Varese
Coordinadas: 45°49′N 8°50′E / 45.816667°N 8.833333°E
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
| Varese | |
| |
| Nùmene ufitziale: | Varese |
| Istadu: | Itàlia |
| Regione: | Lombardia |
| Provìntzia: | Varese (VA) |
| Ladiore: | 45°49'0? Nord |
| Longhiore: | 8°50'0? Est |
| Artiore: | 382 m. subra su mare |
| Tirada: | 53,93 km² |
| Populatzione: | 81.990 01.01.2009 1493,48 biv./km² |
| Apendìtzios: | Avigno, Belforte, Biumo Inferiore, Biumo Superiore, Bizzozero, Bobbiate, Bosto, Bregazzana, Bustecche, Calcinate degli Orrigoni, Calcinate del Pesce, Campo dei Fiori, Capolago, Cartabbia, Casa Bassa, Casbeno, Cascina Gualtino, Cascina Mentasti, Caverzasio, Fogliaro, Gaggio, Giubiano, Lissago, Masnago, Mirasole, Mustonate, Oronco, Prima Cappella, Rasa di Varese, San Fermo, Sangallo, Santa Maria del Monte, Sant'Ambrogio, Schiranna, Ungheria, Velate |
| Comunes lacanantes: | Arcisate, Azzate, Bardello, Biandronno, Bodio Lomnago, Brinzio, Buguggiate, Cantello, Casciago, Castello Cabiaglio, Cazzago Brabbia, Galliate Lombardo, Gavirate, Gazzada Schianno, Induno Olona, Lozza, Luvinate, Malnate |
| Còdighe postale: | 21100 |
| Prefissu telefònicu: | 0332 |
| Còdighe istat: | 012133 |
| Còdighe catastale: | L682 |
| Bividores: | varesinus o bosinus |
| Patronu: - Santu - Die |
Santu Vitòri su Moru 8 Maggio |
| Giassu web: | [1] |
Varese (lombardu: Varès) est unu comunu de sa Lombardia de 81.990 bividoris, capidali de sa omonima provintzia. Finas a su 1927 su comunu dipendìat da sa provintzia de Còmu. Sa tzitadi apartènnit a s'Arregioni Agraria n° 4 - Collinas de Varese, de su Parcu Arregionali Campu de is Froris e pagu atesu s'agatat su lagu omonimu: Lagu de Varese. Sa genti da tzèrriat fintzas Tzitadi Giardìnu sigumenti du at boscus, forestas e giardinus de villas in totu su territoriu de su comunu. S'hinterland de sa tzitadi est tzerriau Varesotu.
Stòria
modìficaIs primus trassas de insediamentus chi funt stetias agatadas in su territoriu tocant sa Preistoria, difatis comenti proant meda arrepertus espostus intr' 'e su musèu de Villa Mirabello e is trassas de insediamentus palafitìgulus in su isolino Virginia si podit nài chi su territoriu fiat populau giai in su 3500 a.c. Is primus noas a pitz' 'e sa tzitadi funt de sa trada epoca imperiali arromana, candu sa bidda aundi biviant pòbulus de originis cèrtigas, cumentzaiat a pigai importu sempri prus mannu sigumenti chi s'agataiat in-d'unu logu cun camìnus stratègigus: acanta de Varese doi fiat unu camìnu chi passendi po sa Valganna e Ponte Tresa ligaiat sa Svitzera cun Milanu, e tenniat importu mannu siat militari chi econòmigu.
Est feti in su XIII sègulu chi sa bidda cumentzaiat a essi sempri prus manna, gratzias a is atibidadis de is mercantis de su mercadu de sa Motta. Sesi fiant is printzipalis diretzionis de espansioni de sa bidda, chi currispondiant a unu matessi nùmuru de ennas (oi no du ant prus tràssas): s'enna Rezzano, s'enna Regondello, s'enna de Santu Martinu acanta a sa crèsia chi portat su propiu nòmini, s'enna Milanu, s'enna Motta e s'enna de su sàrtu.
