Acàdia

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'Acàdia (in frantzesu: Acadie) est un'àrea de s'Amèrica setentrionale a longu de sa costera de s'Otzèanu Atlànticu chi cumprendet is provìntzias marìtimas de su Cànada (Noa Iscòtzia, Nou Brunswick e Ìsula de su Prìntzipe Eduardu) e sa parte de su Québec inclùida in su Cànada frantzesu.

Is comunidades acadianas

S'orìgine de su nùmene Acàdia si pessat potzat èssere ligada a s'esploradore italianu Giovanni da Verrazzano, chi dd'aiat impreadu pro sa prima borta in su 1524 in ligàmene a sa regione grega de s'Arcàdia, terra de campura de bundàntzia. Una àtera teoria ligat custu nùmene a su tèrmine de sa limba mi'kmaq algatig o larcadie, chi signìficat "logu de campura" o de sa limba malesita quoddy, chi cheret nàrrere "logu fèrtile".

Istòria

S'atuale territòriu de Noa Iscòtzia fiat colonizadu a primìtziu dae is frantzesos. Custos, portados dae su gentilòmine calvinista Pierre Dugua de Mons, acumpangiadu dae Samuel de Champlain aiant istabilidu sa capitale issoro in Port Royal in su 1605, ma sa colònia si aiat dèpidu mòvere conca a Annapolis Royal in su 1610.

In su colare de sos annos 1620, su re Càralu I de Inghilterra aiat imbiadu unu grupu de iscotzesos pro bi fundare una colònia suta su nùmene de Nova Scotia. Is primos colonos europeos de su territòriu, connotos prus tardu che a acadianos, fiant istados is frantzesos de sa colònia de Noa Frantza, chi aproliant mescamente de is regiones de Pleumartin e de Poitiers. Is frantzesos aiant pigadu su controllu de su territòriu de is nadios mie'kmaqs cun sa fortza militare cara a su 1654, su re Luisi XIV aiat designadu Nicholas Denys a guvernadore de Acàdia, totu cuntzedende·ddi is terras chi aiant cunfiscadu a is mie'kmaqs e is deretos subra s'isfrutamentu de is minerales chi si bi agataiant.

S'Acàdia fiat conchistada dae colonos inglesos in su 1698, ma fiat istada torrada a pigare dae is frantzesos a s'acabu de sa Gherra de Sutzessione Ispagnola e sa conchista fiat istada cunfirmada dae su Tratadu de Utrecht de su 1713.

A pustis de sa firma de sa paghe cun sa Frantza, is inglesos aiant tzèdidu su territòriu a sa Frantza e sos iscotzesos aiant dèpidu abbandonare sa missione issoro in antis chi sa colònia si poderet afortiare. Su casteddu frantzesu de Louisbourg fiat pigada dae is fortzas continentales britànnicu-americanas e, luego, fiat istada torradu a sa Frantza; a sa fine fiat torradu a rùere in is manos de is britànnicos a pustis de sa conchista de su Québec.

Limba mama in is provìntzias marìtimas de Cànada. in ruju is territòrios a majoria anglòfona e prus pagu de su 33% de francòfonos, in colore de aràngiu is a majoria anglòfona ma prus de su 33% de sa polìpulatzione francòfona, in biaitu is a majoria francòfona e prus pagu de su 33% de populatzione anglòfona, in birde is a majoria francòfona e prus de su 33% de populatzione anglòfona, in colore murru is regione chentza de datos a dispositzione.

Is inglesos aiant pretèndidu chi is acadianos frantzesos giurarent fidelidade e promiterent cumbàtere de is frantzesos. Is tensiones fiant andadas aumentende e sas autoridades inglesas noas aiant multiplicadu sas angarias contra de sa populatzione. Ddie fiat proibidu de si cuntzentrare a biìvere in nùmeros artos in matessis distretos. In su 1755 su guvernadore inglesu aiat ordinadu de iscagiare 6.000 domos acadianas totu boghende·nde is bividores. Custu fatu aiat intzulladu un'emigratzione manna de sos acadianos, connotu suta su nùmene de grand dérangement (triulòngiu mannu). Unos cantos acadianos fiant istados disterrados a manu de is colònias inglesas de sa costera esta de Amèrica (susetotus in Maine). Àteros aiant torradu a agatare aprigu in Frantza, in Normandia. Gente de orìgine acadiana si nd'agatat fintzas in Louisiana, tando colònia frantzesa.

A primìtzios de su sèculu XIX is acadianos chi abarraiant s'agataiant in una cunditzione de poberesa e discuidu mannos. No esistiant istitutziones acadianas pròpias e sa sola istitutzione in frantzesu fiat sa crèsia catòlica, cun rapresentates chi arribbaiant dae Québec o deretu de Frantza. Petzi unas pagos biddas teniant iscolas e s'annestru fiat fidadu mescamente a maistros itinerantes.

Una classe mèdia si diat formare a partire de sos annos 1860. Is cumbènnidos natzionales acadianos fiant mantentos in manera intermitente a partire dae is annos 1881 cun diferèntzia intre is comunidade vàrias.Cust'època de pigada de cussèntzia fiat caraterizada dae unu adelantu econòmicu e a s'organizatzione de istitutziones - iscolas in antis de totu - autòctonas e in limba frantzesa.

Durante s'artziada de su movimentu de soberania de su Québec in is annos 1960, is acadianos di fiant agatados divìdidos in is lutas linguìsticas chi caraterizaiant sa vida polìtica de su Cànada de s'època, mancari susetotus fiant disconnotos (is provìntzias in ue is acadianos bivent oe in die sunt de majoria anglòfona). Totu custu est de pònnere in relatu cun un'istentu econòmicu in respetu a is bighinos de limba inglesa. Is movimentos identitàrios chi si diant a isvilupare in custa època fiant susetotus de bideas de manca e anticapitalistas.

Intre sa fine de is annos 1970 fiat reconnotu un amparu efetivu e formale in antis dae su guvernu federale e a fatu de is guvernos de is provìntzias vàrias in ue is acadianos biviant, favoressende polìticas bilìngues (Nou Brunswick, Ìsula de su Prìntzipe Eduardu e Terranoa-Làbrador).