Cussìgiu pro s'Ortografia de su Tedescu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su Cussìgiu pro s'Ortografía de su Tedescu (Rat für deutsche Rechtschreibung (RDR), in tedescu) est istadu sa sutzessore de sa Cummissione Interguvernativa pro s'ortografia tedesca de Germània, Àustria, Isvìtzera, Liechtenstein, sa Provìntzia autònoma de Boltzanu e sa Comunidade germanòfona de Bèlgiu.

Orìgine

In s'istade de su 2004 b'aiat àpidu unu dibàtidu mannu in contu de Riforma de s'ortografia tedesca de su 1996 : su Primu ministru beniente de Bassa Sassònia, Christian Wulff e giornalistas medas (Stefan Aust de Der Spiegel, Mathias Döpfner de Axel Springer AG, intre issos) si fiant pronuntziados in favor e de torrare a sa Ortografia traditzionale tedesca. Pustis de sa Cunferèntzia de sos Primos Ministros de Germània de su 2004 sa riforma fiat aprovada a s'unanimidade in santandria, pustis chi aiant fundadu su Cossìgiu pro s'Ortografia de su Tedescu, in ue aiant postu fintzas sos crìticos de sa riforma, comente sutzessora de sa Cummissione Interguvernativa pro s'ortografia tedesca.

Cumponentes

Germània: 18 membros. Aùstria: 9 membros. Cunfederatzione Elvètica: 9 membros. Provìntzia autònoma de Boltzanu: 1 membru. Comunidade germanòfona de Bèlgiu: 1 membru. Liechtenstein: 1 membru.

Su Cussìgiu est formadu de 39 membros. 18 de issos benint de Germània, noe membros cada unu dae Àustria e Isvìzera, e unu rapresentante cadaunu dae Liechtenstein,dae sa Provìntzia de Boltzanu e dae sa comunidade de limba tedesca de Bèlgiu. Sas detzisiones si leant cun sa majoria de sos tres duos. Su Cussìgiu si fiat costituidu su 17 de nadale de su 2004. Su presidente est s'ex-Primu Ministru bàvaru de sa cultura Hans Zehetmair. Su Cussìgiu est formadu dae favorèvoles e contràrios a sa riforma ortogràfica. In su comunicadu de istampa de sa Cunferèntzia Permanente de su 15 de santugaine de su2004, su presidente nou Doris Ahnen aiat naradu chi su Cussìgiu fiat caraterizadu "in sa cumpositzione sua dae unu gradu artu de pluralismu", e chi fiat "unu cuntributu bonu, mescamente a sa crìtica e a sos crìticos". Su anti-riformista radicale Theodor Ickler aiat lassadu su Cussìgiu in su mese de freàrgiu de su 2006.

Su Lussemburgu, chi no aiat leadu parte in s'elaboratzione de sa riforma, l'aiat posta cun decretu in sas iscolas. De cada manera non faghet parte de su Cussìgiu. Othon Neuen, assistente de su Ministèriu de s'Educatzione, aiat decraradu in su mese de austu de su 2004 chi s'ortografia noa l'aiant atzetada profesores e istudiantes sende simple meda. Lussemburgu, comente paisu "chi non faeddat tedescu", non tenet perunu deretu de detzìdere in contu de sas riformas de sa limba.imbetzes, faghet parte de sa Francofonia e at tentu representantes in s'Academia frantzesa.

Definitzione

Sa pàgina web ufitziale de su Cussìgiu si definit comente: ""su Cussìgiu pro s'ortografia de su tedescu est un'òrganismu interguvernativu chi est istadu incarrigadu dae sas autoridades de s'ortografia in s'àrea de sa limba tedesca, de preservare s'unidade e s'ortografia cun sa base in sas règulas ortogràficas in àmbitu prus chi no àteru majoritàriu. Su Cussìgiu, duncas est s'àrbitru detzisivu in matèria de ortografia tedesca e donat a sas pessones sas règulas ufitziales de riferimentu subra comente devet èssere s'ortografia tedesca. Su Cussìgiu s'at a riunire a su mancu duas bias a s'annu in una sessione ùnica. Sa riunione s'at a fàghere in s' Institutu de sa Limba Tedesca de Mannheim, in ue su Cussìgiu pro s'ortografia tedesca tenet s'ufìtziu suo".

