Venètzia Giùlia

Artìculu in LSC

Sa Venètzia Giùlia (in serbu-croatu e islovenu: Julijska krajina; in italianu: Venezia Giulia; in vènetu: Venesia Julia; in friulianu: Vignesie Julie; in tedescu: Julisch Venetien), est una regione de s'Europa meridionale chi in die de oe est ispartzida intre Croàtzia, Islovènia e Itàlia.

Orìgine de su nùmene

Sa denominatzione fiat coniada de su geògrafu italianu Graziadio Isaia Ascoli, cun iscopu de presentare su territòriu de Litorale Austrìacu che una regione auniada "istoricamente parte de Itàlia", dende ènfasi a sa partzidura augustea de s'Itàlia romana a primìtziu de s'Impèriu, cando Vènetu e Ìstria fiant Regio X (sa de 10 regiones).

Istòria

Su nùmene fiat sighidu a impitare pro totu sa durada de su de 19 sèculos de sos irredentistas italianos, chi cheriant s'annessione de sos territòrios austrìacos de majoria italiana (Litorale Austrìacu, Trentinu, Fiume e Dalmàtzia) a su Rènnu de Itàlia reghentemente costituidu.

Mapa de sa regione de Litorale austrìacu in su 1897

A primitziu de su de 20 sèculos, su Rènnu Aunidu aiat promìtidu s'annessione de custas àreas a s'Itàlia una borta iscontzadu s'Impèriu Àustro-Ungheresu, in cambiapare de s'intrada in gherra a costadu de sas potèntzias de s'Acòrdiu triplu in sa prima gherra mundiale. Su tratadu de Londra, firmadu secretamente in su 1915 afiantziaiat a s'Itàlia totu sos territòrios chi fiant populados mescamente de italianos, ma fintzas unos chi fiant a s'imbesse de majoria o in totu bìvidos de croatos e islovenos.

Partzidura ètnica de sa regione in su 1880

In particulare, faghende aficu a sos tzensimentos austrìacos de su 1910, sa regione de Litorale austrìacu, chi diat pois èssere efetivamente tzedida integramente a s'Itàlia, contaiat populatzione de unos 978.500 bividores, de chi petzi unos 421.500 italianos (unu 43,1%) (cunsiderende italianos totus sos chi teniant una limba romanza cale chi siat che limba mama: vènetu, friulanu e istriotu); sos islovenos, chi ocupaiant totu s'àrea norti-esta fiant unos 327.200 bividores (unu 33,5%) e sos croatos acusorgiados mescamente in sas àreas intranàbiles de Ìstria fiant unos àteros 152.500 (15,6%). In Dalmàtzia sa minoria italiana fiat meda prus minimada e lompiat a perchentos artos susetotus in sas biddas majores, comente Zadar (Zara), Split (Spalato) e in mesura minore Dubrovnik (Ragusa). Paris resonu si podiat fàghere pro Rijeka (Fiume), tzitade posta pagu a tesu de sa làcana esta de s'Ìstria.

In Zadar sos italianos fiant efetivamente populatzione de majoria, comente fintzas in Rijeka, mancari su territòriu comunale foras de sa tzitade èsseret a manna majoria de islavos.

Acabada sa prima gherra mundiale, cun su tratadu de Versailles de su 1920, sa Venètzia-Giùlia fiat annessionada a s'Itàlia, impare a su Trentinu e a su Südtirol (mancari custu èsseret territòriu istòricu austrìacu de majoria tedesca). Sa Dalmàtzia, contrassempre a sos acòrdios fiat lassada a su tando costituidu Rènniu de Jugoslàvia, foras pro sa tzitade de Zadar, e de su 1924, peri su tratadu de Roma intre Itàlia e Jugoslàvia, de Rijeka.

In sa segunda gherra mundiale s'àrea fiat ocupada de sas tropas partisanas jugoslavas e in su 1947, a sighidu de su tratadu de Parigi tzedida casi integramente a sa Jugoslàvia ghiada de Josip Broz Tito. Sos italianos fiant bogados de sos territòrios.

In Itàlia s'agatat galu denominatzione de Venètzia Giulia pro s'àrea prus esta de sa regione autònoma de su Friuli-Venètzia Giulia, chi tirat a sa provìntzia de Gorìtzia e a totu sa de Trieste, chentza de li pòdere trassare tremenes pretzisos.