Santu Gavinu

Articulu in campidanesu

Gavinu, fintzas Bainzu o Bingiu (Làtziu, sèculu III – Portu Turre, 25 de ladàmini 303), est stau unu soldau romanu, martirizau cun Protu e Gianuari, decollaus in Portu Turre in Sardigna duranti sa persecutzioni de Diocletzianu.

Agiografia

Santu Gavinu est a primu arremonau in d-una lìtera scrita de su papa Gregori Mannu in su 599 a su piscopu de Casteddu, e apustis s'agatat in d-unu martirològiu de su sèculu VI e in su Condaxi de Silki. Sa primu passio de is santus, scrita in su sèculu XII de unu mòngiu Vitorinu de Casteddu, est posta in sa "Paristòria de Santu Sadurru", in chi s'agatant is fatus de is tres màrtiris. Teneus puru una passio de su sèculu XIII in chi est prus manna sa parti asusu sa vida de Gavinu.

Su fatu de is tres màrtiris sardus est connotu puru po Antonio Cano, chi at cumpostu sa primu òpera literària in lìngua sarda chi si connoscit, "Sa vitta et sa morte, et passione de sanctu Gavinu, Prothu et Jaunariu"; in su 1582 Hieronimu Araolla at scritu "Sa vida, su martiriu, et morte dessos gloriosos Martires Gavinu, Brothu et Gianuari".

Sa Basìlica de Santu Gavinu, Protu e Gianuari in Portu Turre.

Cultu

	« In Portu Turre, in Sardìnnia, is santus Màrtiris Protu predi e Gianuari diàconu, chi, mandaus a cudd’ìsola de santu Càiu papa, ddui funt staus bocius in su tempus de Diocletzianu, asuta de su prèsidi Bàrbaru. »
	(Martyrologium romanum, 1955)

Oi santu Gavinu est afestau asolu in su 30 de maju. Ainnantis de su Concìliu Vaticanu II, fiat afestau cun Protu e Gianuari in su 25 de ladàmini. Is festas popularis, sa "Festa Manha", si faint su lunis a pustis de Pasca de Spìridu Santu.

In su seculu VI est stada fraigada una cresiedda in Portu Turre in onore de is tres màrtiris. In su seculu XI est stada fraigada sa basilica chi s'agatat oi etotu, fortzis asuta de is rennus de Gonari Comita e Barisoni I de Torres.

Gavinu, Protu e Gianuari funt is patronus de s’Arcidiòcesi de Tàtari e de sa Provìncia eclesiàstica turritana, de Portu Turre, Tàtari e de s’Universidadi de Tàtari. Santu Gavinu sceti est patronu de Bancali (Tàtari), Elini, Gavoi, Illorai, Isporlatu, Monte, Muros e Onieri.

Bibliografia

B. De Gaiffier, La passion de Saint Gavin Martyr de Sardaigne in “Analecta Bollandiana”, LXV, 1947.
B.R. Motzo, La Passione de San Gavino, in “Studi Cagliaritani di Storia e Filologia”, I, Casteddu, 1927.
Passio Sanctorum Martyrum Gavini, Proti et Januarii, a cura di G. Zichi, Tàtari, 1989.