Edimburgu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Edimburgu (/ˈɛdɪnb(ə)rə/ , Dùn Èideann (ˈt̪uːn ˈeːtʲən̪ˠ) in gaèlicu iscotzesu e Edinburgh in Scots) est sa capitale de s'Iscòtzia. S'agatat in su Lothian, in sa riva sud de su Firth of Forth.

Fotografias de Edimburgu. In sensu oràriu dae artu a manca: vista dae su cùcuru de Calton (Calton Hill), s'Old College de s'Universidade de Edimburgu, una vista de su tzentru istòricu de Edimburgu, su casteddu de Edimburgu, Princes Street bida dae sa Calton Hill

Reconnòschida comente capitale de s'Iscòtzia dae su XV sèculu, est sa sede de su Guvernu Iscotzesu, su Parlamentu Iscotzesu e sa Corte Suprema Iscotzesa. Su Palatzu de Holyroodhouse est sa residèntzia ufitziale de sa Monarchia Iscotzesa. Sa tzitade est istada a longu unu tzentru de imparu, ispetzialmente in meighina, diritu iscotzesu, literadura, sièntzias e ingegneria. Est su segundu prus mannu tzentru econòmicu de su Rennu Unidu (a pustis de Londra) e sas atratziones turìsticas e culturales l'ant fata divènnere sa segunda destinatzione turìstica prus famada de su Rennu Unidu, atirende prus de unu millione de visitadores cada annu

Edimburgu est sa segunda tzitade prus populosa de su Renniu Unidu. 

Sa tzitade acasàgiat cada annu s'assèmblea generale de sa crèsia de Iscotzia. Est sede de istitutziones natzionales comente a su Museu Natzionale de Iscòtzia, sa Libreria Natzionale de Iscòtzia e sa Galleria Natzionale Iscotzesa. S'Universidade de Edimburgu, fundada in su 1582 e como una de sas bator presentes in tzitade, at balangiadu sa 23èsima positzione in su QS World University Rankings in su 2018. Sa tzitade est fintzas famada pro su Fèstival Internatzionale de Edimburgu e su Fringe, su fèstival de arte internatzionale annuale prus mannu de su mundu. Sos giassos istòricos cumprendent su Casteddu de Edimburgu, su palatzu de Holyroodhouse, sas crèsias de San Giles, Greyfriars e Canongate, e sa Georgian New Town, costruida in su XVIII sèculu. Ambas s'Old Town e sa New Town figurant tra sos sitiados Patrimoniu de s'Umanidade UNESCO.

Etimologia

"Edin", sa raighina de su nùmene de sa tzitade benit de seguru dae orìgines tzèlticas, dae sa limba cumbrica o dae una variante chistionada sua de sos primos pòpulos abitantes de s'àrea, una tribù connota dae sos Romanos cun su nùmene de Votadini, e prus a tardu comente a Gododdini. Paret chi derivet de su nùmene de Eidyn, logu mentovadu in su poema èpicu iscritu in gallesu antigu Y Gododdin.

Su poema tzitat Din Eidyn, unu fortinu in unu cùcuru in su territòriu de su Gododdin. Sa mudada in sa nomenclatura dae Din Eidyn a Edimburgu ispricat comente a sa limba locale est colada dae su Cùmbricu a s'Inglesu Antigu, sa limba germànica de su regnu de sa Bernicia chi s'at difùndidu in s'àrea in sa metade de su VII sèculu e si pessat chi fiat s'antepassadu de s'Iscotzesu modernu. S'elementu tzèlticu Din est rùidu pro bènnere sostituidu dae cuddu de s'Inglesu Antigu Burh. Sa prima proa documentada de su burgu medievale est una documentu reale de su Rei Davide I, datada belle 1124-1127, cun sa cale cuntzedet una fatoria in burgo meo de Edenesburg a su Priore de Dunfermline.

In su Gaèlicu modernu sa tzitade est mutida Dùn Èideann (narada Dunedin dae sos faeddadores inglesu).

Istòria

Edade antiga

Edimburgu, vista de s'Arthur's Seat, unu de sos primos insediamentos umanos connotos de s'àrea.

S'insediamentu umanu prus antigu in s'àrea de Edimburgu est istadu iscobertu a Cramond, in ue sunt istados agatados repertos de un'acampamentu mesolìticu chi torrat a artziare a su 8500 a.C. Sunt istados agatados repertos de s'ùrtima Edade de su Brunzu e de su Ferru a Castle Rock, Arthur's Seat, Craiglockhart Hill e Pentland Hills.

