Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'àtzidu ribonuclèicu (in sigla ARN; in Itàlia prus comunu s'usu de s'acrònimu dae s'inglesu RiboNucleic Acid: RNA)[1] est una molècula polimèrica implicada in rolos biològicos vàrios de codìfica, decodìfica, regulatzione e espressione de is genes. Su ARN e su ADN sunt àtzidos nuclèicos chi, impare cun proteinas, carboidratos e lipidos, costituint is bator macromolèculas printzipales essentziales pro totu is formas de vida connotas.

Istrutura moleculare de su ARN
ARN e ADN postos a cumparàntzia

Comente su ADN, su ARN est postu a pare comente a una cadena de nucleotidos, ma a diferèntzia de su ADN est prus fitianu in natura comente filamentu solu pinnigadu subra de sese matessi, antimes de unu filamentu dòpiu aparigadu. Is organismos tzellulares impreant su ARN missu (ARNm) pro trasmìtere sas informatziones genèticas (pro mèdiu de is bases atzotadas guanina, uratzile, adenina e tzitosina, inditadas cun is lìteras G, U, A e C) chi ghiant sa sìntesi de proteinas ispetzìficas. Medas virus codificant is informatziones genèticas issoro impreende unu genoma a ARN.

Unas cantas molèculas de ARN acumprint unu rolu ativu a s'internu de is tzèlulas a su fine de catalizare is reatziones biològicas, de controllu de s'espressione gènica o pro retzire e comunicare is rispostas a sinnales tzellulares. Unu de custos protzessos ativos est sa sìntesi protèica, una funtzione universale peri chi molèculas de ARNm ghiant sa posta a pare de is proteinas in is ribosomas. Custu protzessu impreat is molèculas de ARN de trasferimentu (ARNt) pro frunire sos aminoàtzidos a su ribosoma, in ue su ARN ribosomiale (ARNr) ligat a pare sos aminoàtzidos pro formare is proteinas.

Riferimentos

modìfica
  1. (IT) ARN, in treccani.it.

Àteros progetos

modìfica