Open main menu

Coordinatas: 34°17′12″N 111°39′25″W / 34.286667°N 111.656944°W34.286667; -111.656944

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Arizona, inditadu in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de s'Arizona

S'Arizona (/ɛrɪˈzoʊnə/; /ærɪˈzoʊnə/) (Limba Navajo: Hoozdo Hahoodzo; Limba O'odham: Alĭ ṣonak) est unu istadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione sud-otzidentale de sa natzione. Faghet fintzas parte de sas regiones de Istados Unidos Otzidentales e de sos istados de Montes Rocosos. Sa capitale e prus manna tzitade est Phoenix.


Sos nomìngios de s'Arizona sunt "The Grand Canyon State" (S'Istadu de su Gran Canyon) e "The Copper State" (S'Istadu de su Ràmene).

GeografiaModìfica

S'Arizona est su de 6 prus istèrridos istados e su de 15 prus populados de sos 50 chi cumponent sa federatzione. Est fintzas unu de sos bator istados chi in unu solu matessi puntu geogràficu faghent impare làcana (sos àteros sunt Colorado, Utah, Nou Mèssicu).

Allàcanat a su Nord cun su Utah, in su Nord-Est peri unu angrone cun su Colorado, in s'Est cun su Nou Mèssicu, in s'Ovest cun sa Califòrnia e su Nevada, in su Sud cun sos istados federados messicanos de Sonora e Bàscia Califòrnia. Non tenet bessida a s'ocèanu.

Una parte de bator de su territòriu de s'istadu est fata a riserva indiana.

ClimaModìfica

Su clima de s'Arizona est desèrticu in sa parte meridionale, cun istades meda caentes e ierros friscos. In sa parte setentrionale s'agatant padentes de opinu e pixi.

In sas partes de montes, comente sos de San Francisco, is temperaduras istias sunt meda prus bàscias e in ierru sas niadas podent èssere abundantes.

IstòriaModìfica

S'Arizona fiat s'istadu de 48 a intrare in s'Unione, su 14 friàrgiu 1912. Fiat fintzas s'ùrtimu istadu contiguosu a b'intrare.

In antis at fatu parte de su territòriu de Arta Califòrnia, in sa chi tando fiat Noa Ispagna, tzerriada a pustis Mèssicu cun s'indipendèntzia. Fiat a coa tzedidu a sos Istados Unidos de Amèrica a s'acabu de sa Gherra Messicanu-Americana chi su Mèssicu aiat pèrdidu. Sa parte prus meridionale de s'istadu fiat comporada in su 1853 cun s'Achistu de Gasden.

Àteros progetosModìfica