Artìculu in LSC

Su Polèsine (in vènetu Połéxine, in dialetu ferraresu Pulésan) est una regione istòrica e geogràfica italiana, cun istèrrida e làcanas chi sunt mudados in su cursu de is sèculos. In passadu fiat fintzas connotu comente Pòlesine de Rovigo.

Posidura de sa provìntzia de Rovigo in Itàlia

In die de oe, de una bisura geogràficu-antròpica su Polèsine currespondet a sa provìntzia de Rovigo.[1]; de bisura de sa geografia fìsica est intames definidu che su territòriu chi s'agatat in su cursu bàsciu de is frùmenes Àdige e Po, fintzas a su mare Adriàticu, cun làcana uesta non definida, chi ddu chirriat de is baddes mannas veronesas.[2].

Su territòriu s'iscerat che una limba de terra istrinta e longa, cun isvilupu de s'uestu a s'estu, inserrada intre is duos frùmenes de s'Àdige e su Po, fintzas a su delta de su Po, ricu de unu pore de rios e rastos de antigos frùmenes. Sa prus parte de is caminos antigas s'agatant in is àrgines, duncas in unu pranu prus artu de su de sa campagna a inghìriu.

Su nòmine de Polèsine est unu faeddu vènetu chi dependet de su latinu medievale pollìcinum o polìcinum, chi cheret nàrrere "terra benatzosa".[3]

Antigamente fiat usadu a sustantivu pro inditare is medas isuleddas chi s'agataiant in su caminu de unu o prus frùmenes.[4]

In passadu s'àrea fiat una de is prus intemperiosas e sugetas a sa malaghera de Itàlia.

  1. Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
  2. De Agostini Scuola.
  3. Su faeddu Polesine è galu usadu pro inditare is bonìficas de su ferraresu. Cunfronta L'epopea della bonifica nel Polesine di San Giorgio
  4. Istituto dell'Enciclopedia Italiana.

Àtèros progetos

modìfica