Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'oro o segundu s'àrea geogràfica oru est s'elementu chìmicu de nùmeru atòmicu 79 e su sìmbulu suo est Au (dae su latinu aurum). Est unu metallu de transitzione modde, grae, dùtile, malleàbile de colore grogu, dèpidu a sa surbidura de sas longàrias de unda de su biaitu de sa lughe intzidente.

S'oro in sa tàula periòdica de is elementos
Oro

Inatacabile de sa majoria de sos cumpostos chìmicos, reagit in pràtica isceti cun s'abba règia e cun su ione tzanuru. Cun su mercùriu format un'ammesturu, ma no unu cumpostu chìmicu. S'agatat a s'istadu nadiu suta forma de pibidas, trigos e pàgias in sas rocas e in sos depòsitos alluvionales.

Est istadu impreadu giai de s'antighidade pro coniare monedas e, in antis de s'abentu de sa moneda fiat (latinu pro "siat fata", est a nàrrere creada dae su nudda, com'est sa de oe) est istadu impreadu comente a contrabàlida pro sas emissiones valutàrias de sos istados, comente acontessiat a s'internu de su gai naradu gold istandard. S'impreat annotamala in giojeria, odontoiatria e in s'indùstria eletrònica. S'oro est devènnidu in su tempus sìmbulu de puresa, balentia e lealidade.

Àteros progetosModìfica