Rafael Caria

Articulu in logudoresu

Rafael Caria (S'Alighera, Sardigna, 1941 - 9 de abrile de su 2008) est istadu unu filologu e poete sardu de s'Alighera.

Bida

In sos annos Setanta, est istadu unu de sos protagonistas de su movimentu in tzittade pro su saligheresu, comente attivista in intro de sa Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana, prataforma pro su reconnoschimentu in Italia de sos deretos de totu sas minorias limbisticas. In custa atividade, traballende in sa cumpanzìa aerea Alitalia, at detzididu de annuntziare sos bolos de s'aeroportu de s'Alighera in cadelanu saligheresu e in sardu. Custu seberu li at fatu sighire atziones repressivas dae parte de s'impresa. Caria est istadu politicamente ativu a primu in su Partidu Comunista Italianu (PCI) e a pustis in Sardenya i Llibertat (Sardigna e Libertade), partidu indipendentista de manca chi at donadu su contributu a fraigare, e in custu tempus est istadu unu de sos primos a chistionare in saligheresu in cunsizu comunale. Autore de paritzos istudios de lessicografia e toponomastica, poete fentomadu in campu limbisticu cadelanu, fit istadu unu de sos editores de s'annuariu academicu Revista de l'Alguer. In su 1999, at pigadu sa Creu de Sant Jordi (Rughe de Santu Jorghe) sicomente aìat gherradu meda pro su cadelanu de s'Alighera. In su 2006 l'ant fatu membru de sa Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalanss (Setzione Filologica de s'Istitutu de Istudios Cadelanos) comente espertu de toponomastica e lessicografia saligheresa, su primu saligheresu e sardu a nde faghere parte. Est bennidu a mancare duos annos a pustis, in su 2008.

Traballos

• Eduard Toda i Güell. Alguer, un popolo catalano d'Italia (1981). Edició bilingüe català-italià amb una àmplia introducció de Caria.
• «L'alguerès al carrer i a l'escola», (1987) Com ensenyar català als adults, núm. 15; 18-20.
• L'Alguer, llengua i societat (1988)
• «L'alguerès des d'una perspectiva històrica» (1990) a Revista de l'Alguer, núm. 1; 33-53.
• Il mondo del Càlic (1991)
• «Documents d'història toponímica algueresa: el "Llibre de las lacanas"» (1992) a Revista de l'Alguer, núm. 3; 175-230.
• «La política lingüística a l'Alguer» dins La llengua als Països Catalans. A cura d'Isidor Marí, (1992)
• Toponomastica algherese, II (1993)
• «Ordinacions municipals de l'Alguer de 1526» (1994) a Revista de Llengua i Dret, núm. 22; 52-53.
• «El lèxic dels mariners algueresos entre catalanitat i mediterraneïtat» (1995) a Revista de l'Alguer, núm. 6; 119-208; núm. 7; 155-204.
• «L'alguerès al llindar del 2000, entre substitució i anticatalanisme » (1997) a Serra d'Or, núm. 451-452; 40-44.
• «Libera muratoria» (1998) a Sardegna e dintorni. Alguer, núm. 3; 38-43.
• «Corax, la primigenia "Algarium"» (1999) a Revista de l'Alguer, núm. 10; 231-244.
• Le piante spontanee ad Alghero, nomi, proprietà, usi, etimologia (2001)
• «L'Alguer al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Joan Palomba i Antoni Ciuffo» (2006) a Estudis Baleàrics
• Il nome popolare degli uccelli ad Alghero (Pròleg de Joan Veny i Clar), (2006).
• El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc, a Revista de Llengua i Dret, Núm. 46, Desembre 2006, ISSN 0212-5056, ISSN web: 2013-1453. http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/copy3_of_Revista_prova_2/El_catala_a_l_Alguer__apunts_per_a_un_llibre_blanc_/ca/at_download/adjunt Archiviadu su 4 martzu 2016 in s'Internet Archive.