m. Tenet una profundidade màssima de 53 m. Est alimentadu prus che totu dae abba freàtica, frida e de sabore marigosu, e non tenet drenàgiu naturale. S'artària mèdia o "Normalnull" (zero normale) est fissada pro cunventzione a 275 m, ma vàriat meda, fintzas de 15 m, segundu s'evaporamentu o is pretzipitaziones.

In s'edade de mesu, in diretzione sud s'est fatu su tunnel Fulbert-Stollen, longu 880 m e artu unos 3 m, pro amparare su cunventu dae s'abba arta. Fulbert est istadu s'abate de su monastèriu dae su 1152 a su 1177 e su fràigu est istadu datadu in s'annu 1164 segundu su mètodu dendrocronològicu. Intre su 1840 e su 1845 is famìlias Delius e Von Ammon, insandus propietàrias de su bene cunventuale secularizadu e de su lagu, nd'aiant fatu fàghere unu parallelu a unos 10 m de profundidade pro abbassare de prus su livellu de s'abba.

Su Lagu Laacher est fintzas unu vulcanu firmu, sugetu a fainas sìsmicas e anomalias tèrmicas a suta de su lagu.. Sinnos de faina si rilevant fintzas a livellu de s'abba a suta de forma de degassamentu vulcànicu.