Gherra de sos chent'annos


Artìculu in LSC

Sa gherra de sos chent'annos[1] est istadu unu cunflitu intre su Rennu de Inghilterra e su Rennu de Frantza chi at duradu, cun interrumpidas vàrias, centuseighi annos, dae su 1337 a su 1453. S'aiat concluidu cun sa bogadura de sos inglesos de totu sos territòrios continentales fata etzetzione pro sa tzitadina de Calais, conchistada a pustis dae sos frantzesos petzi in su 1558. In su protzessu de formatzione de s'Istadu unitàriu frantzesu, giai aviadu suta de sos primos res Capetos, at rapresentadu una pàusa longa, ma a sa concluida sua sa Frantza fiat sustantzialmente imbàtida a s'assetu geopolìticu modernu.

Montàgiu de pinturas rapresentende batallas crae de sa gherra de sos chent'annos. In sentidu oràriu, de sa prima in artu a manca: Batallas de Crécy, La Rochelle, Agincourt, Orléans.
Mapa e partidura de sa Frantza in su 1330

Sa gherra fiat istada isparta de tregos prus o menos curtzos e interrùmpidos dae duos perìodos de bera e pròpia paghe de sa durada rispetivamente de 9 e 26 annos chi ddu partent gai in tres fases printzipales: sa gherra edoardiana (1337-1360), sa gherra carolina (1369-1389) e sa gherra de sos Lancaster (1415-1429), a sas cales depet èssere azunta sa fase conclusiva de sa gherra (1429-1453). Tale partzidura est tìpica de s'istoriografia anglosàssone, mentras unas àteras partiduras, prus che totus sa frantzesa, prebident una prima (1337-1389) e una segunda fase (1415-1453).

De bisura militare in custu perìodu sunt istadas introduidas armas noas e tàticas noas chi ant signadu sa fine de sos esèrtzitos organizados subra base feudale e atzentrados in sa fortza de urtu de sa cavalleria grae. In sos campos de s'Europa otzidentale ant bidu sa lughe sos esèrtzitos professionales, isperdios fintzas a tando dae sos tempos de s'Impèriu romanu. S'est tratadu, annotamala, de su primu cunflitu in ue s'ant impreadu in Europa sas armas de fogu, in particulare sas bombardas, impreadas pro sa prima borta a òpera de sos inglesos in su cursu de sa batalla de Crécy.

S'istraordinàriu importu de sa gherra de sos chentu annos, pro cantu pertocat s'istòria de s'Europa in su cumplessu, est evidentziada dae su fatu chi sa fine sua (1453, annu chi at bidu fintzas acontèssere sa ruta de Costantinòpoli) est una de sas datas cunventzionalmente postas dae s'istoriografia moderna a concluida de s'Edade Mèdia europeu.[2].

  1. Su trèmene est intradu in impreu, a s'iscomintzu intre sos istòricos anglosàssones, a manu de sa metade de su de 19 sèculos; cfr.
    « Contamine 2007 »
    (pag. 7)

  2. Unas àteras datas sunt traditzionalmente su 1492, iscoberta de s'Amèrica, e su 1517, apicadura de sas tesis de Martin Luther