Sèmpri in su Mediuèvu Varese cumentzaiat a fai parti de su contàdu de su Sèpriu, aundi iat a nci abarrai finas a s'annessioni a su Ducau de Milanu. Funt de cuddus tempus (pustis de s'annu 1000) is turris difensivas chi s'agatant in su territoriu de sa tzitadi (doi ant ancoras oi sa turri de Masnago, sa turri Mozza, e sa de prus importu: sa turri de Velate tutelada da su Fundu po s'Ambienti Italianu FAI). Atru giassu difensivu de importu mannu est su Casteddu de Belforte, aundi si frimaiat in su 1164 e in su 1175 s'Imperadori Federìgu Brabarrubia candu calaiat da s'Allemannia contras de Milanu. Bollit narau puru chi in su 1168 is varesinus pigaiant parti issus etotu a sa Liga Lombarda aundi fiant tzerriaus "is de Belforte".
S'importantzia sempri prus manna de sa tzitadi pigat che testimoniantzia s'eligidura de Guidu de Velate (territoriu chi s'agatat a is lacanas a nordu de sa borgada) che arcivèscuvu de Milanu in su 1045. Guidu fiat fideli a s'Imperadori Errìgu III de su Sàcru Arromanu Impèru, e cun issu si ponniat contras de su Pàpa e de is Patarus, moimentu erètigu difundiu in s'Italia àrta. In-d'is gherras intr' 'e is Visconti de Milanu contras de is Torriani de Còmu, sa tzitadi, alliada de is milanesus, fiat pigada da is comascus chi arrogaiant is presidius difensivus (intre-i cuddus sa turri de Velate) e atrus insediamentus.
In su 1237 Varese gherraiat alliau de Milanu contras s'Imperadori Federigu II de Svèvia, nepodi de su Brabarrubia.
Funt de su XIV sègulu is primus statùdus chi arreulaiant sa vida in sa tzitadi, afundada asub' 'e una autonomia de gubernu chi acabaiat feti in sa segunda midadi de su 1700.
De importu est su periodu de Càrlu Borromeo artzivèscuvu de Milanu chi ponniat modificas a s'istitutzioni ecresiastiga de Varese consolidendi s'importantzia de su munisteru de Santa Maria de su Munti chi oberriat una fraiga de arti de is de prus importu de totu sa Lombardia. Gratzias a s'agiudu de su pàra Babu Aguggiari (chi arrennesciat a agatai 1 milioni de francus mannus imperialis) fiat fraigau unu caminu chi artziaiat in pitzus de su Sacru Monti de Varese arribendi a su santuariu. Su caminu sacru fiat acabau in su 1680, cun s'agiudu de artistas de importu comenti il Morazzone e il Cerano suta sa diretzioni de s'architetu Giusepi Bernascone. Cust'opera trasfrumaiat Varese in-d'unu baluardu de su catolitzèsimu contras is amenatzas de su protestantèsimu.
2.JPG)
Est in su 1752 chi sa tzitadi dibenniat po unu momentu unu tzèntru de sa polìtiga internatzionali: doi fiat in Varese su cungrèssu po disinnai is làcanas de sa Sbìtzera. Sa tzivilidadi de is villas chi caraterisaiat po totu su sègulu s'urbanistiga e s'àrti de sa tzitadi, agataiat in Frantziscu III d'Este (chi in su 1766 pigaiat in fèudu su bòrgu) s'apogèu cosa sua.
In su 1797 Varese dibènniat capidàli de su dipartimentu arrebolutzionariu frantzesu de su Verbànu, e duus annus a pustis su pòbulu varesinu festaiat su generali Napoleone Bonaparte chi bisitaiat sa tzitadi acumpangiau da Giusepina Beauharnais e Murat.
Torrau a s'Austria su bòrgu dibenniat ofitzialmenti "tzitadi" suta s'imperadori Ferdinandu I de Austria. In su 1830 in sa tzitadi fiat aluta sa pùbriga illuminatzioni cun su gàsu, in su 1857 Varese fiat "tzitadi règia" e s'annu a pustis cumentzaiant is traballus po fraigai su caminu ferrau intr' 'e Varese e Gallarate (chi benniat oberta su 9 de aùstu 1865 candu su primu trènu de su caminu ferrau Porto Ceresio-Gallarate bintraiat in sa tzitadi).
