Friuli-Venetzia Giulia
Coordinadas: 46°06′N 13°07′E / 46.1°N 13.116667°E
Articulu in logudoresu
Su Friuli-Venètzia Giùlia[1][2], o fintzas Friuli Venètzia Giulia[3] (Regione autonoma Friuli-Venezia Giulia in italianu; Regjon autonome Friûl-Vignesie Julie in friulanu; Avtonomna dežela Furlanija-Julijska Krajina in islovenu; Autonome Region Friaul-Julisch Venetien in tedescu) est una rezone italiana a istatutu ispetziale cun cabulogu in Trieste. Est cumposta dae duas regiones istòricu-geogràficas cun caraterìsticas culturales diferentes: su Friuli, chi cumprendet sos àmbitos provintziales de Pordenone, Ùdine e Gorìzia, e sa Venètzia Giùlia, chi cumprendet sa de Trieste. Custa ùrtima rezone, paris a su Vènetu e a su Trentinu-Südtirol, format s'àrea zeogràfica de sas Tres Venètzias, o Triveneto.
S'agatat in s'Itàlia nord-orientale e tirat a 7.845 km2, pro una populatzione de unos 1.215.220 abitantes. Cumposta dae su territòriu chi partenet a sa regione istòricu-zeogràfica de su Friuli, chi costituit sa manna majoria de sa superfìtzie sua, e de s'ala de Venètzia Giùlia abarrada a s'Itàlia a pustis de sa segunda gherra mundiale: sa làcana intre sas duas rezones istòricu-zogràficas est costituida dae sa foghe de su riu Timavo, a curtzu San Giovanni di Duino, atuale làcana intre sas UTI Carso Isonzo Adriàtico e Giuliana e in pretzedèntzia de sas provìntzias de Gorìzia e Trieste. Pigat làcana in Vènetu s'ovest cun su su norte cun s'Àustria, in s'est cun s'Islovènia e in su sud jughet essida a su mare Adriàticu.
Su Friuli Venètzia Giulia est, a lughe de sa particulare posidura zeogràfica, logu de frontera intre pius culturas e limbas. Sa limba ufitziale est s'italianu, ma sa rezone at reconnotu fnìintzas s'ufitzialidade locale de su friulanu (faeddadu dae unas 600.000 persones intre is provìntzias de Ùdine, Pordenone e Gorìtzia), s'islovenu (faeddadu dae unas 60.000 in sas biddas a sas làcanas orientales de sas provìntzias de Ùdine, Gorìtzia e Trieste) e su tedescu (faeddadu in sas comunas de Sappada, Sauris e Timau de sa Val Canale e chi dae su 1999 gosat dae unu livellu mìnimu de amparu). Annotamala dae su 2010 sunt amparados fintzas sas dialetos vènetos, traditzionalmente faeddados in medas comunas e unu tempus allega de sa burghesia in sas tzitades majores.
Riferimentos
modìfica- ↑ In s'ùltima reforma costitutzionale de s'Istatutu de autonomia ispetziale de su 2016 su tratigheddu b'at galu e no est mai istadu eliminadu dae su nùmene de sa rezone. Dae sa Gazzetta Ufficiale della Repùbblica italiana de su 8 de austu 2016: https://www.gazzettaufficiale.it/eli/id/2016/08/08/16G00168/sg. A cunsighèntzia su testu de s'Istatutu publicadu in su situ ufitziale de sa rezone no est duncas cunforme, relativamente a su nùmene de sa rezone, a cantu iscritu in sa lege costitutzionale publicada in sa Gazzetta Ufficiale su 8 austu 2016 chi, comente si podet averguare dae su link de sa Gazzetta Ufficiale, presentat su nùmene de sa rezone cun su tratigheddu intre Friuli e Venètzia Giulia.
- ↑ De s'interrogatzione a su Presidente de sa Zunta rezonale (Illy), rezone Friuli-VG, de su santandria 2005 presentada dae su tando Cussizeri rezonale Maurizio Franz: "(…) Pigadu atu ca in s'annuàriu 2004/2005 curadu dae su Cussìzu rezonale, est aporridu, intre sas primas pàzinas, su testu de s'Istatutu Ispetziale de sa rezone e chi, in issu, su nùmene de sa Rezone est aporridu sena tratigheddu intre sa paràula "Friuli" e sas paràulas "Venètzia Giulia"; (…) CUNSIDERADU duncas ca su testu de s'Istatutu aporridu in s'annuàriu est in suta de custu aspetu, formalmente iscurretu; (…) RILEVADU chi (…) s'intèrrogat su Presidente de sa rezone pro connòschere si cunsertat cun s'espositzione de sos fatos (…); si non retènzat ca sa faina de "interpretatzione" acumplida in sede de redatzione de su testu de s'Istatutu cuntènnidu in s'Annuàriu podat èssere torrada a conduire a una voluntade de caràtere polìticu" - tratu de s'assazu istòricu "Un trattino di troppo? Una strana storia poco conosciuta". Assazu publicadu dae pàzina 240 a pàzina 250 in sa chirca istòrica publicada dae sa Domo Editora Kappa Vu - annu 2008 - cun su tìtulu "Venezia Giulia - La regione inventata", autores vàrios. S'intrea interrogatzione de su cussizeri Franz est publicada in manera integrale in s'assazu tzitadu a pàzina 248.
- ↑ S'art. 131 de sa Costitutzione, in s'elencare sas Rezones italianas, impiegat sa ditzione "Friuli-Venezia Giulia". Su tratigheddu cumpariat annotamala a s'art. 116; sa reforma costitutzionale de su 2001, nointames, in su torrare a formulare su disponimentu orizinàriu de s'art. 116, at omìtidu su tratigheddu, impieghende pro custu sa ditzione "Friuli Venezia Giulia". Su tratigheddu est istadu impiegadu pius pagu fintzas in s'istatutu de sa rezone publicadu in su situ ufitziale de sa rezone, su cale, in pretzedèntzia, faghiat impiegu de su matessi sinnu de puntezadura (cfr. Istatutu Ispetziale de sa Rezone Friuli-Venezia Giulia Archiviadu su 9 martzu 2012 in s'Internet Archive.). Non pius sa Corte costitutzionale impiegat galu sa grafia "Friuli-Venezia Giulia" (cfr., de ùltimu, sa sent. Curte cost. 299/2013). In s'ùltima reforma costitutzionale de s'Istatutu de autonomia ispetziale de su 2016 in s'Istatutu su nùmene de sa rezone est iscritu cun su tratigheddu intre Friuli e Venezia Giulia, tratigheddu chi duncas no est mai istadu eliminadu dae su nùmene de sa rezone in s'Istatutu de autonomia; bide sa Gazzetta Ufficiale della Repùbblica italiana de su 8 austu 2016: https://www.gazzettaufficiale.it/eli/id/2016/08/08/16G00168/sg
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Friuli Venètzia Giùlia |