Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Is ostrogotos sunt unu de sos pòpulos germànicos intre de is chi prus aiant dèpidu patire de sas invasiones de sos unnos, in bàsciu a su 370 p.C. Su nùmene diat significareGotos de s'estu, in oposidura a sos de s'ovest, sos visigotos. Una àtera versione prus reghente, defèndida dae J. Rosales[1] e ammìtida dae Fermín Miranda-García,[2] sustenet chi is gotos fiant de orìgine bàltica. Aiant istabilidu su regnu suo a manu de su mare Nieddu.

Regnu ostrogotu in su 271-376 p.C.
Mapa de s'Europa cun su regnu ostrogotu in su 526 p.C.

A primìtziu, fiant istadas vassallos de sos unnos, fintzas a sa morte de su cabu issoro Àtila. Tando, fiant intrados in diversos patos cun s'Impèriu romanu. Difatis, su re issoro, Teodoricu, fiat puru cònsole de Roma. Sos ostrogotos ant ocupadu parte de Itàlia e sa Gàllia, ma fiant istados bintos dae sas tropas romanas de Oriente.

Su deus tutelare issoro fiat su sennore de sa gherra, una figura chi sos romanos aiant identificadu cun Marte.In sa cultura, aiant surbidu medas elementos romanos. Faeddaiant sa limba gòtica, oe in die ispèrdida, ma cun influèntzias mannas dae àteros idiomas europeos.

Sos ostrogotos aiant costituidu unu regnu mannu in s'estu de su riu Dnièster, a sas terras a inghìriu de su mare Nieddu (su chi oe est parte de s'atuale Ucràina e Bielorùssia). Is visigotos fiant istadosis gotos de s'Otzidente, e su domìniu territoriale issoro s'isterriat dae su Dniéster fintzas a su Danùbiu.

Is ostrogotos fiant istados assugetados a is unnos dae su 375, in chi binchent su re Ermanaricu, fintzas a sa morte de Àtila, acontèssida in su 453, cando aiant cuberadu s'indipendèntzia e si fiant istabilidos che pòpulu federadu de Roma. A pustis, si fiant unidos a àteros gotos chi fiant fuidos dae is terras issoro a s'arribu de sos unnos. In su 474 fiat istadu isseberadu re Teodoricu, su prus connotu dae sos monarcas ostrogotos. Bi fiant istados diversos perìodos de gherras e àchios intre issu e s'imperadore romanu de Oriente Zenone. In su 488, Teodoricu aiat ocupadu s'Itàlia e in su 493 aiat bintu e bochidu, in Adda, Odoacre, re de is èrulos.

A pustis de sa morte sua in su 526, sa situatzione fiat torrada gasi violenta chi in su 535 s'imperadore romanu de Oriente Justinianu I aiat imbiadu su generale suo Belisàriu contra de is esèrtzitos ostrogotos in Itàlia. Sa superioridade de s'esèrtzitu romanu de Oriente fiat istada sa crae pro s'isperdimentu de sa resistèntzia ostrogota.

Custu pòpulu est istadu a sa fine surbidu in forma graduale pro àteras tribùs germànicas, comente is vàndalos e is francos.

NotasModìfica

  1. Rosales, Jurate, Las 4 mentiras sobre los godos.
  2. Miranda-García Fermín, Breve historia de los godos, ISBN 978-84-9967-736-1.

Àteros progetosModìfica