Cando sos Romanos sunt arribbados in sa regione chi como est su Lothian a sa fine de su I sèculu, ant agatadu una tribù tzèltica a sa cale ant dadu su nùmene de Votadini. In unu momentu istòricu pretzedente su VII sèculu su pòpulu de sos Goddodin, podet dare discendentes de sos Votadini, at costruidu in su territòriu de Edimburgu sa fortilesa de Din Eidyn (o Etin). Nointames su logu pretzisu non siat istadu identificadu, paret chi aerent seberadu una positzione de controllu comente a Castle Rock, Arthur's Seat o Carlton Hill.

In su 638 sa fortilesa de Gododdin fiat acometada dae s'esèrtzitu de Re Osvaldo de Nortumbria, tando su controllu de su Lothian est coladu a sos Anglios. S'influèntzia issoro at duradu pro sos tres sèculos imbenientes, finas a su 950 cando in suta de sa regèntzia de Indulf, fìgiu de Costantinu II, su "burh" (fortilesa) est istadu abbandonadu dae sos Iscotzesos. De cussu momentu a pustis est abarradu in suta de su controllu issoro.

Su burgu reale est istadu fundadu dae su re David I in su primu cantu de su XII sèculos in su territòriu de propriedade de sa Corona, ma sa data pretzisa no est connota. Dae metade de su XIV sèculu, s'istòricu frantzesu Jean Froissart l'at descrita comente a sa capitale de s'Iscòtzia (belle su 1365) e James III (1451-88) l'at definida in su XV sèculu "su burgu printzipale de su regnu Nostru". Nointames sa destruidura causada dae un'atacu de sos Inglesos in su 1544, sa tzitade a bellu est torrada sa chi fiat e est istadu su tzentru de sos eventos de sa Reforma Iscotzesa in su de XVI sèculu e de sa gherra de sos Covenant in su de XVII sèculu.

XVII sèculos

In su 1603 Re James VI de Iscòtzia est artziadu a su tronu, uninde sos regnos de Iscòtzia e Inghilterra, ma s'Iscòtzia est abarrada a totu sos efetos unu regnu separadu. In su 1638 su tentativu de Charles I de introduire sa reforma de sa Crèsia Anglicana in Iscòtzia at adobiadu un'opositzione tosta presbiteriana, culminende in sas cuntierras de sa Gherra de sos Tres Regnos. Su suportu iscotzesu a sa restauratzione de Charles Stuart in su tronu de Inghilterra s'at risòlvidu in s'ocupatzione de Edimburgu pro more de s'armada Inglesa de su Commowealth, promòvidu dae Oliver Cromwell in su 1650.

18th century

Posca a su Tratadu de s'Unione de su 1706, sos parlamentos de inghilterra e iscòtzia ant ratificadu s'Atu de s'Unione in su 1706 e su 1707, uninde·si in su Regnu de Bretagna Manna de su 1 maju 1707. De cunsighèntzia su parlamentu de iscòtzia est istadu atacadu a cussu inglesu pro formare su parlamentu de Bretagna Manna, chi teniat sede a Westminster, Londra. A s'Unione si sunt opostos medas iscotzesos chi nàschidos in sa tzitade.

In sa prima metade de su XVIII sèculu, nointames sa prosperidade evidentziada dae s'importu semper prus mannu de sa tzitade comente de tzentru bancàriu, Edimburgu fiat descrita comente a una de sas tzitades prus pobuladas de s'Europa, prena de gente e malesana. Sos visitatores fiant corfidos dae comente sas classes sotziales diferentes cumpartziant s'ispàtziu urbanu, a bias fintzas sos matessi edifìtzios; nointames custu, s'atuaiat una bènnida de segregazione sotziale, in ue sos artisanos e sos cummertziantes ocupaiant sas cantinas e sos taulados, chi teniant unu costu de afitu prus bassu, mentras sa burghesia ocupaiat sos pranos intermèdios prus bellos.

Una pintura chi ammustrat sos personàgios de Edimburgu (basada in subra de sas caricaturas de John Kay) in segus de sa catedrale de St Giles in su tardu 18u sèculu.

Durante s'abbolotu giacobita de su 1745, Edimburgu est istada ocupada pro breve tempus de s'Armada de sas Highlands, in antis de martzare cara a s'Inghilterra. A pustis de sa derrota in Culloden, b'est istadu unu perìodu de batallas e trèguas, mescamente cara a sos eroes rebellos. Su Cuntzìliu de sa tzitade de Edimburgo, pro emulare cudda de Londra, at incumentzadu una sèrie de megiorias e s'espansione cara a su nord de su casteddu, cunfirmende sa fidelidade a s'Unione e a George III de Hannover cun su sèberu de sos nùmenes pro sos caminos de sa New Town, comente a Rosas Street e Thistle Street, e pro sa famìlia reale cun George Street, Queen Street, Hanover Street, Frederick Street e Princes Street (custas ùrtimaos in onore de sos duos fìgios de George).

