Dakota de Nord

Artìculu in LSC

Su Dakota de Nord (/ˌnɔrθ dəˈkoʊtə/) est s'istadu de 39 a èssere intradu in sos Istados Unidos de Amèrica, su 2 de onniasantu 1889. Sa capitale est Bismarck e sa prus manna tzitade Fargo.

Inditadu in ruju s'istadu de su Dakota de Nord

Bandera de su Dakota de Nord

Geografia

S'agatat postu in sa regione de s'Artu Midwest e pigat làcana in su Nord cun is provìntzias canadesas de Saskatchewan e Manitoba, in s'Est cun s'istadu federadu de Minnesota, in su Sud cun su de Dakota de Sud e in s'Ovest cun su Montana.

Su Dakota de Nord est su de 19 istados prus istèrridos ma su de 3 prus pagu populados e su de 4 cun prus bàscia densidade in sa natzione.

Economia

In tempos de sa crisi de su 29, in sa prima metade de su sèculu XX, su Dakota de Nord at agiostradu sa retzessione incomintzende a isfrutare sas risursas naturales, prus de totu su petròliu, chi est istadu bogadu in sa parte otzidentale de s'istadu. De custu nd'est bènnidu chi s'istadu s'est isvilupadu meda cun populatzione in crèschida e disimpreu bàsciu.

Demografia

Manna parte de is bividores de su Dakota de Nord sunt de orìgines de s'Europa setentrionale, tedescos e norvegesos binchent subra de àteros grupos. B'at fintzas una comunidade de nativos manna, chi mancari semper de minoria, est prus numerosa chi no in àteros istados de s'Unione.