Abortu
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Abortu est unu trèmene mèigu sientìficu pro designare s'interrùmpida de s'ingraidèntzia peri de sa bogadura de su fedu in antis chi custu siat vivìbile intre sa de 20 e sa de 28 chidas. In su vocabolàriu comunu de sa limba sarda si seberat intre abortu de is umanos (istrumadura o fintzas istrumera, istrumu, dae su latinu exterminium), e abortu de is bèstias (aurtida o fintzas aurtidura, aurtimentu, dae su latinu abortus).[1]
| Abortu | |
|---|---|
 Ses diagrammas de s'istrumadura in fases diferentes | |
| Ispetzialidade | |
| Ostetrìtzia | |
| Classificatzione e risursas esternas | |
| ICD-10 | O00-08 [1] |
| Càusa | ispontàneu, indùidu |
| Sinònimos e Variantes | |
| Pro sos umanos: istrumadura, istrumera, istrumu | |
| Pro is bèstias: aurtida, aurtidura, aurtimentu | |
Podet èssere ispontàneu o indùidu. S'istrumadura ispontànea est sa pèrdida de su fedu chentza de interventu umanu perunu. Podet èssere atzidentale (pro neghe de un'infetzione, unu corpu, una toscadura, una nèsiga de su fedu…) in una persone chi giai at tentu ingraidèntzias normales, o regulare cando una malformatzione, unu difetu ormonale o cale si siat àtera càusa faghet impossìbile chi su fedu potzat crèschere normalmente. Sabortu induidu oabortu provocadu est su resultu de sas atziones cumintzadas cun s'intentzione de interrùmpere s'ingraidèntzia.
Si faeddat de istrumadura terapèutica cando, intre àteros, sa sighida de s'ingraidèntzia o su illieròngiu signìficant unu riscu grae pro sa vida de sa mama, pro evitare sa nàschida de unu pipiu cun una maladia connàschida o genètica grave fatale o chi ddu cundennet a patimentos o disabilidades graes meda, o pro minimare su nùmeru de fedos in ingraidèntzias plùrimas fintzas a unu nùmeru chi fatzat su riscu atzetàbile.
In su casu de ingraidèntzia non disigiada, si podet provocare s'istrumadura, cando sa fèmina detzidet ca non podet o non cheret tènnere su pipiu pro resones personales, sotziales, psicològicas o de salude mentale. Custos critèrios podent èssere legìtimos o nono, segundu su marcu legale chi currispondet. Praticadu dae professionistas de sa salude abilitados e cumpletadu cando pretzisu cun apògiu psicològicu e sotziale, su riscu de complicatziones sanitàrias o psicosotziales est mìnimu.[2][3] Custa forma de abortu provocadu a s'ispissu est matèria de cuntierras èticas e de impedimentos legales. In is paisos de s'Unione Europea est autorizadu, intro sos lìmites de sa lege.
S'istrumadura clandestina, sende chi est esecutadu dae personale non sanitàriu, a s'ispissu chentza de mesuras de igiene apropiadas, o chentza de una preparatzione o una sighidura adatos, est una de sas càusas printzipales de morte in fèminas giòvanas, mescamente in is paisos prus pagu isvilupados. In totale, cada annu morint unas 70.000 fèminas pro custa resone, mescamente in Àsia, in ue si produit su 55% de sas istrumaduras clandestinas.[4]
Riferimentos
modìfica- ↑ Antoninu Rubattu, DIZIONARIO UNIVERSALE DELLA LINGUA DI SARDEGNA, Edizione democratica sarda, 2006, p. 57.
- ↑ (EN) Abortion and the safety of women, in bbc.co.uk.
- ↑ (EN) Mental Health and Abortion (PDF), in apa.org.
- ↑ (ES) 70.000 mujeres mueren al año en abortos clandestinos, in elpais.com.