Callentamentu globale

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Cun callentamentu globale o callentamentu mundiale s'inditat in climatologia s'aumentu de durada longa de sa temperadura atmosfèrica mèdia de su sistema climàticu de sa Terra pro neghe de su rafortzu de s'efetu serra. Est un'aspetu de su comintzu de su càmbiu climàticu atuale, dimustradu dae sa medida direta de sa temperadura, su registru de temperaduras de s'ùrtimu millènniu e de efetos vàrios de su callentamentu globale giai visìbiles.[1][2]​ In su passadu, ddoe funt istadas variatziones istòricas de su clima de sa Terra cun proas batidas dae istùdios in paleoclimatologia, ma is chi sunt acontessende in die de oe ddu sunt faghende a unu ritmu chentza de pretzedentes chi non podet èssere ispricadu dae càusa naturale peruna, pro custu, segundu s'evidèntzia sientìfica de su callentamentu globale, custu càmbiu dràsticu podet èssere dèpidu petzi a s'atividade umana desmesurada de is ùrtimos tempos, sa cale est una de is càusas printzipales de su callentamentu globale.[3]

Is càmbios de temperaduras fintzas a oe sunt istados prus fortes in is ladiores setentrionales e subra is territòrios continentales.
Curva de sa temperadura mèdia de is otzèanos, dae su 1880 a su presente (2013).
Iscenàrios possìbiles de emissiones de gasos serra in su benidore

Is trèmenes callentamentu globale e càmbiu climàticu fatu·fatu s'usant chentza de ddos distìnghere,​ ma de forma prus pretzisa callentamentu globale est s'acreschimentu globale de is temperaduras de superfìtzie e s'aumentu projetadu causadu in manera dominante dae is atividades umanas intensas (antròpicu), mentras chi cùmbiu climàticu incluet tantis su callentamentu globale comente sos efetos suos subra su clima.​ Mancari ddoe siant istados perìodos preistòricos de callentamentu globale, is càmbios vàrios osservados dae metade su sèculu XX no ant tentu pretzedentes dae dècadas a millènnios.[4][5]

In su 2013, su De chimbe Raportos de Valutatzione (AR5) de su Grupu Interguvernamentale de Espertos subra su Càmbiu Climàticu (IPCC) aiat conclùidu chi «est meda dàbile chi s'influèntzia umana siat istada sa càusa dominante de su callentamentu osservadu dae sa metade de su sèculu XX».[6]​ Sa influèntzia umana prus manna est istada s'emissione de gasos de efetu serra comente su diòssidu de carbòniu, metanu e òssidos de azotu. Is projetziones de modellos climàticos resumidos in s'AR5 aiant inditadu chi durante su sèculu presente sa temperadura superfitziale globale at a artziare fortzis intre 0,3 a 1,7 °C in iscenàrios de emissiones prus bàscias e 2,6 a 4,8 °C pro is prus mannos.[7]​ Custas congruidas sunt istadas apoderadas dae sas acadèmias natzionales de sièntzia de is paisos industrializados printzipales[8]​ e non sunt cuntierradas dae peruna organizatzione sientìfica de prestìgiu natzionale o internatzionale.[9]

Su càmbiu climàticu benidore e sos efetos assotziados ant a èssere diferentes dae una regione a un'àtera de su mundu.[10][11]​ Is efetos antitzipados includent un'aumentu de is temperaduras globales, un'artziada de su livellu de su mare, unu càmbiu de is regìmenes de propiduras e un'ispainadura de is desertos subtropicales.[12]​ S'isetat chi su callentamentu siat prus mannu in sa terra prus chi non in is otzèanos e chi su prus grae interesset a s'Àrticu, cun su retiru dae sas nieras, su permafrost e sa banchisa. Àteros efetos dàbiles includent fenòmenos meteorològicos estremos prus fitianos, comente undadas de calore, sicàngias, abbas de trainu e niadas fortes;[13][14]​ atzidificatzione de s'otzèanu e estintzione de ispètzies pro neghe de règimenes de temperadura variàbiles. Intre sos efetos umanos significativos suos s'includet sa minetza a sa seguresa alimentare pro sa mèngua de rendimentu de is regortas e sa pèrdida de hàbitat pro neghe de allagamentos.[15]​ Pro su fatu chi su sistema climàticu tenet una inèrtzia manna e is gasos de efetu de serra ant a sighire in s'atmosfera pro tempus longu, medas de custos efetos ant a sighire non petzi pro dècadas o sèculos, si nono pro deghes de millis de annos.[16]

Is rispostas possìbiles a su callentamentu globale includent sa mitigatzione mediante sa reduida de sas emissiones, s'adatamentu a sos efetos suos, sa fraigadura de sistemas resilientes a sos efetos suos e una possìbile ingegneria climàtica benidora. Sa majoria de is paisos sunt parte de sa Cunventzione Marco de is Natziones Unidas subra su Càmbiu Climàticu (CMNUCC),[17]​ s'obietivu ùrtimu de su cale est prevènnere unu càmbiu climàticu antròpicu perigulosu.[18]​ Sa CMNUCC at adotadu una sèrie de polìticas destinadas a minimare sas emissiones de gasu de efetu serra[19][20][21][22]​ e agiudare in s'adatamentu a su callentamentu globale.[23][24][25]​ Is membros de sa CMNUCC ant cuncordadu chi si recherent reduidas mannas de sas emissiones[26]​ e chi su callentamentu globale benidore si depet limitare meda a suta de 2,0 °C respetu a su livellu preindustriale[27]​ cun isfortzos pro ddu limitare a 1,5 °C.[28][29] A parre de s'ONU, si is temperaduras s'ant a pesare de prus de 1,5 °C su protzessu diat creare dannos irreversìbiles.[30]

