Livermòriu
Artìculu in LSC
Su livermòriu (pretzedentemente nodidu cun su nùmene sistemàticu temporale ununhèxiu, o eka-polòniu) est un'elementu super-grae sintèticu de sa tàula periòdica, chi tenet a sìmbulu Lv e nùmeru atòmicu 116.
Su 6 nadale de su 2000, sa sìntesi de su livermòriu fiat annuntziada dae unu grupu cumpostu dae iscientziados russos de su Joint Institute for Nuclear Research de s'Universidade de Dubna e iscientziados istadunidenses de su Lawrence Livermore National Laboratory, cun s'agiudu de su personale de su Research Institute of Atomic Reactors de Dimitrovgrad e de su State Enterprise Electrohimpribor de Lesnoj.
Su grupu at aporridu de àere bombardadu de su plutòniu-244 (elementu 94) cun càlciu (elementu 20), produende apuntu àtomos de Livermòriu (elementu 116). Custos àtomos, segundu cantu aporridu, sunt decaidos in fleròviu (elementu 114) in 47 ms.
Su nùmene, assignadu in su nadale 2011 de sa IUPAC, est in onore de su Lawrence Livermore National Laboratory de Livermore, in Califòrnia[1].
S'iscoberta de su livermòriu e de s'oganesson annuntziada in su 1999 de su Lawrence Berkeley National Laboratory, fiat torrada a tratare a fatu de s'iscàndalu de sa frassificatzione de is proas a banda de unu chircadore (Victor Ninov).[2]
Referèntzias
modìfica- ↑ (EN) iupac.org. URL consultadu su 20 nadale 2011 (archiviadu dae s'url originale su 4 freàrgiu 2012).
- ↑ (EN) Rex Dalton, The stars who fell to Earth (PDF), in Nature 420, 2002.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Livermòriu |