Gherra de sutzessione ispagnola


Artìculu in LSC

Sa gherra de sutzessione ispagnola est istada unu de sos prus importantes cunflitos europeos cumbàtidos in su de 18 sèculos, ponende in mesu fintzas sos territòrios coloniales de Amèrica. Est cunsiderada de medas istudiosos su primu cunflitu globale de s'istòria.

Mapa de s'Europa in su 1700, a primìtziu de sa gherra

Ischinchidda a s'orìgine de s'iscòpiu fiat istada sa morte in su 1700 de su re de Ispagna Càralu II, ùrtimu soberanu ispagnolu de dinastia Asburgu, malàidu e chene aredeos, a cumandu de un'impèriu mannu chi s'iscampiaiat subra totu sos continentes de su mundu. In su letu de morte aiat detzididu de intregare totu s'impèriu a su nebode segundu Filipu, nebode de Luisu XIV de Frantza, cosa chi diat dare avantàgiu notàbile a sa dinastia sua, sos Borbones, sende chi diat ocupare duos de sos tronos prus balentes de Europa, ponende a riscu sos echilìbrios de istabilidade europea. Sos tentativos de risòlvere su problema cun sa partidura de s'impèriu intre sos candidados elegìbiles propostos de sos aredeos de Frantza (sos Borbones), Àustria (sos Asburgos) e Baviera (sos Wittelsbach) aiant fallidu.

Luisu XIV teniat resones bellas pro ispìnghere su nebode a atzetare su tronu de Ispagna, ma aiat fintzas fatu unas cantas mòvidas cuntierradas pro amparare sos interèssios de cust'ùrtimu: aiat imbiadu tropas pro ocupare sos Paisos Bàscios ispagnolos (sa zona atumbada intre Frantza e Repùblica de sas Sete Provìntzias Unidas); aiat chircadu de dominare su panorama de sas colònias ispagnolas americanas a gastu de sos mercaderis inglesos e olandesos; s'aiat refudadu de mòvere Filipu de sa lìnia de sutzessione frantzesa, torrende a abèrrere sa possibilidade de unire sas coronas de Frantza e Ispagna in una monarchia sola in su benidore. Pro cuntrastare s'influèntzia in crèschida de Luisu XIV, s'Inghilterra, sa Repùbblica de sas Sete Provìntzias Unidas e s'Àustria, paris a sos alleados issoro in su Sacru Romanu Impèriu, aiant riformadu s'Alliàntzia Manna de sa Lega de Augusta (1701) e aiant sustentadu sas pretesas de Leopoldu I subra su possedimentu ispagnolu intrenu pro contu de su de duos nàschidos fìgios, s'archiduca Càralu (connotu dae sos sustenidores suos che a Càralu III de Ispagna); cada membru de sa coalitzione aiat chircadu de reduire pro parte sua su pòdere de sa Frantza, mantenende sa seguridade territoriale e dinàstica pròpia, puru restaurende e megiorende sas oportunidades de cummèrtziu.

Mapa de s'Europa in su 1714, a s'acabbu de sa gherra

Inglesos, olandesos e austrìacos aiant decraradu gherra a sa Frantza in su maju de su 1702. Dae su 1708 su duca de Marlborough e su prìntzipe Eugèniu de Savoja teniant assigurada sa vitòria de sa coalitzione imperiale in sos Paisos Bàscios ispagnolos e in Itàlia, e derrotadu s'alliadu de Luisu XIV, sa Baviera. Sa Frantza fiat antimes invàdida, ma sa derrota de sos alliados in Ispagna e s'aumentu de sas pèrdidas umanas e finantziàrias aiant obligadu s'Inghilterra a progetare sa bessida de sa gherra, susetotus a pustis de s'artziada a su pòdere in su 1710 de su Partidu Tory. Frantzesos e inglesos aiant preparadu su terrinu pro una cunferèntzia de paghe de si tènnere in su 1712; olandesos, austrìacos e tedescos ant sighidu a gherrare pro afortiare sas positziones negòtziales issoro, ma fiant derrotados dae su maresciallu Villars e custrintos bene chitzo a atzetare sa mediatzione anglo-frantzesa. Segundu sos trèmenes de su tratadu de Utrecht (1713) e de sa paghe de Rastatt (1714) s'impèriu ispagnolu fiat partzidu intre potèntzias majores e minores: sos austrìacos aiant retzidu manna part de sos territòrios ispagnolos, ma Filipu aiat mantentu s'Ispagna peninsulare e s'Amèrica ispagnola in ue, a pustis de rinuntziare a sos deretos suos in sa corona frantzesa, at regnadu cun su nùmene de Filipu V, mantenende gai su bilanciamento intre sas potèntzias europeas.

Sa Sardigna fintzas a tando intregada in s'Ispagna giai de tres sèculos (bator tenende a mente sas primas afracadas de sa Corona de Aragona in s'ìsula, chi aiant fintzas signadu culturalmente e politicamente s'intrada de s'ìsula in sa ròdia ibèrica), fiat ocupada dae s'impèriu de Àustria e a segus, intre su 1718 e su 1720, dae sos Savojas in cambiapare de su rènniu de Sitzilia.