Sa reatzione de su pùblicu a su callentamentu globale e su pensamentu subra de sos efetos suos puru sunt aumentende. Unu raportu globale de 2015 de Pew Research Center aiat agatadu chi una mèdia de 54% ddu cunsìderat «unu problema sèriu meda». Esistent diferèntzias regionales significativas, cun is istadunidenses e tzinesos, sas economias de sos cales sunt responsàbiles de sas emissiones annuales de CO₂ majores, intre de is prus pagu apensamentados.[31]

Riferimentos modìfica

  1. (EN) Richard Pallardy, IPCC Report Analysis: The Top Five Measures to Halve Emissions by 2030, 22 de abrile 2022, p. 4.
  2. (EN) Myths vs. Facts: Denial of Petitions for Reconsideration of the Endangerment and Cause or Contribute Findings for Greenhouse Gases under Section 202(a) of the Clean Air Act, in 19january2017snapshot.epa.gov.
  3. (ES) Cambio climático: ¿Cómo sabemos lo que sabemos?, in climate.nasa.gov.
  4. (EN) Richard Pallardy, IPCC Report Analysis: The Top Five Measures to Halve Emissions by 2030, 22 de abrile 2022, p. 4.
  5. (EN) Richard Pallardy, IPCC Report Analysis: The Top Five Measures to Halve Emissions by 2030, 22 de abrile 2022, p. 2.
  6. (EN) Climate Change 2013: The Physical Science Basis, in ipcc.ch.
  7. (DE) climatechange2013.org (PDF).
  8. (EN) Joint Statements on Climate Change from National Academies of Science Around the World, in skepticalscience.com, 27 de ghennàrgiu 2017.
  9. (EN) DiMento, Joseph F; Doughman, Pamela, Climate change : what it means for us, our children, and our grandchildren, in Cambridge, Mass. : MIT Press, 2007.
  10. (EN) Technical Summary - IPCC AR6 WGI (PDF), in ipcc.ch.
  11. (EN) TS.5.3 Regional-Scale Projections, in archive.ipcc.ch.
  12. (EN) Jian Lu,Gabriel A. Vecchi,Thomas Reichler, Expansion of the Hadley cell under global warming, in Atmospheric Science, 24 de martzu 2007.
  13. (EN) Global warming means more snowstorms: scientists, in phys.org, 1 de martzu 2011.
  14. (EN) Does record snowfall disprove global warming?, in skepticalscience.com.
  15. (EN) David S. Battisti and Rosamond L. Naylor, Historical Warnings of Future Food Insecurity with Unprecedented Seasonal Heat, in Science, vol. 323, 9 de ghennàrgiu 2009.
  16. (EN) Peter U. Clark, Jeremy D. Shakun, Shaun A. Marcott, Alan C. Mix, Michael Eby, Scott Kulp, Anders Levermann, Glenn A. Milne, Patrik L. Pfister, Benjamin D. Santer, Daniel P. Schrag, Susan Solomon, Thomas F. Stocker, Benjamin H. Strauss, Andrew J. Weaver, Ricarda Winkelmann, David Archer, Edouard Bard, Aaron Goldner, Kurt Lambeck, Raymond T. Pierrehumbert & Gian-Kasper Plattner, Consequences of twenty-first-century policy for multi-millennial climate and sea-level change, in Nature Climate Change, 8 de freàrgiu 2016.
  17. (EN) Status of Ratification of the Convention, in unfccc.int.
  18. (EN) What is the United Nations Framework Convention on Climate Change?, in unfccc.int.
  19. (EN) Sixth compilation and synthesis of initial national communications from Parties not included in Annex I to the Convention (PDF), in unfccc.int, 25 de santuaine 2005.
  20. (EN) Climate Change 2007: Working Group III: Mitigation of Climate Change, in ipcc.ch. URL consultadu su 18 austu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 9 martzu 2013).
  21. (EN) The world’s most authoritative source of energy-market analysis and projections, in iea.org.
  22. (EN) Compilation and synthesis of fifth national communications (PDF), in unfccc.int, 20 maju 2011.
  23. (EN) Sixth compilation and synthesis of initial national communications from Parties not included in Annex I to the Convention (PDF), in unfccc.int, 25 de santuaine 2005.
  24. (EN) Compilation and synthesis of fifth national communications (PDF), in unfccc.int, 20 de maju 2011.
  25. (EN) Climate Change 2007: Working Group II: Impacts, Adaptation and Vulnerability, in ipcc.ch. URL consultadu su 18 austu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 3 santandria 2018).
  26. (EN) The Cancun Agreements: Outcome of the work of the Ad Hoc Working Group on Long-term Cooperative Action under the Convention (PDF), in unfccc.int.
  27. (EN) America's Climate Choices, in nap.nationalacademies.org.
  28. (EN) Obama: Climate agreement 'best chance we have' to save the planet, in edition.cnn.com, 14 de nadale 2015.
  29. (EN) Paris climate deal: key points at a glance, in theguardian.com, 12 de nadale 2015. URL consultadu su 18 austu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 1º austu 2016).
  30. Ivan Marongiu, Clima, segundu s'Onu is dannos a s'ambiente sunt irreversìbiles, in Istorias, 15 austu 2021. URL consultadu su 31 austu 2022.
  31. (EN) Global Concern about Climate Change, Broad Support for Limiting Emissions, in pewresearch.org, 5 de onniasantu 2015.
Controllu de autoridadeBNF (FRcb12156561p (data) · GND (DE4344515-9 · LCCN (ENsh89000812 · NDL (ENJA00923848 · NKC (ENCSph116354