Rivolutzione de Tunisia
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa Rivolutzione de Tunisia[1][2] o Rivolutzione de is giasminos,[3] est una nera de protestas acontessidas in tzitades medas de Tunisia intre su mese de nadale de su 2010 e su 2011 in su cuntestu de is Beranos àrabos, e chi ant portadu a s'esìliu de su presidente Zine El-Abidine Ben Ali (in càrriga dae su 1987). Is tunisinos preferent sa denùmenatzione Rivolutzione de sa dinnidade pro calificare sos acontessimentos de su 2010-2011.[4]
Tzocadas dae sa bidda de Sidi Bouzid, dae chi su nùmene originale de « abolotu de Sidi Bouzid » (ثورة سيدي بوزيد) o de« intifada de Sidi Bouzid»,[5][6] custas manifestatziones fiant atuadas protestende contra de su disimpreu chi tocaiat una fita manna de is giòvanos, in piessignu de is giòvanos diplomados, sa corrutzione e sa repressione de sa politzia. Fiant inghitzadas su 17 de nadale de su 2010, a fatu de s'immolatzione ponende·si fogu de unu pitzocu de 26 annos bendidore ambulante de fruta e birdura in Sidi Bouzid, Mohamed Bouazizi, sa cale mercantzia fiat istada cunfiscada dae is autoridades.[7]
Cun totu ca fiat istada atuada sa repressione, in bator chidas is manifestatzione si fiant isparghinadas in totu su paisu, provochende sa fuida de Ben Ali a Aràbia Saudita su 14 de ghennàrgiu de su 2011. Su cussìgiu costitutzionale aiat tando desinniadu su presidente de sa Càmbara de is deputados, Fouad Mebazaa, che a presidente de sa Republica a ìnterim in virtude de l'artìculu 57 de la Costitutzione de 1959.[8] Custu rolu e sa formatzione de unu guvernu nou ghiadu dae su primu ministru in essida Mohamed Ghannouchi no aiant paradu sa crisi; su controllu de oto ministèrios a banda de su partidu de Ben Ali, s'Agrupamentu costitutzionale democràticu (RCD), fiat cuntestadu dae s'opositzione e dae is manifestatziones. Su segundu guvernu Ghannouchi fiat duradu isceti dae su 27 de ghennàrgiu 2011 a su 27 freàrgiu 2011: sa pressione populare e sindacale pro otènnere unu càmbiu prus cumpridu possìbile e is violèntzias sighidas aiat ispintu a sa nòmina de unu guvernu nou ghiadu dae Béji Caïd Essebsi e a s'isfaghimentu de su RCD su 9 de martzu.
Su 23 de santugaine de su 2011, si fiant tzelebradas infines is primas eletziones democràticas in s'istòria de s'istadu, assumende una Assemblea Natzionale Costituente, e incomintzende sa trasida de sa Tunisia a sa democratzia. Atualmente in Tunisia sighit sa crisi econòmica (cun bases pretzedentes a sa rivolutzione) e su protzessu de democratizatzione est galu in atu, nointames s'istadu rapresentat s'ùnicu esempru positivu de trasida a sa democratzia intre is beranos àrabos.[9]
Is gherras durante sa rivolutzione ant fatu 338 ochidos et 2.174 feridos.[10]
Riferimentos
modìfica- ↑ "Ningú pot apropiar-se de la revolució tunisiana", in ara.cat.
- ↑ Acudits de la revolució tunisiana, in ccma.cat.
- ↑ Es trenca l'acord per arribar a un govern d'unitat que supervisi la transició política fins a les eleccions, in ara.cat.
- ↑ En remontant la Révolution, in letemps.ch. URL consultadu su 4 maju 2021 (archiviadu dae s'url originale su 4 maju 2021).
- ↑ "Sidi Bouzid, mon amour", in nouvelobs.com.
- ↑ La génération Facebook plus forte que Ben Ali, in slate.fr.
- ↑ Joy as Tunisian President Flees Offers Lesson to Arab Leaders, in nytimes.com.
- ↑ Constitution de la République Tunisienne 1959, in jurisitetunisie.com.
- ↑ È la democrazia la risorsa strategica della Tunisia, in limesonline.com.
- ↑ Tunisie : 338 morts et 2174 blessés, bilan officiel mais pas définitif., in africanmanager.com.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Rivolutzione de Tunisia |