Sarrabus-Gerrei

regioni stòrica de Sardìnnia
(Reindiritzadu dae Sarrabus)
Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su Sàrrabus-Gerrei est una regioni stòrica e geogràfica de sa Sardìnnia sud-orientali, chi pertocat a s'aministrazioni a sa provìntzia de Sud Sardigna.

Su Sàrrabus-Gerrei in Sardìnnia.

Etimologia

modìfica

S'origini de su nomini "Sàrrabus" tenit unas cantu interpretatzionis ma po sa parti manna de is studiosus benit dae s'antiga tzitadi Punica de Sàrcopos, posta in s'isca de manca de su Frumindosa (cumunu de Bidd'e Putzi) chi po arrichesa e influèntzia depiat controllai in cussus tempus una zona bastanti manna, chi cumprendiat prus a mancu su Sàrrabus de oindii.

Su nòmini "Gerrei" o "Jerrei" s'imperat giai de su 1190. Su términu forsis benit de su protosardu "giarra" o de su latinu "gerraeus".

Geografia

modìfica

Làcanas

modìfica

Is làcanas de su Sàrrabus-Gerrei ant mudau medas bortas in sa stòria. In s'edadi de mesu su logu furiat partziu in cuatru curatorias (Sàrrabus, Cirra, Tolostrai e Gerrei) ma oindii benint tentas in cunsideru is làcanas amministrativas de is cumunus.

Su Sàrrabus allàcanat a nord cun s'Ollasta, sa làcana cumentzat in sa Turri de Murtas, passat in sa localidadi Sant'Orgi e tirat fìntzas a Bruncu Spaulatzus, dae ingui sighit su mràxini de su Pranu de Monti Cardiga fintzas a Monti Nieddu. Dae ingui calat a s'arriu de Coili de Ierru e torrat a sighiri a si mràxini de su Pranu impunnendi a sud-est.

Cultura e traditzionis

modìfica
  • Sant'Antoni
  • Sa Panixedda in Scal'e Pranu
  • Is màscaras de Scal'e Pranu

In su Sàrrabus - Gerrei si podint stretzai assumancu tres variedadis de sa lìngua sarda campidanesa.

Sarrabesu

modìfica

Sa variedadi sarrabesa est una de is prus particularis de su panorama linguìsticu sardu, frutu de s'isolamentu stòricu de custu ungroni de Sardìnnia. Su Sàrrabus est, impari a sa Barbaxa e a is biddas de Seurgus Donigala e Ìsili una de is pagus logus innui si intendit s'acòrpidu de gorgoena. In su Sàrrabus sonat siat in sa [l] chi in sa [n] intervocàlica. Po cantu pertocat s'acòrpidu in sa [n] si stretzat dae cussu de sa [l] po sa nasalizatzioni de vocali ananti de sa [n] (es. sonu > sõʔu, invècias solu > soʔu).

Est cumunu finas su fenòmenu de s'assimilatzioni de [rt] in [tt], po nai su fueddu morti sonat motti; e cussu de metàtesi cun arresurtaus fonèticus particularis meda (es. s'arcu sonat tz'racu, suérgiu sonat xruexu, ciorbeddu sonat xrobeddu). In sa bidda de Santu 'Idu acuntessit finas su rotacismu de [d] intervocàlica (es. meda sonat mera).

Sa variedadi sarrabesa est stétia studiada a fundu dae su linguista tedescu Rudolph Bohne chi dae is arresurtaus de sa circa sua nd'at fatu unu lìbburu nomenau Il Dialetto del Sarrabus. Su sarrabesu si intendit meda in is biddas de Santu 'Idu, Murera e Bidd'e Putzi, prus pagu in su tretu de Bidd'e Majori, Tuerra, Costa Rei e Castiadas chi at tentu meda immigratzioni dae parti de campidanesus e ogliastrinus, pruschetotu biddemannesus chi ant sèmpiri abitau sa zona po su tramudu e unas cantu famìllias ant sceddau de s'aposentai alloghendi comuncas sa variedadi linguìstica insoru. Fenòmenus de acòrpidu de gorgoena si custumant a intendi in su Gerrei puru in is biddas de Armùngia e Ballau, ma passendi su tempus a bellu a bellu funt sparessendi.

Gerrejesu

modìfica

Su Gerrei non tenit una variedadi de sardu uniformi in totu su logu geogràficu ma si ndi stretzant assumancu duas. Sa primu, fueddada dae sa majoria de sa populatzioni est cussa chi custumat a allobai sa [l] (es. cardulinu > cardullinu) chi si custumat a intendi in is biddas de Armùngia, Ballau, Scal'e Pranu, Goni e Pauli Gerrei. Invècias in is biddas de Bidd'e Sartu e Silius (e sa lacananti Santu 'Asili de Monti) sa [l] intervocàlica benit rotacizada (es. soli > sori), custa variedadi si poderat perou prus in Silius chi in Bidd'e Sartu innui est benendi arremprasada dae s'àtera cun s'allobadura de sa [l]. In prus in is biddas prus ocidentalis est cumentzendi a imbucai finas sa variedadi cun sa furriadura de sa [l] intervocàlica a [b], sinnu de s'influèntzia sòciu-econòmica de sa Trexenta.

Economia

modìfica
  • Minas
  • Aràngiu
  • Turismu
  • Porceddu de su Gerrei
  • Crabas sarrabesas