Open main menu
Tìpicu sistema termodinàmicu, chi mustrat s'agiudu de una fonte de calore (caldera) (a sa manca) e un'essida a unu dissipador de calore (cundensadore) (a sa dresta). Su traballu est bogadu, in custu casu pro una serie de pistones.

Sa termodinàmica (de su gregu θερμo-, thérmë, chi signìficat "calore" e δύναμις, dynamis, chi signìficat "fortza") est una camba de sa fìsica chi istudat sos efetos de sos cambiamentos de sa temperadura, pressione e volùmene de sos sistemas fìsicos a unu livellu macroscòpicu. Calore signìficat "energia in trànsitu" e dinàmica si referit a su "movimentu", pro custu, in essèntzia, sa termodinàmica istudat sa tzirculatzione de s'energia e comente s'energia criat movimentu. Aici, istudat sos fenòmenos fìsicos relatados cun su calore e sa temperadura, est a nàrrere, su movimentu disordinadu de sas partigheddas chi formant sa matèria. A livellu istòricu, sa termodinàmica s'at disvilupadu partinde dae su bisòngiu de aumentare s'atòliu de sas primas màchinas de papore.

Su puntu de partida pro sa majore parte de sos cunsideros termodinàmicos sunt sas leges de sa termodinàmica, chi sustenent chi s'energia podet èssere cuncambiada intre sistemas fìsicos in forma de calore o traballu. Puru si sustenet s'esistèntzia de una magnitùdine mentovada entropia, chi podet èssere definida pro calesi siat sistema. A sa termodinàmica s'istudant e classìficant sas interatziones intre diversos sistemas, fatu chi porta a definire cuntzetos comente a sistema termodinàmicu e s'inghìriu suo. Unu sistema termodinàmicu si caraterizat pro sas propiedades suas, relatadas intre si mediante sas ecuatziones de istadu. Custas si podent cumbinare pro espressare s'energia interna e sas potentzialidades termodinàmicas, ùtiles pro determinare sas conditziones de echilìbriu intre sistemas e sos protzessos ispontàneos.

Cun custas ainas, sa termodinàmica descriet comente sos sistemas risponent a sos cambiamentos in s'ambiente suo. Custu si podet aplicare a un'ampra bariedade de temas de iscièntzia e ingegneria, tales comente motores, transitziones de fase, reatziones chìmicas, fenòmenos de trasportu, e agiomai istampos nieddos (blackhole). Sos resurtados de sa termodinàmica sunt essentziales pro àteros campos de sa fìsica e sa chìmica, ingegneria chìmica, ingegneria aeroespacial, ingegneria mecànica, biologia cellulare, ingegneria biomèdica, e s'iscièntzia de materiales pro nde numenare calicunos.