MS-DOS
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
MS-DOS (sigla de Microsoft Disk Operating System) est istadu unu sistema operativu de sa Microsoft, non prus in produtzione, dedicadu a is elaboradores personales cun microprotzessores x86. In cummèrtziu dae su 1982 a su 2000, est istadu su primu de una sèrie longa de sistemas operativos de sa Microsoft chi in is annos otanta rapresentaiat prus de su 90% de su mercadu mundiale de is sistemas operativos e, fintzas a s'arribu de Windows 95 in su 1995, est istadu su sistema operativu pro elaboradore prus difùndidu in su mundu.
| MS-DOS | |
|---|---|
 | |
 | |
| Isvilupadore(es) | Microsoft |
| Data prima versione | 12 austu 1981 |
| Ùrtima versione | 8.01 (14 cabudanni 2000) |
| Limbàgiu | assembly language |
| Litzèntzia | MIT License |
| Situ web | |
Istòria
modìficaIn su mese de ladàmine de su 1980 s'IBM fiat chirchende unu sistema operativu pro s'elaboradore suo nou, su PC IBM e at pedidu a sa Digital Research de Gary Kildall, autore de su CP/M chi insandus fiat s'istandard pro is micro-elaboradores. Sa negotziatzione però est fallida pro ite ca s'IBM oferiat su pagamentu de una lissèntzia fissa de 250.000 dollaros in manera indipendente dae su nùmeru de còpias de su sistema operativu realizadas, mentras Digital Research boliat un'acòrdiu basadu in su pagamentu de una royalty pro cada còpia realizada.[1][2]
Sighende sa chirca, s'IBM at pedidu a sa Microsoft de Bill Gates e Paul Allen - chi tando produiat prus che totu limbàgios de programmatzione comente a su Microsoft BASIC - chi at cuntatadu sa Seattle Computer Products (SCP) chi pagos meses in antis aiat iscritu unu clone a 16 bit de su CP/M, narende·ddu QDOS (Quick & Dirty Operating System[3] - Sistema operativu lestru e brutu), posca distribuidu comente a 86-DOS, pro is Gazelle, micro-elaboradores chi fiat produende, basados in su 8086 e in su bus S-100. A pustis de una revisione lestra de su còdighe, belle 4000 lìnias in limbàgiu assembly, est istadu imbiadu a s'IBM pro un'averìguu.
S'IBM fiat satisfata, duncas sa Microsoft at achiridu is deretos de su 86-DOS dae sa SCP in su mese de argiolas 1981. Su mese a pustis, sa prima versione de MS-DOS fiat in su mercadu; IBM però aiat fatu unu controllu de calidade aprofundidu, aiat agatadu prus de 300 faddinas e duncas nde aiat torradu a iscrìere carchi parte aiat postu su nùmene PC-DOS 1.0 a sa versione resurtada. Ambas versiones sunt istadas lissentziadas in paris dae Microsoft e dae IBM. Is versiones imbenientes sunt istadas lissentziadas in manera separada, dae Microsoft comente a MS-DOS e dae IBM comente a PC-DOS, de sòlitu cun sa bessida in su mercadu de una lìnia noa de elaboradores personales.
In printzìpiu no fiat obligatòriu comporare una còpia de MS-DOS paris cun is PC IBM ma faghiat a isseberare intre a unos cantos sistemas operativos comente a su CP/M-86 (a pustis DR-DOS), s'UCSD p-System, s'IBM PC-DOS, su XENIX (est a nàrrere s'UNIX de AT&T arrangiadu dae sa Microsoft pro is micro-elaboradores). Comente si siat, su prètziu de su CP/M fiat de 240 dollaros, su de su p-System de pagu mancu, mentras su MS-DOS costaiat 39,95 dollaros isceti. Sa pràtica de bèndere MS-DOS e su PC-DOS isceti in pari cun unu PC est incumentzada dae sa bèndida de is AT/339, cun sa versione 3.0 de su DOS.