Propostas de Curretzione

In su mese de Abrile de su 2005 su Cussìgiu at publicadu sas primas propostas pro sa curretzione de sa riforma ortogràfica. Su contu fiat s'impreu de sas paràulas chi s'iscrient atacadas e separadas, verbos e agetivos iscritos in una o in un'àtera manera podent tènnere significados diferentes. Pro nàrrere, cunforme a la Riforma de su 1996 "heilig sprechen" (Canonizare) fiat cambiadu in "heiligsprechen", duncas "kennen lernen" (A connòschere a caligunu pro sa prima bia) podet èssere iscritu atacadu. La riforma aiat postu sa nota "Leid tun" (Dòlere, dare pena), chi fiat istada eliminada, dassende petzi "leidtun", chi est istada introduida in su 2004 comente una variante. Sa grafia abituale in antis de sa riforma "leid tun" est cunsiderada isballiada.

Hans Zehetmairs aiat annuntziadu chi "krankschreiben" (Bassa pro infermidade) "diat èssere bonu a torrare a l'iscrìere atacadu" dae su mamentu chi "est unu pagu tramposu" ca in antis de sa riforma de su 1996 s'iscriiat "krank schreiben" (lissèntzia de infermidade). In custu casu, sa grafia riformada si mantenet.

Su 12 de abrile de su2005, aiant detzìdidu chi sas partes «non cambiadas» de sa riforma, gasi resurtat in sa risolutzione de sa cunferèntzia de sos ministros de sa cultura, ant a èssere introduidas comente obligatòrias in sas iscolas e amministratziones, pro non pònnere de badas dudas intre alunnos e professores. Custu pertocat sa S dupla(ss) e sa Eszett o S forte (ß) cunforme a sa "Règula de Iscritura de sa S", in sa riunione aiant esaminadu fintzas sa forma giusta pro iscrìere sos prèstidos linguìsticos. Deretu, Baviera e Renània de su Nord-Westfalia aiant annuntziadu chi no aint sighidu custa norma, a su puntu chi custos duos istados abbarrant estando in regìmene transitòriu.

Su 4 de làmpadas de su 2005 el Consejo adoptó la propuesta de corrección sobre la composición escrita de las palabras juntas o separadas, con lo que se restauraría gran parte de la grafía tradicional.

Su 25 santandria pro fines aiant atuadu sas propostas in contu de sa separatzione de sìllabas e sa puntegiadura.Invertende in parte s'atzione detzisa 1996

Pro sa puntegiadura aiant detzìdidu chi sas congiuntziones independentes "und" e "oder" (e, o) sunt atacados. S'impreu de vìrgulas in s'istrutura de sa frase est lìberu comente in totu su mundu. Sena duda custa facultade de impreu lìberu de vìrgulas non s'impreat cun sos grupos de infinitivos, pro nàrrere: Ich benutze die Wikipedia, um mich zu informieren (Deo impreo Wikipedia, pro informare a mie).

Su 3 de freàrgiu de su 2006 su Cussìgiu at propostu curretziones subra s'impreu de majùsculas e minùsculas. Aiat pedidu sa capitalizatzione de "Du" (tue) in sas lìteras, gasi comente chi si permitiat de iscrìere torra sas frases compostas "Schwarzes Brett" oder "Erste Hilfe". Cunsa sa riforma de su 1996 aiant postu annotatziones comente "Pleite gehen" (Andare in fallimentu) e "Bankrott gehen" (Andare in bancarota) tocat a las iscrìere comente "pleitegehen" e "bankrottgehen", in antis de sa riforma fiant "pleite gehen" e"bankrott gehen". Sa riforma de su 1996 aiat postu sa capitalizatzione de sos mamentos de sa die comente "heute Morgen" (Oe mangianu) o "morgen Abend" (Cras a note), custu lu manteniant..

Custas curretziones de su Cussìgiu sunt istadas aprovadas dae sos ministros a fines de martzu de su2006 a s'unanimidade e su 1 de austu de cussu annu etotu fiat intradu in vigore.

Ligàmenes esternos

• Web de su Cussìgiu (DE)
• Decraratzione de KMK in s'ortografia tedesca de su (12 de abrile de su 2005) {{de}
• Totu sas cunferèntzias de istampa de su Cussìgiu pro la s'ortografia de su tedescu comente documentu de sonu Archiviadu su 20 santandria 2008 in s'Internet Archive. (DE)
• Sas chimbe sessiones de su 2005: sa relatzione de Theodor Ickler (DE)