Fiat su 23 mayu 1859 chi is Cassadoris de is Alpis cumandaus da Garibaldi ocupaiant sa tzitadi in sa segunda gherra de indipendentzia italiana. Is garibaldinus difendiant bincendi sa tzitadi candu is austriagus torraiant a da atacai su 26 mayu de su matessi annu, in sa chi est stetia tzerriada sa Batalla de Varese. Su 28 mayu sa provintzia de Còmu, chi cumprendiat fintzas Varese, fiat annetzada a s'Urrenniu de Sardigna, ma feti pagus disi, candu is garibaldinus suta s'amenatza austriaga s'arretiraiant in Laveno. Candu is austriagus cumandaus da su generali Karl von Urban arretorraiant in sa tzitadi bolliant unu tributu mannu meda, chi is varesinus no podiant pagai. S'arrapresalla austriaga tandus fiat unu bombardamentu chi lassat sinnus fintzas oidì in su campanili de sa Basilica de Santu Vitòri e domus stòrigas meda comenti Villa de is Biumi. Is austriagus abarraiant ancoras pagus tempus in Varese: cun sa Batalla de Magenta contras de is esertzidus de Fràntza e Urrenniu de Sardigna s'Austria pigaiat una sconfita manna.
S'Unidadi Natzionali Italiana depiat essi unu input mannu po su svilupu econòmigu e sotziali de Varese: sempri prus industrias nasciant ingunis alimentadas da traballadoris de s'Italia Bàscia. Finas a sa Prima Gherra Mundiali benniant fraigadas cartieras, carrotzerias, acontzerias, caltzaturifitzius, cotonifitzius, sedifitzius, tessiduras e tzeràmigas, cun una crèscida urbanìstiga ordinada chi, gràtzias a su fraigamentu de asumancu centu villas mannas e milla villixeddas segundarias, portaiat sa tzitadi a essi tzerriada "tzitadi giardinu".
Cun su fascismu, in su 1927, nasciat sa nòa provintzia de Varese cun Varese scioberrada da Mussolini comenti capidali (Busto Arsizio fiat s'atra candidada). In cudd'annus doi iat atru svilupu econòmigu e turìstigu de su territòriu, cun meda òperas urbanistigas de Architetura Fascista.
Toponomàstiga
modìficaSu nòmini Varese tennit orìginis cèrtigas: var bollit nài àcua, poita s'agatat acanta de unu lagu chi tènnit su propiu nòmini (su Lagu de Varese).
Geografìa
modìfica
Sa tzitadi de Varese s'agatat a is pèis de su Sacru Monti de Varese (chi fait parti de sa muntangia Campu de is Froris), e est banniada da su Lagu de Varese. Sigumenti sa provintzia de Varese abarrat suta de is Alpis, muntangias e collinas funt su 32% e su 46% de su territoriu cosa sua; de importu funt fintzas is frùminis (is de importu prus mannu funt su Ticino e s'Olona) e is sèti lagus: tres mannus (Lagu Mayori, Lagu de Luganu, e Lagu de Varese), e cuatru prus pitìcus (Lagu de Comabbio, Lagu de Monate, [Lagu de Ghirla]], e Lagu de Ganna). Sa parti bàscia de sa provintzia est ocupada da unu arrògu de Pranu Padanu.
Traspòrtus
modìficaVarese est srebia siat da is Ferrovias de su Stàdu (FS) chi da is Ferrovias Nordu Milanu (LeNord) chi cun frecuèntzia arta meda ligant sa tzitadi cun Milanu. Doi at fintzas una arretza de bus siat aintru de sa tzitadi chi po si movi in sa provintzia. S'autostrada A8 (Autostrada de is Lagus) portat da Varese a Milanu, e da su 2008 funt cumentzaus is traballus (chi ant a acabai in su 2013) po fraigai s'autostrada nòa Pedemontana (Varese-Còmu-Bergamu) e sa Tangentziali de Varese. In sa provintzia doi at s'Aeroportu Internatzionali de Malpensa.