Fintzas a sa versione 3.1 de Microsoft Windows, MS-DOS fiat su sistema operativu chi fiat carrigadu a s'aviu de s'elaboradore e Windows fiat carrigadu a pustis cun unu cumandu de s'impitadore; incumentzende dae Windows 95, su protzessu de inghitzu de su sistema IBM-cumpatìbile est istadu modificadu a manera de carrigare su MS-DOS e, in automàticu, Windows. Custu est istadu fatu pro mantènnere sa retrocumpatibilidade cun is programmas DOS, ma donende fintzas a s'impitadore s'impressione de un'ambiente de su totu gràficu. Sa lìnia de sistemas ìbridos 16/32bit est sighida cun Windows 98 e Windows Me. Fiat connota comente Windows 9x.
Sa lìnia de sistemas Windows NT est a s'imbesse nàschida de su totu a 32 bit e sena suportu beru a MS-DOS (su prompt de is cumandos frunidu fiat un'aplicatzione Win32 chi emulaiat una console e is cumandos printzipales DOS, sena però inserrare nudda de su sistema operativu betzu). MS-DOS est essidu foras de usu cun sa nàschida de Windows XP, prima versione de sa lìnia de produtos NT orientada a su mercadu consumer. Oe Windows frunit unu suta-sistema DOS limitadu (NTVDM) chi però, partende dae Windows Vista non suportat mancu sa modalidade a ischermu intreu netzessària pro esecutare is giogos pro DOS. Duncas, s'emulatzione de su sistema betzu est lassada a màchinas virtuales o aplicatziones esternas, che DOSBox.[4]
Su 26 martzu 2014 Microsoft permitit a su Computer History Museum de publicare, a suta de una lissèntzia a pro consultatzione e non cummertziale, su còdighe de is versiones 1.1 e 2.0 de MS-DOS.[5]
A fine 2018 su pròpiu còdighe cumpartzidu 4 annos in antis est carrigadu dae Microsoft in su portale GitHub.[6]
Piessìnnios
modìficaArchitetura
modìficaComente a totu is sistemas operativos pro elaboradores personales de cussu perìodu, MS-DOS fiat unu sistema operativu mono-impitadore e mono-protzessu, est a nàrrere capatzu a esecutare unu programma isceti a sa borta. Su mercadu at isvilupadu, isfrutende una propiedade de su mecanismu de esecutzione de is programmas de DOS, is TSR (Terminate and Stay Resident, acaba e abarra residente): programmas chi, una borta carrigados, torraiant su controllu a sa shell sena però liberare sa memòria allogada e, medas bortas, pighende su controllu de su tecladu o de un'àteru aparatu, a manera de pòdere èssere tzerriados dae s'impitadore. Custu permitiat una genia de multi-protzessu, mancari chi duos o prus TSR intraiant s'ispissu in cunflitu o causaiant instabilidade a su sistema.
Is limitatziones printzipales de su DOS fiant sa làcana a 640KB de RAM, sa farta de suportu pro sa rientràntzia, s'architetura a 16 bit e su fatu chi onni protzessu, una borta aviadu, teniat su controllu totale de su sistema. Custas limitatziones fiant dèpidas a sèberos progetuales, basados a suba a is limitatziones de su primu PC IBM; custos lìmites fiant istruturales e duncas no ddoe fiat manera de ddos bìnchere. Essidos craros pro s'evolutzione tecnològica lestra de cussos annos, a pustis sunt istadas agatadas solutziones pro custos lìmites impreende ainas comente a manigiadores de memòria EMS e XMS, estendidores DOS (DOS extender) chi manigiaiant su funtzionamentu a 32 bit in modalidade amparada, chi MS-DOS non podiat suportare. No fiant mudas istruturales a su sistema: in ònnia manera su manìgiu de su sistema de is archìvios, sa risposta a is interrutziones abarraiant comente si siat in manu a su betzu MS-DOS e sufriant de is lìmites suos.
Su còdighe esecutàbile fundamentale de su DOS cabiat in duos archìvios, IO.SYS e MSDOS.SYS. Su primu cunteniat is funtziones de servìtziu de is interrutzione e su manìgiu de is perifèricas fìsicas e carrigaiat su segundu, chi cunteniat su manigiadore de perifèricas lògicas e su manigiadore de su sistema de archìvios FAT. MSDOS.SYS carrigaiat issu matessi su COMMAND.COM, sa shell interprete de is cumandos. Custos archìvios depiant ocupare is primas duas positziones in sa File Allocation Table de su discu e èssere a làcana a pare. In su PC-DOS ddi naraiant IBMBIO.COM e IBMDOS.COM ma acumpriant is pròpiu tareas. Àteros documentos de importu fiant CONFIG.SYS e AUTOEXEC.BAT: su primu s'ocupaiat de sa configuratzione de sos dispositivos (perifèricas) e de sas aplicatziones; su segundu, imbetzes, fiat un'esecutàbile de tipu batch chi manigiaiat is cumandos automàticos a s'inghitzu de su sistema.
