Otzitania

(Reindiritzadu dae Otzitània)


Articulu in nugoresu

Sa Otzitània (in otzitanu Occitània [utsi'tanjɔ], [uksi'tanjɔ], sicundu sa norma classica, Óucitanìo sicundu cussa mistraliana) o, prus pacu intesu, Pays d'Oc , est una rezone istorico-zeografica de s'Europa chi non la defìnin làcanas politicas e si at isvilupàu in Frantza de zosso, prus atteros trettos zeograficos, a làcana o nono.

Mapa de s'Otzitania.
Bandera de sos attivistas.

Est unu trettu chi tenet connotassiòne mescamente limbistico-filolòzica, est a nàrrer chi si fundat in supra de sa limba otzitana o limba d'oc, bènnia dae s'otzitanu anticu o proventzale. S'otzitanu non si depet peròe cunfunder chin su francuproventzale (arpitanu), nén chin su frantzesu, mancari chi facan parte de sa matessi camba noulatina e galloromanza.

Custas limbas sun naschias chin sa latinitzassiòne de sa Gallia tardu-antica e medievale (prus o mancu dae su seculu de IV a cussu de XII), chin faveddos latinos ammisturàos a atteros franco-gallicos. Oje in dìe, custas limbas sun de interessu mannu pro sos filologos, e cada istadu in ube si faveddan las at reconnottas. Sa limba otzitana fit in imprèu de sa poesia trobadorica, sa forma de literadura naschia in sa rezone de Acuitania in su seculu de XI e, prus a tardu, diffùndia in bona parte de Europa. A cumintzare dae su seculu de XV, su distinghimentu zeograficu fit supratottu limbisticu, pro la marcare in cuntrastu sìat chin sa limba tzentru-orientale de sas Alpes Graias, in ube si chistionabat unu francuproventzale settentrionale de lùmen "arpitanu", sìat chin sa Frantza de sùsu, in ube si faveddabat imbètzes sa limba d'oil, est a nàrrer sa "mama" de su frantzesu modernu.

Atteros sìnzos caratteristicos de s'Otzitania sun in tradissiones, musicas e ballos populares.