Biddaspitziosa
Coordinadas: 39°18′41.25″N 8°55′35.63″E / 39.311457°N 8.926563°E
Articulu in campidanesu
|
Custu artìculu de geografia est unu abotzu. Lu podes modificare e lu fàghere mannu e bellu. Agiuda·nos! | 
|
| Biddaspitziosa | |
| |
| Nùmene ufitziale: | Villaspeciosa |
| Istadu: | Itàlia |
| Regione: | Sardigna |
| Provìntzia: | Tzitadi metropolitana de Casteddu (SU) |
| Sìndigu: | Gianluca Melis lista cìvica |
| Ladiore: | 39°19′0″ Nord |
| Longhiore: | 8°56′0″ Est |
| Artiore: | 7 m. subra su mare |
| Tirada: | 27,35 km² |
| Populatzione: | 2.193 80,18 biv./km² |
| Comunes lacanantes: | Deximeputzu, Deximumannu, Silìcua, Uda |
| Còdighe postale: | 09010 |
| Prefissu telefònicu: | 070 |
| Còdighe istat: | 092102 |
| Còdighe catastale: | M026 |
| Bividores: | biddaspetziosesus |
| Patronu: - Santu - Die |
Santa Maria Assunta 15 de austu |
| Giassu web: | Giassu istitutzionali |
_-_2016.svg)
| |
Biddaspitziosa est unu comunu de 2.193 abitantes de sa tzitadi metropolitana de Casteddu. S'agatat in sa parti de bàscius de Campidanu, in su tretu intru de Casteddu e Igrèsias, a prus pagu de 20 km de sa capitali.
Territòriu
modìficaSa bidda est a canta de mari, a 20 km de su portu canali de Casteddu e de su mari turìstigu de Sardinnia de bàscius, a 40 km. de is minas de su Surcis e de s'Igrèsienti.
Est una bidda chi fait de coronamentu a su logu de sa tzitadi de Casteddu e, po custa arrexoni, at pigau parti a sa gana de cambiamentu chi sa tzitadi fait arribai in is biddixeddas acanta, e chi faint cambiai sa manera de bivi, sa strutura e sa forma de is biddas.
In custus ùrtimus annus sa populatzioni est crèscia meda, nci funt 2000 personas e meda prus domus. Sa bidda s'agatat in d-unu tretu paris a intrus de unu logu mannu chi est pagu pagu ondulau in sa parti nord-ovest sceti, ca ddu trebessat su frùmini Cixerri.
Populatzioni
modìficaSu traballu in su sartu, mancai siat in crisi faci is atras atividadis, conditzionat oi puru, sa strutura de sa bidda, difatis in su “centru bèciu” nci funt domus de làrdiri, chi tenint una pranta a corratzu, sa chi teniant in s'antighidadi is domus de is arricus. S'agatant puru esemprus de domus pòbiras de is serbidoris, chi imoi no fait a impreai, ca no funt adatas a is apretus de oi.
S'atividadi econòmica est diferentziada. Sa laurantza imprendat unu cuartu de sa populatzioni chi traballat, de unu cundutu de familla, in d-una terra manna, a un'atru cun traballadoris dipendentis chi funt sempri de prus, fintzas a is siendas piticheddas (su 57% de is siendas tenit 3 ètarus de terra sceti).
Arant lioris, ortalìtzia e forràinis po pesai bestìamini (brebexinus). Is siendas de bestiàmini po su prus funt piticheddas ma comuncas modernas.
Fintzas a pagus annus a oi s'agàtant pagus fàbricas: unu casefìciu, tres de mobìlia, una po traballai mineralis. Ma cumenti ant amanniau su logu
industriali, chi ddu nant PIP, oi s'agàtant atras siendas: una fàbrica de salàmini, una butega de linna industriali e aici nendi. Anti giai donau 36 de 40 lotus aprontaus.
Su 78% de sa populatzioni chi traballat est in is setoris de duus (secondario) e de tres (terziario), ca sa bidda est acanta de Casteddu.[1]
Notas
modìfica- ↑ Archive copy, in egov3.halleysardegna.com. URL consultadu su 4 trìulas 2014 (archiviadu dae s'url originale su 22 austu 2022).