Interfàtzia de impitadore
modìficaS'interfàtzia istandard de MS-DOS, un'interfàtzia a lìnia de cumandu, fiat una shell (chi ddi naraiant command), comente in totu is sistemas de insandus. De sighida sunt essidos disponìbiles àteras interfàtzias, basadas subra menù testuales (comente a, a esèmpiu, Norton Commander) o gràficas, comente a su GEM e sas primas versiones de Microsoft Windows fintzas a sa 3.11.
Memòria RAM
modìficaSa memòria RAM in su MS-DOS est partida in:
- memòria cunventzionale (o memòria base), chi indicat is primos 640 Kilobyte de memòria, chi sunt is ùnicos chi su sistema podet impreare in manera nativa. Custa rapresentat sa prima cantidade de memòria màssima allocabile de su protzessore, ca su restu, 360 kB, fiat impreada pro àteros fines.
- memòria ispràghida, chi rapresentat sa memòria cumprèndida intre is primos 640 kB e su primu Megabyte. Pro èssere impreada est netzessàriu unu manigiadore. Unu de is prus famados est a esempru
EMM386chi sighiat sa Expanded Memory Specification . - memòria estèndida, chi indicat s'ala de memòria a pustis de su primu Megabyte in unu PC IBM o cumpatìbile cun una CPU 80286 o imbeniente.[7]
Versiones
modìfica| Versione | Dada de distributzione | Nòdidas |
|---|---|---|
| Microsoft MS-DOS 1.24 | làmpadas 1982 | comente a su PC DOS 1.10 |
| Microsoft MS-DOS 1.25 | trìulas 1982 | prima versione no IBM de su PC DOS: s'istòria de su MS-DOS beru incumentzat inoghe |
| Microsoft MS-DOS 2.01 | maju 1983 | suportu initziale pro s'internazionalizzazione (cumandu COUNTRY) |
| Microsoft MS-DOS 2.11 | nadale 1983 | una bia mesana tra MS-DOS 2.01 e PC DOS 2.10 |
| Microsoft MS-DOS 2.12 | 1983 | versione ispetziale pro TI pro |
| Microsoft MS-DOS 3.05 | santandria 1984 | prima versione no IBM de PC DOS versione 3 |
| Microsoft MS-DOS 3.25 | santugaine 1985 | estèndidu su suportu a sas limbas istràngias |
| Microsoft MS-DOS 4.0 | abrile 1986 | essidu in Europa isceti; introduidu su multi-protzessu; instàbile meda e prenu de faddinas, est retiradu dae su mercadu pagu tempus a pustis |
| Microsoft MS-DOS 3.31 | santandria 1987 | suportu pro partitziones majores de 32 MB; versiones diversas a banda de vàrios OEM |
| Microsoft MS-DOS 2.11R | 1988 | versione carrigàbile dae ROM pro is PC Tandy |
| Microsoft MS-DOS 4.01 | nadale 1988 | curregit medas faddinas de sa versione 4.0 ma est àncora instàbile |
| Microsoft MS-DOS 3.21R.85 | cabudanni 1989 | ROM DOS, suportat su sistema de archìvios Flash pro portàtiles |
| Microsoft MS-DOS 3.3R | 1990 | ROM DOS, versione pro
portàtiles TI |
| Microsoft MS-DOS 5.0 | làmpadas 1991 | introduidu s'impreu de sa memòria arta; possibilidade de impreare finas 8 hard disk; suportu a is floppy disk de 2,88 MB; versione istàbile e robusta de sas pretzedentes |
| Microsoft MS-DOS V | freàrgiu 1993 | versione pro su mercadu giaponesu cun suportu pro is caràteres Kanji a 16 bit |
