Provìntzia autònoma de Bolzano - Alto Adige/Südtirol

Artìculu in LSC

Sa provìntzia autònoma de Bolzano – Alto Adige/Südtirol (Autonome Provinz Bozen – Südtirol in tedescu; Provinzia Autonoma de Balsan/Bulsan – Südtirol in làdinu) est sa prus setentrionale de sas provìntzias de sa regione Trentinu-Alto Adige/Südtirol e de Itàlia. Su cabulogu est Bozen.

Posidura in Itàlia

Bandera

Tzensimentu 2011

Contat 532 010 bividores e una superfìtzie de 7 398,38 km², chi nde faghent sa segunda provìntzia prus istèrrida de Itàlia a pustis de sa provìntzia de Tàtari. Paris a sa provìntzia autònoma de Trentu e a su Tirolu, su Südtirol costituit s'Euroregione Tirolu-Südtirol-Trentinu, chi currespondet (cun bona approssimadura) a su territòriu de sa regione istòrica de su Tirolu, a chi est acapiadu dae motivos linguìsticos e culturales. Comente provìntzia de su Trentinu-Südtirol, paris cun su Vènetu e a su Friuli-Venètzia Giùlia, pertocat annotamala a sa macroarea geogràfica de su Trivènetu.

Sa provìntzia est un' àrea trilìngue. Su tedescu e s'italianu sunt limbas ufitziales de sa provìntzia, a chi s'agiunghet su ladinu in duas baddes orientales.

A su tzensu de su 2011 sos bividores de limba mama tedesca fiant su 69,41%. In sa ròdia privada e pùblica a s'internu de sa cumponente germanòfona predominat unu dialetu austrobavaresu alpinu (su dialetu sudtirolesu), caraterizadu dae una tzerta presèntzia de vocàbulos de orìgine romanza. Su tedescu istandard in sa variante austrìaca abarrat s'idioma imparadu in iscola, impreadu in sa comunicatzione iscrita e in sas ocasiones ufitziales. Su grupu tedescòfonu est majoritàriu in 102 comunas subra 116 (cun unu màssimu de su 100% in Martell), de custos in unos bonos 77 comunos su grupu linguìsticu tedescu costituit prus de su 90% de sos residentes. Pro contra sos tzentros printzipales bident una cumponente majoritària italòfona comente in su casu de su cabulogu de provìntzia.

Semper in su tzensu 2011 sos italòfonos, sunt su 26,06% e sunt majoritàrios in chimbe comunos: Bolzanu (73,80%), Laives (71,50%), Bronzolo (62,01%), Salorno (61,85%) e Vadena (61,50%). Sa comuna de Meran, sa segunda tzitade prus populada de sa provìntzia, est pro agiomai sa metade de limba mama italiana (49,06%), in Franzensfeste su 38,51% de sa tzitadinàntzia pertocat a su grupu italianu e in Brixen, su de tres comunos de sa provìntzia, sos italòfonos sunt su 25,84%.

Is de limba mama italiana sunt fatu·fatu definidos Walsche e sa limba italiana Walsch, ambos faeddos chi derivant de su germànicu antigu (Walh, istràngiu, cfr. Valacos e Vallones) e ant achiridu connotatzione negativa.

Sos italòfonos, chi apròlint de regiones diversas, in sa vida fitiana impreant pro s'in prus s'italianu istandard, mentras in sa Bassa Atesina est difùndidu fintzas su dialetu trentinu.

Prus de su 4% de sos altoatesinos est de limba mama làdina dolomìtica. Sos ladinòfonos sunt cuntzentrados mescamente in sa badde Gardena e in badde Badia e costituint sa majoria in oto comunas: La Val (punta de su 97,66%), San Martin de Tor, Abtei, Marèo, S. Crestina - Gherdëina/S. Cristina-Gherdëina, Sëlva, Urtijëi, Corvara.