Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Su venetìsmu est unu favèddu chi si imprèat pro inditàre unu movimèntu regionalista chi chèret prus autonomia pro su Venetu dae Roma, si non s'indipendentzia, e bòlet torràre a promògher sa Repùbrica de Venetzia chin sas tradissiones, curturas e limbas suas. A pàrrer de Paolo Possamai, su venetismu est "sa tensione de su Venetu e de sos venetos pro su reconnoschimèntu de s'identitade e autonomia issòro". Su venetismu est unu movimentu mannu chi, chène dùda, cumprèndet sos partidos venetistas, ma pèri attera zente chi bènit dae tottus sos partidos politicos.

Bandèra de sa regione Veneto.

Calicùnu venetista cunsìderat su Venetu comènte una nassione a bànda dae s'Italia e, a s'ispìssu, pònet in dùda sa lezittimidàde de su referendum chin su cale, in su 1866, su Venetu si at postu a pare chin s'Italia. Sos venetistas, dùncas, tòrran a propònner unu referendum novu oje in dìe ind una campagna politica pro punnàre a s'indipendentzia de Venètzia, unu paìsu chi lu fàchen tottus sos trèttos de sa Repubrica Venetziana istòrica, chi cumprèndet Venetu, Friuli-Venetzia Giulia e fìntzas carchi zàssu lombardu (Brescia, Bergamu, Crema e una parte de sa Provìntzia de Trentu).

De calesisìat manèra, pèri sa costitussione de sa regione veneta reconnòschet a sa zente veneta su status de "populu".

A commo s'assòtziu venetista chi tènet prus impòrtu est Raixe Venete, chi cada annu apparìtzat sa "Festa dei Veneti en Cittadella", in ube venetistas de cada zenìa e pessamèntu politicu si atòbian, e sa pazina web chi est bortàda in parìtzas limbas.