Genotzìdiu de is gregos de su Pontu

Artìculu in LSC

Cun genotzìdiu de is gregos de su Pontu s'inditat sa limpiadura ètnica de sa populatzione grega dae is terras de Anatòlia in ue fiant istoricamente acussorgiados, ghiada dae is autoridades de s'impèriu Otomanu durante sa prima Gherra Mundiale e su pustigherra (1914-1923). Su genotzìdiu si caraterizaiat pro degollos, deportatziones fortzosas, màrtzias de morte, espulsiones summàrias, esecutziones arbitràrias e fintzas isciarrocamentu de is monumentos religiosos issoro, in s'intentu de nd'isperdere onni rasta istòrica e culturale.

Nera de gregos bochidos in Ismirna (oe Izmir), 1922.

Segundu funtes bàrias, in custu perìodu diant èssere mortos chentinas de millis de pessones de ètnia gregu-otomana. Sa manna parte de is subrabìvidos e de is refugiados fiant fuidos in Grèghia (unu 25% de sa cabudiana populatzione de s'istadu); àteros, e mescamente is de is provìntzias orientales, si nche fiant fuidos intames a manu de s'impèriu Russu. A s'acabu de sa gherra gregu-turca (1919-1922) sa majoria dei is gregos otomanos fiant istados bochidos o fiant giai fuidos. Is chi abarraiant fiant tramudados a Grèghia segundu is tremenes de su cambiapare de populatzione intre Grèghia e sa neo-costituida Turchia. In paris tempus a is gregos, àteros gurpos ètnicos fiant istados atacados dae is autoridades otomanas; intre custos is armenos e is assiros.

Is alliados de sa prima Gherra Mundiale aiat cundennadu is degollos otomanos che crìmenes contra s'umanidade.