Open main menu

Coordinatas: 39°56′N 86°13′W / 39.933333°N 86.216667°W39.933333; -86.216667

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Indiana, inditadu in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de s'Indiana

S'Indiana (/ɪndiˈænə/) est unu istadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de Otzidente Mèdiu e in sa de sos lagos mannos. Sa capitale e prus manna tzitade est Indianàpolis.

Su nomìngiu est "The Hoosier State." Hoosier est su nòmene cun chi sos americanos inditant sos bividores. S'etimologia non si connòschet.

Cuntenutu

GeografiaModìfica

In su norti-uestu tenet bessida in su lagu Michigan. Allàcanat in su norti cun su Michigan, in s'estu cun s'Ohio, in su sud cun su Kentucky e in s'uestu cun s'Illinois.

Est su de 38 prus istèrridos e su de 16 prus populados istados intre sos 50 istados aunidos.

IstòriaModìfica

Su territòriu de s'Indiana fiat bìvidu de pòpulos indianos algonchinos in antis de sa colonizatzione europea. Sos primos isproradores sunt istados sos frantzesos, chi dd'aiant tzedidu a sos inglesos in su 1763. De su 1783 fiat passadu a sos USA, chi nde faghiant parte de su Territòriu de Norti-Uestu.

Sa zona de norti fiat ocupada de gentes de sa Noa Inghilterra e de su New York, sa de mesu de gentes chi beniant de sa regione de Atlànticu Mèdiu e de s'Ohio, antamas sa meridionale de gentes chi beniant de sos istados de Sud, mascamente de Kentucky e Tennessee.

Est istadu ammìtidu in s'Unione s'11 de nadale 1816. Fiat su de 19 a b'intrare.

EconomiaModìfica

S'economia de s'Indiana s'apoderat traditzionalmente subra su cultibu de trigainde, ma fintzas s'indùstria est isvilupada.

Àteros progetosModìfica