In sa segunda metade de su sèculu, sa tzitade fiat su coro de s'Illuminismu iscotzesu, in ue non fiat insòlitu adobiare pro sas camineras filòsofos comente a David Hume, Adam Smith, James Hutton e Joseph Black. Edimburgu at devènnidu un'importante tzentru culturale, balangende su nomìngiu de Atene de su Nord gràtzias a sos medas edifìtzios de istile neoclàssicu e su livellu nòdidu de imparu, chi ammentaiat s'antiga Atene. In su XVIII sèculu su romanzu de Tobias Smollett The Expedition of Humphry Clinker descriet Edimburgu comente a "una fucina de gènios"; sa tzitade fiat fintzas unu de sos tzentros majores de s'editoria iscotzesa. Andrew Millar, unu de sos editores londinesos de fama prus manna at imparadu su mestiere in Edimburgu dae James McEuen.

De su 1770 sos artisanos e sos cummertziantes s'ant iscostiadu in manera graduale dae s'Old town cara a sa prus elegante New Town, in ue cada grupu familiare teniat sa pròpia residèntzia, un'èsodu chi at cambiadu su caràtere sotziale de sa tzitade. Segundu s'istòricu printzipale de custu isvilupu "s'unidade de su sentire sotziale comunu fiat unu de sas eredades majores de s'Edimburgu betza, s'iscumparta sua est istada rimpianta meda".

XIX e XX sèculos

Castellu de Edimburgu dae su Grassmarket, fotografadu dae George Washington Wilson in su 1865.

Nointames sas tipografias traditzionales, distellerias e birrifìtzios ant sighidu a crèschere in su XIX sèculu e sunt istados acostagiadas dae cussas de impiantos de produtzione de sa gomma e de ingegneria, s'industrializatzione fiat a unu bassu livellu si paragonada cun sas àteras tzitades de sa Bretagna Manna. In su 1821 Edimburgu aiat superadu Glasgow comente a tzitade prus manna de Iscòtzia. Su tzentru de sa tzitade, intre Princes Street e George Street fiat divenidu su polu cumertziale prus mannu de su bighinadu de sas butegas, un'isvilupu sighidu dae s'installatzione de sas ferrovias in su 1840. L'Old Town fiat diventadu in presse unu bighinadu pòveru e postu mal, cun tassos de mortalidaes artos meda. Sos megiorios fatos dae Lord Provost Wiliiam Chambers in su 1860 aint incumentzadu a trasformare sa zona in sa Old Town vitoriana che bidimus galu como. Àteros megioros sunt istados atuados in su XX sèculu, resurtadu de su traballu de Patrick Geddes, ma sos problemas econòmicos durante sas duas gherras mundiales ant batidu a unu deterioramentu de s'Old Town in antis chi sas bonifiche massivas de su 1960 e 70 furriarent su protzessu. Mannas cuntierras imbetzes sunt bènnidas dae s'isvilupu de su campus universitàriu chi at trasformadu sas zonas de George Square e Potterrow.

Ufìtzios de sa Standard Life Aberdeen in su distretu finantziàriu de Edimburgu.

Dae su 1990 unu distretu finantziàriu nou chi cumprendet su Tzentru Cunferèntzias Internatzionale de Edimburgu est istadu fabricadu in une s'agataiat sa ferrovia betza, e s'est ismanniadu in su tretu a ovest de su casteddu, cara a Fountainbridge, in unu bighinadu industriale in ruina de su XIX sèculu, chi at tentu mudadas radicales de su 1980 cun s'iscumparta de sas indùstrias e de sos birrifìtzios. Custu isvilupu sighidu at permìtidu a sa tzitade de divènnere sa segunda comente a tzentru finantziàriu e amministrativu in su Regnu Unidu a pustis de Londra. Sos servìtzios finantziàrios rapresentant unu tertzu de sos ufìtzios cumertziales. S'isvilupu de su parcu de Edimburgu, unu parcu tecnològicu e econòmicu nou chi cugùgiat 150000 metros cuadrados, distante 4 mìllios dae su tzentru, at contribuidu a su pranu de su Cussìgiu Distretuale pro su sanamentu econòmicu de sa tzitade.

In su 1998 s'Atu Iscotzesu, chi est devènnidu esecutivu s'annu imbeniente, at istabilidu sa dèlega de su Parlamentu e de s'Esecutivu Iscotzesu, cun su nùmene nou de Guvernu Iscotzesu, dae su cabudanni de su 2007. Ambos tenent sede in Edimburgu, s'òcupant de chistiones de guvernu chi pertocant a s'Iscòtzia, e in su mentres sas matèrias comente s'amparu, sas tassas e sos afares èsteros abarrant de responsabilidades de su Parlamentu de su Regnu Unidu a Londra.