S'Alighèra

tzitade sarda
(Reindiritzadu dae S'Alighera)

Coordinadas: 40°33′36″N 8°18′54″E / 40.56°N 8.315°E40.56; 8.315

S'Alighèra (in saligheresu L'Alguer, in tàtaresu L'Aliera, in italianu Alghero) est una tzitade situada in sa provìntzia de Tàtari in sa Sardigna nord-otzidentale. B'at 40.461 tzitadinos.

Su portu 'e S'Alighera


S'Alighèra (SC) - L'Alguer (CA) - L'Aliera (SDC) - Alghero (IT)
Nùmene ufitziale: Alghero (IT) - L'Alguer (CA)
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tàtari (SS)
Ladiore: 40°33′28″ Nord
Longhiore: 8°19′19″ Est
Artiore: 7 m. subra su mare
Tirada: 224,43 km²
Populatzione: 43.917 30/11/2010
195,68 biv./km²
Apendìtzios: Fertilia, Guardia Grande, I Piani, Loretella, Maristella, Sa Segada, Santa Maria La Palma, Tramariglio, Villassunta
Comunes lacanantes: S'Ulumedu, Putifigari, Tàtari, Uri, Biddanoa Monteleone
Còdighe postale: 07041
Prefissu telefònicu: 079
Còdighe istat: 090003
Còdighe catastale: A192
Bividores: S'Aligaresos (SC) - Algueresos (CA) - Algaresi (SDC) - Algheresi (IT)
Patronu:
 - Santu
 - Die

San Michele Arcangelo
29 de Cabudanni
Giassu web: Giassu Istitutzionale

Istòria e limba

modìfica

S'Alighera, tzitade in su nord ovest de sa Sardigna. S'Alighera est istada fundada a suta de sos genovesos de sa famìlia de sos Doria (cun su numene Alghero), imparentada cun familias de su Rennu de Torres. Est istada disputada tra sos Genovesos, sos Pisanos e su Rennu de Arborea. In su 1354 est istada cunchistada dae Pedru IV de Aragona, tando sa populatzione originària sardòfona est istada bogada e cambiada cun colonos arribende dae sos Paisos cadelanos.

No si ischit in ue sa populatzione originale siat finida, forsis in Dèsulu. Dae carchi documentu agatadu dae pagu, paret a unu logu no a canta meda ma nemancu a tesu, in una bidda noa (Biddanoa Monteleone?).

S'Alighera creschende, in su 1500 incomintzant sas cuntierras cun Tàtari.

In su 1503 diventat sea de Diòtzesi e in su 1612 sos Gesuitas aberint unu Collegiu, sa primu iscola.

In su 1652 S'Alighera benit colpada dae una pestilentzia grave chi nde ochit a abitantes meda.

Su 1720 passat a suta de sos Savoja, in pari cun totu sa Sardigna e nde essit de s'àrea polìtica ibérica.

Un'ìsula catalana in Sardigna

modìfica

Sa tzitade fiat intro de muros chi la difendiant. Oe puru sa tzitade betza mustrat sos sinnos de su passadu cadelanu: palatzios de familias catalanas; monumentos: su campanile e parte de sa Seu, sa crèsia de Santu Frantziscu, sas Turres e sas murallas chi serraiant sa tzitade...

Oe puru s'saligheresu, resistente in sa boghe de sos mannos e pagu faeddadu dae sos giovanos e pitzinnos, est de origine catalana. Su saligheresu no s'est isvilupadu sighende s'evolutzione de su cadelanu de Catalugna, est finidu pro divennere unu cadelanu cun unu isviluppu suo, pro su fatu de aturare isoladu dae su restante, e cun influentzias de sardu e italianu.

In s'Alighera esistint duas iscolas de pénsu: chie cheret cullegare s'aligheresu a su cadelanu de Catalugna, ispinghende a atzetare cambiamentos pro dduu fàghere divennere su catalanu de oe, e chie imbetzes cheret allogare s'aligheresu comente est, pensamentosu prus de ddu tènnere biu in sa faeddada e iscritúra. Ambaduos is tretos però bolent agiudare e favoressere sos collegamentos culturales, turìsticos e economicos puru (gemellagios) cun Bartzellona e sa Catalugna.

