Agalbursa de Cervera

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Agalbursa de Cervera (1140 – Aristanis , 1186/1192) fintzas connota che Galbors o Agalbursa de Bas est istada Giuighissa Cojube de Arbaree (1157-1186) e Reina cojube de Sardigna (1164-1165).

Agalbursa de Cervera
Nàschida	1140
Morte	1186/1192 Aristanis
Natzionalidade	cadalana; sarda;
Genitores	Mama: Almodis di Barcellona Babbu: Poncho de Cervera
Còjube	Barisone I de Arbaree
Fìgiu/a(os/as)	niunu
Tìtulu	Giuighissa cojube de Arbaree Reina cojube de Sardigna
Istemma
Religione	Catolitzèsimu
Contributos de importu	Giuighissa Cojube de Arbaree e Reina cojube de Sardigna, aiat guvernadu in logu de su maridu impresonadu e mòvidu gherra apoderende su nebode suo Ugone I de Arborea

Biografia

Neta de su Conte de Bartzellona Ramon Berenguer IV a banda de mama in cantu fìgia de Almodis e de Poncho de Cervera, Visconte de Bas, Agalbursa in su santugaine 1157 si fiat cojuada cun su Soberanu Arbaresu Barisone I, dae chie no aiat tentu fìgios. Durante sa permanèntzia in Gènova de Barisone, tratentu in cue dae su Comunu de Gènova, aiat guvernadu cun medas disauras su regnu. Pro unu tzertu perìodu, a fatu, dd'aiat segudadu e passadu cun isse sa presonia, durada oto annos. A pustis de sa morte de su maridu aiat apoderadu nebode suo Ugone, chi si fiat alliadu cun Gènova e sa Corona de Aragona, fìgiu de Ugo Poncho de Bas, in sa perrica pro su tronu de Arbaree contra de Pedru I, apoderadu dae Pisa, fìgiu de primu letu de Barisone. A segus sa situatzione fiat degenerada in una bera e pròpia gherra tzivile: su 8 de santugaine de su 1186, in Gènova, Agalbursa, acumpangiada dae su conte Roger-Bernard I de Foix e de unos àteros nòbiles catalanos, aiat istipuladu cun su cònsole Gulliermu Tornello unu tratadu in ue sa repùblica marinera asseguraiat un'agiudu militare e econòmicu a sa giuighissa biuda pro mòvere gherra a Pedru I. Si moviat in favore de Ugone I fintzas su tziu Alfonsu II su Castu, su cale aiat fatu mandare un[s armados a pigare possessu, in su 1187, de su casteddu de Serla, a làcana cun su Giuigadu de Torres. Interessadu a indebilitare Pedru I, fintzas su soberanu logudoresu Barisone II aiat suportadu sa fatzione ibèrica, afiantzende vetuàllias e fruniduras de caddos a is sordados aragonesos. Nointames Agalbursa fiat morta in antis de imbàtere a unu cumpromissu cun su rivale o a una vitòria totale; gràtzias a is cumproos in is documentos s'ischit difatis chi in su 1192 resurtaiat giai morta.

Bibliografia

• Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1991.
• Massimo Rassu, 2006, ISBN 8888246959.