Cosas de impòrtu
modìficaSa tzitadi est conòta in su mundu gratzias a su Sacru Monti de Varese, logu de pelegrinaxu includiu in-d'is Patrimònius de s'UNESCO
Economìa
modìficaS'economìa de Varese si fundat apitz' 'e totu in s'industria (est unu de is territorius prus industrialisaus de s'Italia Ata) e prus pagu in s'agricortura; frìmas varesinas de importu funt:
Educatziòni
modìficaIn Varese doi at una Scola Europea, sa Scola Europea, Varese.
Persònas de importu
modìfica- Pietro Antonio Magatti (1691-1767), pitòri de su tràdu-Baròcu
- Enrico Dandolo (1827–1849), patriòtu italianu
- Emilio Dandolo (1830–1859), patriòtu italianu, fradi de Enrico
- Emilio Morosini (1830–1849), patriòtu italianu
- Alfredo Binda (1902–1986), cicrìsta de is annus 20 e 30, nàsciu in Cittiglio, maìstu de Fausto Coppi e Gino Bartali
- Flaminio Bertoni (1903–1964), scurtòti e designer po sa Citroën, disinniat sa 2CV, sa H van, sa DS e sa Ami 6
- Franco Ossola (1921–1949), membru de su Torino F.C., morriat in suDisastru de Superga; Stadio Franco Ossola, su stàdiu de su A.S. Varese 1910, tennit su nòmini suu
- Giuseppe Zamberletti (nàsciu in su 1933), polìtigu
- Attilio Nicora (nàsciu in su 1937), cardinali de sa Crèsia Catòliga
- Bruno Ermolli (nàsciu in su 1939), businessman
- Renato Pozzetto (nàsciu in su 1940), atòri
- Umberto Bossi (nàsciu in su 1941), polìtigu, leader de sa Lega Lombarda, e pustis de sa Lega Nord; ministru italianu
- Mario Monti(nàsciu in su 1943), economista e polìtigu
- Aldo Ossola (nàsciu in su 1945), giogadori de basket po sa Ignis Varese in-d'is annus 70
- Flavio Premoli(nàsciu in su 1949), musicista
- Dino Meneghin (nàsciu in su 1950), giogadori de basket po sa Ignis Varese e medalla de pràta in is olimpiadis de su 1980
- Roberto Maroni (nàsciu in su 1955), polìtigu, membru de sa Lega Lombarda, e pustis de sa Lega Nord; ministru italianu
- Lilli Carati (nàscia in su 1956), modella e atàra de pelligulas pornografigas
- Catherine Nardiello (nàscia in su 1958), sonadòra de pranuforti italu-armercgana
- Francesco Vescovi tzerriau “Cecco” (nàsciu in su 1964), giogadori de basket
- Ivan Basso (nàsciu in su 1977), cicrìsta e bincidori de su Giru de Italia de su 2006
- Fabrizio Macchi tzerriau “Cuky” (nàsciu in su 1970), cicrìsta aumputau e medalla de bronzu in is paraolimpiadis estivas de su 2004
- Daniele Nardello (nàsciu in su 1972), cicrìsta
- Stefano Garzelli (nàsciu in su 1973), cicrìsta e bincidori de su Giru de Italia de su 2000
- Andrea Meneghin (nàsciu in su 1974), giogadori de basket po sa Pallacanestro Varese; e medalla de oru cun sa natzionali italiana in su 1999
- Laura Macchi (nàscia in su 1979), giogadora de basket po sa Pallacanestro Varese
- Paride Grillo (nàsciu in su 1982), cicrìsta.
Festivals de Mùsiga
modìfica- Open Jazz Varese [2] Archiviadu su 29 cabudanni 2006 in s'Internet Archive.
- Ghost Day Festival [3] Archiviadu su 5 freàrgiu 2012 in s'Internet Archive.
Tzitadis Agemelladas
modìficaSport
modìficaAcàpius de foras
modìfica- History Art and Culture of Varese in the Italian Lakes
- Italian Lakes Photograph Gallery, Lake Varese Italian Lakes Photograph Gallery - Tourist Guide.
- Tourist information Archiviadu s'8 cabudanni 2008 in s'Internet Archive.
arci Varese, association for the promotion of social, Territorial Delegation Archiviadu su 14 austu 2006 in s'Internet Archive.