In sa tzitade betza, si podet leghere su numene de sas carrelas in cadelanu (carrer, carrerò) e in italianu. In s'Alighera s'intendet faeddare in sardu puru: sos chi dae sa biddas sunt andados a bivere in s'Alighera e a pustis de medas annos cun sos amigos o in domo sighint a lu faeddare.

Atividade marina

modìfica

Su portu, pro naves de pisca, est de importu turisticu puru. Sa pisca de corallu, chi in passadu fiat de importu, sighit galu oe.

 

Atividade aradòria

modìfica

In su sartu de s'Alighera s'agatant olivarios e si prodùet ògiu bonu e meda, nc'ant bingias famadas puru (Cantine Sella e Mosca, Cantina di Santa Maria la Palma ).

Comunigatziones

modìfica

S'Alighera tenet unu aeroportu suo (Aeroporto di Alghero-Fertilia "Riviera del Corallo")

Sa bìa nada "de sos duos mares" collegat sa tzidade cadelana cun Portu Turres. In medas dae s'Alighera andaìant e andant a traballare a Portu Turres in su petrolchimicu.

Logos de interessamentu turìsticu

modìfica

Bellas sas prajas de s'Alighera e de su territoriu. Logos famados, Cabu de Cassa e sas Grutas de Netunu sunt visitadas dae sos turistas dae mare o dae terra (Escala del cabirol, prus de 600 iscalinas). Dae pagu ant abertu su Parcu de Porto Conte, de paritzos km de isterrida, e valorizende sos fraigos de sa ex Colonia penale de Tramariglio.

In su 1800, de sa tzitade betza si distruent parte de sas murallas pro faghere logu a sos fraigos de sa tzitade noa. Abarrant is turres antigas: sa Turre de l'Esperò Reial, o Turre Sulis; sa Turre de Santu Jagu, sa Turre de Santu Giuanne, sa turre de Porta Terra (Turre de sos Ebreos) e ateras e parte de sa muralla. Is cresias: sa Seu, santu Frantziscu, santu Migheli (Miali), sa Misericordia, su Cramu.

Unu santuariu a foras de s'Alighera, su santuariu de Baluvilde. Esistint ateras cresias in su sartu: sant'Anna, s'Isperantzia, Sant'Austinu. Custas sunt sas cresias antigas, a pustis bi sunt sas cresias noas, sas parrochias, sete in tzitade e ses in is apenditzios.

In su sartu s'agatant sitos archeologicos: sa Necropoli Anghelu Ruju (3300-1800 a.C) iscoberta in su 1903: una de is prus mannas in Sardigna, 38 tumbas o domos de janas, iscavadas in sa pedra arenaria e calcarea. Su Nuraghe Palmavera, a 8 km dae s'Alighera (XV-X a.C.), unu nuraghe e una bidda nuragica. Bi ant agatadu meda materiale chi como s'agatat in su Museu Sanna de Tatari. Sant'Imbenia, cun rastros romanos; Monte Carru, in ue ant agatadu ischeletros umanos.

Caraterìsticos sunt sos burgos in su sartu de s'Alighera: Santa Maria la Palma, Guardia Grande, Loretella, Sa Segada, Maristella. Fertilia, est fundada in periodu fascista e abitada dae su 1948 dae istrangios.

Ateros datos de interessamentu tzivile

modìfica

S'Alighera tenet unu presone, s'Ispidale Tzivile e s'Ispidale Marinu. Dae pagu est sa sea de sa Facultade de Architetura de s'universidade de Tàtari e de una sea de s'Universitat Oberta de Catalunya.

Boghes curreladas

modìfica

Ligàmenes esternos

modìfica
 
Turre de s'Esperó
 
Muros de S'Alighera