| Microsoft MS-DOS 6.0 | martzu 1993 | cumpressione de su discu in su momentu (Doublespace); configuratziones mùltiplas in AUTOEXEC.BAT e CONFIG.SYS |
| Microsoft MS-DOS 6.20 | cabudanni 1993 | Doublespace torradu a iscrìere pro problemas de pèrdida de datos |
| Microsoft MS-DOS 6.21 | freàrgiu 1994 | Doublespace rimòvidu a pustis de chi sa Stac Electronics aiat bintu sa càusa pro violatzione de copyright |
| Microsoft MS-DOS 6.22 | maju 1994 | Programma nou de cumpressione de su discu (Drivespace); ùrtima versione de DOS stand-alone |
| Microsoft MS-DOS 7.0 | austu 1995 | Achirida in Windows 95, introduidu su suportu a su VFAT chi cunsentit s'impreu de nùmenes de documentos longos |
| Microsoft MS-DOS 7.10 | austu 1996 | Achirida in Windows 95B OSR2 e Windows 98, introduidu su suportu a su sistema de archìvios FAT32 |
| Microsoft MS-DOS 8.0 | cabudanni 2000 | Ùrtima versione de MS-DOS; achirida in Windows Me |
| Microsoft MS-DOS | 31 nadale 2001 | Fine de su suportu |
Clones
modìficaClones cummertziales:
- MultiUserDOS-7 Gold
- DR Multiuser-DOS
- SuperDOS
Clones:
- DR-DOS
- OpenDOS
- DOS-C
- TR-DOS
Clones a còdighe abertu:
- FreeDOS
- FreeGEM DOS
Riferimentos
modìfica- ↑ Tom Rolander, The rest of the story: How Bill Gates beat Gary Kildall in OS war, Part 1.
- ↑ Tony Bove, Just Say No to Microsoft, No Starch Press, 2005, pp. 9–11, ISBN 1-59327-064-X.
- ↑ Raul Rojas, DOS, in Paterson Technology, abrile 2011. URL consultadu su 22 trìulas 2018 (archiviadu dae s'url originale su 23 trìulas 2018).
- ↑ Il DOS è ancora vivo, nascosto dentro Windows 10 - Wired, in Wired, 17 ghennàrgiu 2017. URL consultadu su 4 freàrgiu 2017.
- ↑ Microsoft MS-DOS early source code | Computer History Museum, in www.computerhistory.org. URL consultadu su 4 freàrgiu 2017.
- ↑ (EN) Microsoft Re-Open-Sources MS-DOS on GitHub - ExtremeTech, in www.extremetech.com. URL consultadu su 9 trìulas 2020.
- ↑ (EN) 095 MCmicrocomputer [ligàmene interrùmpidu], in Issuu, pp. 104-105. URL consultadu su 9 trìulas 2020.
Bibliografia
modìfica- IBM Personal Computer – DOS – Disk Operating System della Microsoft Corp. – Manuale di riferimento (versione 2.10), IBM Italia, 1984.
- Guida introduttiva Microsoft MS DOS – Sistema Operativo – Versione 3.3, Bit Computers, 1988.
- MS-DOS - Guida utente (3.10), Olivetti, 1986.
- DOS - Per saperne di più senza fatica, Dan Gookin, McGraw-Hill, 1994.
Artìculos
modìfica- 10 anni di MS-DOS. E poi?[ligàmene interrùmpidu] (cun intervista a Bill Gates), in MCmicrocomputer, n. 100, Roma, Technimedia, ladàmine 1990, pp. 180-189, ISSN 1123-2714 (WC · ACNP).
- Microsoft MS-DOS 4.01[ligàmene interrùmpidu], in MCmicrocomputer, n. 88, Roma, Technimedia, cabudanni 1989, pp. 110-115, ISSN 1123-2714 (WC · ACNP).
- Microsoft MS-DOS 5.0[ligàmene interrùmpidu], in MCmicrocomputer, n. 113, Roma, Technimedia, idas 1991, pp. 216-220, ISSN 1123-2714 (WC · ACNP).
- Anteprima MS-DOS 6.0[ligàmene interrùmpidu], in MCmicrocomputer, n. 127, Roma, Technimedia, martzu 1993, p. 124, ISSN 1123-2714 (WC · ACNP).