Tratadu de Utrecht

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su tratadu de Utrecht, Verdrag van Utrecht in olandesu, cumprendet una sèrie de tratados de paghe firmados in sa tzitade olandesa tra is meses de martzu e abrile de su 1713, chi ant agiudadu a pònnere fine a sa gherra de sutzessione ispagnola[1].

Imàgine de su tratadu de Utrecht
Mapa polìtica de s'Europa a pustis de su tratadu de Utrecht

Descritzione

modìfica

In base a is cunditziones de su tratadu, su nebode de Luisi XIV, Filipu, Duca de Angiò fiat reconnotu che a Filipu V, Re de Ispagna, in acòrdiu cun is voluntades de Càralu II de Ispagna, ma s'impèriu europeu ispagnolu fiat ispartzidu - is tando ducas de Savoja s'ant bidu torradu sa Contea de Nitza, ant retzidu sa Sitzìlia (e cun issa su tìtulu de Res pro Vittorio Amedeo II de Savoja e is suos sighidores), su Monferrato, Alessàndria, Valèntzia, totu s'arta badde de Susa, Pinerolo e partes de su territòriu milanesu, mentras ca s'imperadore de su Sacru Romanu Impèriu Càralu VI aiat retzidu is Paisos Bàscios Ispagnolos, su Regnu de Nàpoli e su restu de su Ducadu de Milanu a su cale fiat istadu atacadu s'ex gonzaghesca Màntova. Sa Sardigna fiat istada antimes tzèdida a sa Baviera de Massimilianu II Emanuele de Wittelsbach, impinnu custu chi a pustis in su mese de trìulas non fiat istadu ratificadu dae s'Àustria e aiat costituidu disacòrdios pro sa sighidura de sa gherra.[2] Annotamala, s'Ispagna aiat tzèdidu Gibilterra e Minorca a sa Bretagna Manna e aiat atzetadu de tzèdere a is britànnicos s'Asiento – unu pretziosu cuntratu esclusivu pro sa trata de sos iscraos.

In Nordamèrica, in base a sos artìculos 10 e 13, sa Frantza aiat tzèdidu a sa Bretagna Manna is pretesas suas in is territòrios de sa Cumpangia de sa Baja de Hudson in sa Terra de Rupert, Terranoa e Acàdia. Sa Frantza aiat mantentu sa Île-Saint-Jean (oe Ìsula de su Prìntzipe Eduardu) e sa Île Royale (oe Ìsula de su Cabu Brètone), in ue aiat pesadu sa fortilesa de Louisbourg.

A pustis de su tratadu is frantzesos aiant sighidu sa gherra contra de s'imperadore Càralu VI e su Sacru Romanu Impèriu fintzas a su 1714, cando is disamistades fiant istados paradas dae sa paghe de Rastatt e dae su tratadu de Baden in su 1714. Ispagna e Portugallu fiant abarradas ufitzialmente in gherra fitznas su tratadu de Madrid de su 1715, gasi comente su Sacru Romanu Impèriu e s'Ispagna, como borbònica, ddu fiant istados fintzas a su 1720.

Is tratados de Utrecht fiant firmados dae is rapresentantes de Luisi XIV de Frantza e Filipu V de Ispagna de unu cantone, e sa Reina Anna de Bretagna Manna, sa Repùblica de sas Sete Provìntzias Unidas e su Ducadu de Savoja de s'àtera.

Nointames unas cantas dudas subra sa legalidade de tales medidas, Filipu V diat àere rinuntziadu a su tronu frantzesu pro sese e pro is sighidores suos, mentras diversos prìntzipes frantzesos - mescamente su prus nebode giòvunu de Luisi XIV, su Duca de Berry e nebode suo, su Duca de Orléans - aiant rinuntziadu a is pretesas issoro a su tronu ispagnolu, pro issos matessi e sos erederis issoro.

Cun sa firma fiant siglados fintzas una sèrie de acòrdios cumertziales.

Àteros progetos

modìfica
  1. Sa gherra, in unu tzertu sentidu sa prima de is gherras mundiales, fiat cumbàtida in su Nordamèrica che "gherra de sa Reina Anna".
  2. Vincenzo Bacallar Sanna, Stuttgart, Giovanni Masala Verlag (Collana Sardìnnia, volume 10), 2011, pp. 240, ISBN 978-3-941851-03-0.