Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu


Biddeputzi
Nùmene ufitziale: Villaputzu
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tzitade metropolitana de Casteddu (SU)
Sìndigu: Sandro Porcu lista cìvica
Ladiore: 39°26′0″ Nord
Longhiore: 9°35′0″ Est
Artiore: 11 m. subra su mare
Tirada: 181,28 km²
Populatzione: 4 634
28,08 biv./km²
Apendìtzios: Portu Corallu, Portu Tramatzu, Chirra, Santu Larentzu, Santa Maria, Cala Murtas
Comunes lacanantes: Armùngia, Àrthana (NU), Ballau, Biddesatu, Foghesu (NU), Jersu (NU), Murera, Santu Idu, Scalepranu, Tertenia (NU), Ulassa (NU)
Còdighe postale: 09040
Prefissu telefònicu: 070
Còdighe istat: 092097
Còdighe catastale: L998
Bividores: Biddeputzesus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Giorgi
15 de maju
Giassu web: Giassu istitutzionali


Biddeputzi (Villaputzu in limba italiana) est una bidda e unu cumunu de 4 634 bividoris de sa tzitade metropolitana de Casteddu. Est in sa regioni geogràfica de su Sarrabus, e fait parti de sa Diocesi de Lanusèi. Tenit calincunas fratziones in su territòriu suu: Portu Corallu, Portu Tramatzu, Chirra, Santu Larentzu, Santa Maria, Cala Murtas.

Territoriu

modìfica

Su comunu est postu 8 metrus apitzus de si livellu de su mari. Su territòriu suu tenit un'isterrida de Ha. 17.429 e allacanat cun is comunus de Murera, Santu 'Idu, Tertenia e Foghesu. Sa bidda est posta in dd'un brevi tretu formau cun is aremaduras de sa foxi de su Flumendosa, a canta de is cucurus de su Sarrabus. Su toponimu de sa regiòni geogràfica, "Sarrabus", lompit cun meda probabilidadi de su nomini de sa bidda antiga de Sarcopos, is calis arruinas s'acatant innantis de sa localidadi de Santa Maria.

Is distàntzias de is comunus prus de importu:

Istòria

modìfica

Sarcapos

modìfica

Su logu fiat giai bividu in s'edadi nuraghesa, cummenti narant is nuraghes e calincunus scóvius agataus in su sartu aundi oi nc'est su bixinau nou de Santa Maria. Fintzas a s'Edadi de Mesu Biddeputzi fiat sa bidda antiga de Sarcapos, fundada de is punicus cummenti logu de cumérciu, cun meda probabilidadi accanta de sa foxi de su Flumendosa, in s'incontràda tzerriada Eringiana; custa bidda, po richesa e influentzia depiat controllai in cussus tempus unu logu bastanti prus mannu, chi cumprendiat Murera e Chirra puru. Pustis de sa primu gherra punica e de sa gherra de is mercenarius, sa Sardigna diventat provitzia romana: Sarcapos s'ammanniaiat de importu meda. In s'opera de Tolomeo Itinerarium Antonini, sa bidda est marcada in sa bia chi de Caralis (Casteddu) lompiàt a Terranova (Terranoa), intra Ferraria (Santu Gregòriu de Sinnia) e Porticenses (Tertenia). Po nexi de is incursionis fitiannas de is barbarus, de su séculu VIII sa bidda si trasladat in su logu aundi pustis est nascia Biddeputzi.

Biddeputzi est connota po sa cuxina sua rapresentada de is culixonis e de is malloreddus, de su casu, de is arrustus de petza e de pisci e de durcis traditzionalis che is pardulas, is pabassinas e is amaretus. Est difondia sa produtzioni de arangius e agruminis in generali.

Sonadoris de launeddas

modìfica

Istoricamenti est sa bidda innui si funt distintus particularmenti is prus mannus sonadoris de launeddas de su tempus passau ma in is urtimus tempus no at perdiu sa traditzioni sua.

Is Mastrus Antigus

modìfica
  • Agostino Vacca (Biddeputzi 1847-1896);
  • Giovanni "Giuanniccu" Cabras, (Biddeputzi 1872-Dèximu Mannu 1942);
  • Gioacchino Seu (Biddeputzi 1873-Casteddu 1957);
  • Peppino Cabras (Biddeputzi 1898-Biddesorris 1965);
  • Efisio Melis (Biddeputzi 1890-Casteddu 1970);
  • Aurelio Porcu (Biddeputzi 1914).

Sonadores in attividade

modìfica
  • Giancarlo Seu, (Biddeputzi);
  • Gianfranco Mascia (Biddeputzi 1967);
  • Salvatore Trebini (Biddeputzi 1967);
  • Andrea Pisu (Biddeputzi 1984);