Sprite (sistema operativu)
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
| Sprite | |
|---|---|
| Isvilupadore(es) | University of California, Berkeley |
| Litzèntzia | MIT License |
| Situ web | |
Sprite est unu sistema operativu isperimentale tipu-Unix distribuidu isvilupadu in s'Universidade de Berkeley, Califòrnia, dae su grupu de chirca de John Ousterhout intre su 1984 e su 1992. Is piessìnnios de importu de su sistema includent su suportu pro s'immàgine de sistema ùnica me is cluster de elaboradores[1] e s'introdutzione de su sistema de archìvios Log-structured File System (LFS). Fintzas su limbàgiu de scripting Tcl est nàschidu a intro de custu progetu.
Incumentzu
modìficaSu traballu in Sprite est incumintzadu cun s'idea de fàghere su sistema operativu prus "cussente de sa retza", in manera invisìbile a s'impitadore. S'àrea de traballu primària fiat s'iscritura de unu sistema nou de archìvios de retza chi impreat meda su caching locale in su ladu-cliente pro megiorare is prestatziones. A pustis de abèrrere un'archìviu e unas cantas leghiduras initziales, sa retza est impreada a dimanda e sa majoria de is atziones de s'impitadore impreant sa cache. Àteras utilidades permitint de mapare dispositivos remotos in s'ispàtziu de su computer locale, permitende de imprentare in sa retza e atziones simigiantes.
Medas de is archìvios Unix de importu, comente /etc/passwd, sunt basados in sa retza. Totu is màchinas in una retza cumpartzint fintzas su diretòriu raighina. Àteras utilidades Unix comunas comente su finger sunt istados iscritos a nou a manera chi poderent impreare sa retza, tenende una lista de totu is persones imbucadas in sa retza. Custu faghet a manera chi una retza Sprite apàrgiat comente chi esseret unu sistema mannu a cumpartzidura de tempus (time-sharing), o unu sistema a immàgine ùnica.
Un'àtera agiunta de importu a Sprite est sa migratzione de protzessos, chi permitit de iscostiare is programmas intre is màchinas in cale si siat momentu. Su sistema mantenet una lista de màchinas e de s'istadu issoro, e movet in automàticu is protzessos a màchinas in istadu de ispera pro megiorare sa prestatzione locale. Is protzessos podent èssere refudados dae is màchinas pro ispetzializare sa cumpetèntzia issoro, oblighende su propietàriu originale a ddos imbiare a un'àtera màchina in sa retza, o a ddos controllare in locale. Is tareas longas (comente compilare su sistema Sprite) podent èssere lestros meda.
Isvilupu sighente
modìficaA partire dae su 1990 Sprite est istadu impreadu comente base pro s'isvilupu de su sistema de archìvios LFS (log-structured file system, sistema de archìvios istruturadu a registru), chi est sighidu finas a su 1992. LFS aumentat meda is prestatziones in iscritura, sacrifichende cuddas in leghidura. In Sprite, custu cumpromissu est ùtile meda, ca sa majoria de s'atzessu de letura si faghet in cache - est a nàrrere, is sistemas Sprite a su sòlitu faghent prus pagu leghiduras de unu sistema Unix clàssicu. Is sistemas comente a LFS permitint fintzas unu recùperu prus fàtzile dae is crash, chi est essidu unu de is prus puntos de importu de su progetu in custu perìodu. Esperimentos in sistemas de archìvios a repitu, siat in diferentes màchinas siat in clusters de discos, sunt sighidos finas a su 1994.
Fine de su progetu
modìficaSprite no est unu sistema a micro-nùcleu, e tenet is matessi problemas de àteros sistemas Unix in cumplessidade de isvilupu, faghende·ddos semper prus difìtziles a isvilupare a medida chi s'agiunghent prus funtzionalidades.[2] In is annos 90 ddoe fiat custu problema e s'iscua de isvilupu fiat tropu pitica pro renèssere a sighire is cambiamentos ràpidos chi in cussu tempus si fiant faghende in Unix. Su progetu est istadu serradu a pagu a pagu in su 1994.
Riferimentos
modìfica- ↑ Sprite, in eecs.berkeley.edu.
- ↑ John Ousterhout, Sprite Retrospective, University of California at Berkeley, 1992. URL consultadu su 5 santugaine 2015 (archiviadu dae s'url originale su 25 freàrgiu 2015).
«... the Sprite kernel became harder and harder to maintain as it aged».