Terranoa
Coordinadas: 40°55′N 9°30′E / 40.916667°N 9.5°E
campidanesu · LSC · nugoresu
Terranoa | |
Nùmene ufitziale: | Olbia |
Istadu: | Itàlia |
Regione: | Sardigna |
Provìntzia: | Nord-Est Sardigna (OT) |
Ladiore: | 40°55′0″ Nord |
Longhiore: | 9°30′0″ Est |
Artiore: | 10 m. subra su mare |
Tirada: | 383,64 km² |
Populatzione: | 61.344 (31/07/2023) 157,64 biv./km² |
Apendìtzios: | Berchiddeddu, Murta Maria, Pittulongu, Rudalza-Poltu Ritundu, Santu Pantaleu |
Comunes lacanantes: | Alà, Alzachena, Figari, Loiri-Poltu Santu Paolu, Monti, Padru, Sant'Antoni de Gaddura, Telti |
Còdighe postale: | 07026 |
Prefissu telefònicu: | 0789 |
Còdighe istat: | 104017 |
Còdighe catastale: | G015 |
Bividores: | terranoesos |
Patronu: - Santu - Die |
Santu Simpliciu 15 maju |
Giassu web: | Giassu Istitutzionale |
Terranoa (in italianu Olbia, in gadduresu Tarranoa), est una tzitade cun 61.344 bividores bene aposentada in sa mantessi pianura in su nord est de sa Sardigna, in Gaddura. Est istada sa capitale antiga e istòrica de su Giudigadu de Gallura, sede de sa "Curia Regnum", cioè sa residèntzia de su Zuighe, capulogu de sa curatoria de Fundimonte, unu de sos dipartimentos territoriales chi fit divisu su Giudicadu. E pro pius de 1500 annos sede de su pìscamu. Este una de sas pius importantes tzitade de sa Sardigna.
Istòria
modìficaTerranòa est una de sas pius antigas tzitades de sa Sardigna, in sa pianura terranoesa s’agatant medas testimoniantzas de sa presèntzia de sos òmines a comintzare dae su neolìticu ae su perìodu nuràgicu. Sos istùdios archeològicos però narant chi sa tzitade fit fundada dae sos pùnicos a giru de su sèculu V - IV a.C. ma bi sono trattas notabiles de frequentazione Grega et Fenicia. Cun sos romanos, arribados in su 238 a.C., sa tzitade fit su tzentru pius mannu de sa Gaddura. In su V sèculu d.C. sa tzitade ruet sutta a sos Vandalos arrivados dae su mare, in calicuna manera sos bizantinos ne giarrigant sos vandalos e pro chimbighentos annos abbarrant in Terranoa (su nùmene como est Phausiana). In su X sèculu Terranoa cun su nùmene de Civita est sa capitale de su Giudigadu de Gaddura, in custu perìodu aiant fraigadu sa Basilica de Santu Simpliu (XI-XII), e su Casteddu de Pedres (XIII). In su perìodu Aragonesu sa tzitade fit pagu populada. In su ‘800 aiant fatu a nou su portu, e Terranoa comintzat a crèschere; In sa segunda Gherra Mondiale sa tzitade est istada bombardada, unos 22 òmines mòerent. In su ‘900 est istada bogada sa malària, sa tzitade passat da 14700 pessonas de su 1951 a 45500 de su 2001. Oe est sa prus manna tzitade de sa Gaddura e de sa provìntzia de Terranoa-Tèmpiu, ei una de sas prus importante de sa Sardigna. In su 2006 su comune de Terranòa est istadu “comune d’eccellenza del sistema amministrativo italiano” pro capatzidade aministrativa e gestionale.
Geografia antròpica
modìficaPartziduras istòrigas
modìficasos nùmenes de sas zonas printzipales de Terranoa:
|
|
|
Monumentos Printzipales
modìficaNuraghes
modìfica- Nuraghe Riu Mulinu a Cabu Abbas;
- Nuraghe Belveghile;
- Nuraghe Putzolu;
- Nuraghe Mannazzu
- Nuraghe Casteddu
- Puttu Sacru de "Sa Testa";
- Tumba de sos Gigantes Su monte de s’Ape;
Ruinas
modìfica- Ruinas Muraglias Punicas, via Torino;
- Ruinas abitaziones punicos-romanos, via Nanni;
- Ruinas de su abbadoto Romano”;
- Foro Romano;
Atteros
modìfica- Casteddu de sa Paulazza (bizantinu)
- Basìlica de Santu Simprighe (XI-XII);
- Casteddu de Pedres (XIII);
- Turre 'e s'Istrana
- Crègia de Santu Paulu Apòstolu.
- Villa Tamponi (1870);
- Palatu Munitzipale;
- Palatu S'Iscolàsticu (1911);
- Anfiteàtru Poltu Quadu, arch. Giovanni Michelucci (1990);
- Museu Archeològicu Natzionale;
-
Basilica de Santu Simprighe
-
Puttu Sacru "Sa Testa"
-
Tumba de sos gigantes de Su Monte de s'Ape
Isport
modìficaS'isquadra de fùbalu printzipale est s'Olbia, fundada in su 1905. Sa sigunda isquadra prus importante est su Tavolara, fundada in su 1954.
Collegamentos istranzos
modìficaWikimedia Commons tenet files chi ligant a: Terranoa |