Cosmòdromu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Soyuz TMA-13 Edit.jpg

Su cosmòdromu (dae su gregu cosmos, mundu, e drom, pista) o ispatzioportu est su cumplessu de istruturas, fìsicas e tecnològicas, autas a su làntziu de vetores missilìsticos pro fines sientìficas e militares, in gradu de sighire sas primas fases de bolu.

Su tèrmine cosmodromo s'est acumpangiadu in manera lògica, in àmbitu sovièticu, a su preferu pro su tèrmine cosmonàuta prus chi astronàuta, in impreu in sos Istados Unidos de Amèrica e in sa majore ala de sos Istados otzidentales.

CosmòdromosModìfica

Spazioporti de cale sunt istados fatos làntzios cun èsseres umanos
Cosmòdromu Complessu de làntziu Lantzadore Veìculu ispatziale Bolos Annos Operatziones
Cosmòdromu de Baikonur,     Kazachistàn amministratzione russa      Sìtiu 1 Vostok Vostok 1-6 6 Orbitale 1961–1963 Istatale
Sìtiu 1 Voschod Voschod 1-2 2 Orbitale 1964–1965 Istatale
Sìtiu 1, Sìtiu 31 Soyuz Soyuz 1-40 † 37 Orbitale 1967–1981 Istatale
Sìtiu 1,

Sìtiu 31

Soyuz Soyuz-T 2-15 14 Orbitale 1980–1986 Istatale
Sìtiu 1 Soyuz Soyuz-TM 2-34 33 Orbital 1987–2002 Istatale
Sìtiu 1 Soyuz Soyuz-TMA 1-20 20 Orbitale 2002- Istatale
Cape Canaveral Air Force Station,    LC5 Redstone Mercury 3-4 2 Sub-O 1961-1961 Istatale
LC14 Atlas Mercury 6-9 4 Orbitale 1962–1963 Istatale
LC19 Titan II Gemini 3-12 10 Orbitale 1965–1966 Istatale
LC34 Saturn IB Apollo 7 1 Orbitale 1968-1968 Istatale
Kennedy Space Center,    LC39 Saturn V Apollo 8-17 10 Lun/Or 1968–1970 Istatale
LC39 Saturn IB Skylab 2-4 3 Orbitale 1973–1974 Istatale
LC39 Saturn IB Apollo-Soyuz 1 Orbitale 1975-1975 Istatale
LC39 STS 1-132 † Space Shuttle 131 Orbitale 1981- Istatale
Jiuquan Satèllite Launch Center,   Tzina SLS Long March 2F Shenzhou 5-7 3 Orbitale 2003- Istatale
Edwards Air Force Base,    Runway B-52 X-15 90-91 2 Sub-O 1963-1963 Istatale
Mojave Spaceport,    Runway White Knight SpaceShipOne 15-17 3 Sub-O 2004-2004 Privadu
Cosmòdromos de cale sunt istados fatos làntzios de satèllites
Cosmòdromos Annos(orbitales)


Lantzios in orbita o interplanetàrios




Lantzadores (operadores)


Baikonur Cosmodrome, Baikonur/Tyuratam, Kazakhstan 1957- >1000   R-7/Soyuz, Kosmos, Proton, Zenit, Energia
Cape Canaveral Air Force Station, Florida, USA 1958- >400   Delta, Scout, Atlas, Titan, Saturn, Athena, Falcon 9
Vandenberg Air Force Base, Califòrnia, USA 1959- >500   Delta, Scout, Atlas, Titan, Taurus, Athena
Kapustin Yar Cosmodrome, Astrakhan Oblast, Rùssia 1962- >100   Kosmos
Hammaguir French Special Weapons Proa Centre, Algeria 1965–1967 4   Diamant A (France)
Plesetsk Cosmodrome, Arkhangelsk Oblast, Rùssia 1966- >1000   Soyuz, Kosmos
Prataforma de làntziu San Marco, Tzentru Ispatziale Luigi Broglio, Malindi, Kènia 1967–1988 9   Scout, San Marco (ASI e Sapièntzia, Itàlia)
Kennedy Space Center, Florida, USA 1967- 150   17 Saturn, 133 Space Shuttle
Woomera Prohibited Àrea, Sud Austràlia 1967-1971 2   Redstone (WRESAT), Black Arrow (UK Prospero X-3)
Uchinoura Space Center (Kagoshima), Giapone 1970–2006 27   Mu
Centre spatial guyanais, Kourou, Guiana Frantzesa 1970- 198   7 Diamant, 9+5+10+113+54 Arianas (CNES, ESA)
Jiuquan Satèllite Launch Center, Tzina 1970- >30   Long March
Satish Dhawan Space Centre (SHAR), Andhra Pradesh, Ìndia 1980- 23   3 SLV, 2 ASLV, 14 PSLV, 4 GSLV
Xichang Satèllite Launch Center, Tzina 1984- >40   Long March
Tanegashima Space Center, Giapone 1986- 31   9 H-I, 5 H-II, 17 H-IIA
Palmachim Air Force Base, Israele 1988- 6   Shavit
Vàrias pistas aeroportuales 1990- 37   Pegasus (Orbital Sciences Corporation)
Svobodny Cosmodrome, Amur Oblast, Rùssia 1997–2006 5   Start-1
Deltas class submarine, Mares de Barents 1998- 2   Shtil' (Rùssia)
Ocean Odyssey prataforma mòbile, Otzèanu Patzìficu 1999–2009 28   Zenit-3SL (Sea Launch)
Kodiak Launch Complex, Alaska, USA 2001-2001 1   Athena
Yasny Cosmodrome (Dombarovsky), Orenburg Oblast, Rùssia 2006- 4   Dnepr-1
Mid-Atlantic Regional Spaceport (MARS), Virginia, USA 2006- 3   Minotaur I
Taiyuan Satèllite Launch Center, Tzina 2007- 4   Long March
Omelek, Marshall Islands 2008- 2   Falcon 1
Semnan, Iràn 2009- 1   Safir

Boghes curreladasModìfica

  • Astronave
  • Cùrrida a s'ispàtziu
  • Esploratzione ispatziale
  • Biàgiu interistellare

Unos àteros progetosModìfica

Collegamentos esternosModìfica