Open main menu
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu




Portu Turre
Poltu Turre-Istema.png
Nùmene ufitziale: Porto Torres
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tàtari (SS)
Ladiore: 40°50′13″ Nord
Longhiore: 8°24′5″ Est
Artiore: {{{artiore}}} m. subra su mare
Tirada: 102,62 km²
Populatzione:
22.483 31/3/2010
217,2 biv./km²
Apendìtzios: {{{apendìtzios}}}
Comunes lacanantes: Tàtari
Còdighe postale: 07046
Prefissu telefònicu: 079
Còdighe istat: 090058
Còdighe catastale: G924
Bividores: turritanos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Bainzu, Santu Protu e Santu Gianuariu
{{{die patronu}}}
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Su comune 'e Portu Turre in sa provìntzia de Tàtari.

Portu Turre (Posthutòrra in tàtaresu, Porto Torres in italianu) est una bidda de 22.265 abitantes in sa provincia de Tathari.

GeografiaModìfica

Sa bidda marina de Portu Turre est posta in s'ala nord occidentale de sa costa sarda, in s'internu de su golfu de s'asinara, in unu logu istratègicu, s'ùnicu molu sardu collegadu, a banda s'Itàlia, cun Francia e Ispagna. At unu territòriu de 10200 ètaros, inue sas ìsulas de s'Asinara e Piana rapresentant sa metade de custa mannària. S'Asinara, est finas Parcu natzionale, connotta meda ca incue s'agataiat sa presone de seguresa màssima inue sunt colados famados delincuentes, mafiosos e brigatistas. Parte manna de su territòriu duncas in custas ìsulas e su restu in sa Prana de sa Nurra, unu territòriu ispogiadu cun pagos buscos, belle che totu occupadu dae pàsculos e terrinos laurados. Unu territòriu duncas pranu o cun pagu montigros, a banda carchi artura che Monte Alvaro (342m) connòschidu ca s'agatat una cava de calcare. Pagos frùmenes inue su prus de importu est su Riu Mannu chi acabbat a palas de su Ponte Romanu, ma finas Riu Santu chi rapresentat làcana cun su territòriu de sa comuna de Tàtari a occidente. S'agatat finas una paùle, mutida “de Gennanu”, collocada intro a sa Zona Industriale, su prus manna custa de totu sa Sardigna cun 23km². Totu sa sa costa presentat morfologias diferentes. Arribande dae platamona, unu litorale longu meda cun plajas mannas a rena fina, chirru a sa bidda sa rena lassat su logu a roccas mannas, piessignu de custa ala de sa costa, fatas de tufu biancu cun falèsias mannas cun artàrias finas a 30m. Sa rocca, a bias, lassat su logu a carchi plaja inue sa prus famada est sena duda cussa de Balai, cun sas cresieddas suas e su mare trasparente ispantosu. Àteras plajas cussa de s'Iscoglilongu e sa Renaredda e àteras prus minoreddas. A settentrione duncas su territòriu est in s'oru de su mare e a Ovest, Sud e Est a làcana cun sa Nurra de Tàtari.

IstòriaModìfica

Perìodu Preistòricu-nuràgicuModìfica

  • Rinvenimentos paleontòlogicos;sunt istados agatados in su territòriu de Portu Turre (curtzu de Rio Santu) meda rusugios de pecusos comente cocodrillos, tirafarras nanas ecc etcc.. datados in su Miocene. Meda mannadu est puru s'agatu de carche ossos de muninca antropomorfas (oreopithecus) de chirca 8 milliones de annos addesegus.
  • Preistoria;sa presèntzia de s'òmine in sas tancas de Portu Turre si podet faghere incumintzare, chena duda, dae su perìodu prenuràgicu, cosa fàcile est a lu nàrrere la ite sunt istat agatados meda necròpolis in su territòriu matessi, comente su Crocifissu Mannu, Li Lioni e galu s'ispantosu situ de Monti D'accoddi, un'acatamentu ùnicu in su Mediterràneu Occidentale, si pensat chi fiat unu logu sacru inue si faghiant rituales pro sa fertilidade.
  • Periodu Nuragicu; Meda acatamentos de custu tempus sunt istados agatados a intro sa necròpoli de su Crucifissu Mannu, sos prus de importu sunt duas cherbedderas istampada duas bortas. Si creet chi custos tribagliu de istampare sa cherbeddera fiat fattu pro sanare su malàidu, galu podet èssere puru chi s'istampadura fiat fatta finas pro rituales màgicos. Totus sos nuraghes de su territòriu ant acabbare a custu tempus, sete de custos sunt cunservados finas oe, prus o mancu, comente Nuraghe Margone, Biunis, Nieddu e galu. Una àtera cosa de importu est sa Domus de janas a prospetu architetònicu de s'Andreolu, custas sepurturas imbetze de su perìodu prenuràgicu sunt mertzu collocadas in su perìodu nuràgicu, e totu pro su diferente prospetu, sìmbolos a intro, comunes a totu sa Nurra, e a sas tumbas de sos gigantes.

Perìodu Fenìtziu-punicuModìfica

De sa frecuentatziones de custu tempus no b'at meda novas. Su chi est tzertu est chi custu locu est istadu reparu de sos navigantes fenìtzios, e luego de cuddos pùnicos. Su chi s'agatat pro cantu regrada s'archeologia est pagu e si podet proare a faghere unu collegamentu chin s'ìsula de Asinara e Melqart (s'Ercules pro custas zente). Caliche cosa fiat agatada, aneddos e cosas gasi, e totu figurante su deus Bes. Galu un'istele in tufu e una cupa greca de su VI sec a.C. et àtera cosas comente resòrgias e isteddos.

Perìodu RomanuModìfica

In custu perìodu est incumintzada sa crèschida turritana. De custu tempus est sa fundatzione de sa bidda. Sa fundatziones diat essere gràtzie a Giulio Cesare Ottaviano (cando fiat in Sardigna) o de Marco Lurio in su 46 a.C. Issos fundaiant una colònia romana chi est preguntada pro sa prima borta in sa Naturalis Historia de Plinio su betzu. Custu nùmene est Turris Lybissonis. De meda importu pro sa tzitade fiat su flumine mertzu connòschidu comente riu mannu oe. Isse fiat navigàbile pro meda chilòmetros a cussu tempus. De poi pagu ant fraigadu su portu chi est collocadu in su matessi locu in ube est oe. S'atividade marinara de sa colònia est bene documentada da su cultu de Iside (chi a su tempus fiat sa chi proteghiat su marinajos). Issa beniat festizadora sas prima dies de martzu (navigium ididis). Chin custa tzelebratzione issos apirant su tempus propitziatòriu pro sa pisca e sa navigatzione. Custu tempos colaiat su mese e Sant'Andria. Sa fede in Iside at testimoniatzas in beda istàtuas e monumentos comente s'Ara de Bubastis. De poi sa frabigatzione de su ponte Romanu 8su prus mannu e antigu de s'ìsula), in su I sec, sa tzitade fiat mertzu collegada chin sa prana de sa nurra. Turris Lybissonis fiat, si no cussa de prus importu, se segunda tzitade collegada chin Ostia (portu de Roma). S'Ùnica bidda chin sa matessi importàntzia de turris fiat Kalaris. Dae sa minieras de sa Nurra nde pigaiant prata e ferru. Abbaidende sas termas, sas domos chin mosàicos, sos muros e galu si podet narrere chi sa tzitade fiat de beru de meda importàntzia puru pro Roma.