Coordinadas: 14°38′N 86°49′W / 14.633333°N 86.816667°W14.633333; -86.816667


Artìculu in LSC

S'Honduras (/onˈduɾas/), uffitzialmente Repùbbrica de Honduras (in ispagnolu: República de Honduras [reˈpuβlika ðe onˈduɾas]), est una repùbbbrica de s'Amèrica Tzentrale.

Mapa de s'Honduras in su cuntinente americanu
Bandera de s'Honduras

Sa capitale est Tegucigalpa, sa limba uffitziale s'ispagnolu, mancari siant reconnotas regionalmente fintzas is limbas garifuna, miskito.

S'istadu est fatuvatu inditadu fintzas cun nùmene de Honduras ispagnolu, pro dd'iscerare de s'Honduras britànnicu, chi benit a èssere s'istadu modernu de Belize.

Geografia

modìfica

S'Honduras tenet istèrrida de 112,492 km2 e populatzione de unos 8.250.000 bividores. Allàcanat in s'uestu cun su Guatemala, in su sud-uestu cun s'El Salvador, in su sud-estu cun Nicaràgua, in su sud in ue s'agatat su gulfu de Fonseca tenet bessida a s'ocèanu Patzìficu e in su norti peri su gulfu de Honduras tenet bessida in su mare de is Caràibes.

Istòria

modìfica

S'Honduras est istadu logu de origine de pearitzas culturas mesoamericanas, de chi is prus nodias sunt is Maja, in antis de sa cunchista de s'Ispagna in su sèculu de 16. S'Ispagna at intradu sa religione catòlica e sa chi in die de oe est limba de majoria, s'ispagnolu, impare a àteros usos chi si sunt a pagu a pagu ammesturados cun sa cultura locale.

S'istadu est imbàtidu a s'indipendèntzia in su 1821 e de tando est istadu una repùblica, mancari agrabiadu de cuntronos sotziales e inseguresa polìtica.

Economia

modìfica

S'economia de s'Honduras s'apoderat subra is risursas minerales e is prantedos de cafè, frutas tropicales, canna de tzùcuru, ma est fintzas de importu su tessìngiu, indùstria chi serbit a su mercadu internatzionale.

Àteros progetos

modìfica