Manipulatzione de sa mente
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa manipulatzione de sa mente est unu tipu de influèntzia sotziale finalizada a cambiare s'intendimentu o su cumportamentu de sos àteros impreende ischemas e mètodos sùbdolos e ingannosos chi podent fintzas essire in s'abusu siat psicològicu siat fìsicu.[1] Su fine ùrtimu persighidu dae su manipuladore est sa satisfatzione de is mandos suos, de norma a gastos de is àteros. S'influèntzia sotziale in sese no assumet una connotatzione negativa, in manera contrària a sa manipulatzione; si pighet a esempru su dutore chi isfrutat su rolu suo e s'asimmetria de connoschimentos pro induire su malàidu a abbandonare istiles de vida insàlubres e dannosos. S'influèntzia sotziale assumet una connotatzione pro fintzas positiva cando non tenet elementos coertzitivos, lassende lìbera sa persone de atzetare o refudare sos ischemas propostos; in tale casu si faeddat de persuasione, de non confùndere cun comunicatzione eficatze. Si bidat a esempru sa teoria de su nudge, o "ispinta garbosa", chi chircat de indiritzare sa persone cara a unu cumportamentu prus virtuosu proponende·si·ddu suta forma de giogu.
Recuisitos de una manipulatzione eficatze
modìficaSu psicòlogu George K. Simon, afirmat chi s'eficatzidade de sa manipulazione est ligada in sustàntzia a chi dda esecutat, chi cheret nàrrere ca su manipuladore "de sutzessu" est dotadu de sas atitudines a sighire[2]:
- Cuat s'agressividade dae sa cale orìginant is intentziones suas e is cumportamentos suos;
- Tenet un'atentzione ispicada orientada a iscobèrrere is debilesas psicològicas de sa vìtima, in is cales pesat is ischemas suos de manipulatzione;
- Insensibilidade o bera e pròpia farta de sentidu de curpa, ausèntzia de dudas e iscrùpulos relativos a sa possibilidade de causare unu disacatu a sa vìtima sua in s'incasu chi ddu cunsideret netzessàriu o ùtile a su satifaghimentu de sa voluntade sua. Tantis prus cuada est s'agressividade, prus eficatze si faghet sa manipulatzione.
S'agressividade velada si declinat in custas duas diretziones[3]:
- Agressividade relatzionale, est a nàrrere sa deliberada cumpromissione de is relatziones interpersonales de sa vìtima e sa vandalizatzione de s'immàgine sotziale sua;
- Atitudines passivu-agressivas, overas s'espressione de disamistade indireta a banda de su manipuladore pro mèdiu de cumportamentos omissivos cales su perlongamentu, su fallimentu voluntàriu in còmpitos de routine, riservare su "tratamentu de su mudìmene", tènnere su murru e si pintare che a vìtima, crìticas negativas acuadas de sarcasmu o ironia e cummentos retòricos.