Insubordinatzione linguìstica
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
S'insubordinatzione linguìstica est una forma de ativismu fundada subra sa disubidièntzia in situatziones de dominatzione o de subordinatzione linguìsticas, cun s'obietivu de fàghere rispetare is pròpios deretos linguìsticos. S'insubordinatzione linguìstica tenet logu in cuntestos de cuntatu intre lìnguas, e mescamente in casos de diglossia, in ue su fatu de faeddare una lìngua podet èssere presentadu comente un'atu de mala educatzione, de mancàntzia de rispetu o de mala fede.
Referentes in su cuntestu sardu
modìficaIn su cuntestu sardu, s'insubordinatzione linguìstica est istada proposta dae esponentes de su movimentu linguìsticu comente Diegu Corraine[1] e de s'indipendentismu, comente Doddore Meloni.[2]
Referentes in àteros cuntestos
modìficaIn su cuntestu catalanu, s'insubordinatzione linguìstica est acapiada a is atividades de sa Crida a la Solidaritat in is annos 80[3] e a is rivendicatziones de grupos polìticos[4][5] e sindacales. Unu de is antetzedentes istòricos prus connotos est s'arrestu e ingiùliu de Antoni Gaudí (architetu de sa Sagrada Família) s'11 de cabudanni de 1924 (sa Diada de Catalugna) pro àere chistionadu in catalanu cun sa politzia.[6] Sa Plataforma per la llengua —chi isterriat ònnia annu un'informe de discriminatziones linguìsticas in is Països Catalans—[7] at propostu de semper istrategias individuales de insubordinatzione linguìstica.[8] Su cuntzetu est istadu fintzas difùndidu dae Francesc Ferrer i Gironès in unu libru de su 1990 tzerriadu La insubmissió lingüística, e puru in artìculos de giornale.[9]
In su cuntestu de su postcolonialismu africanu, sa detzisione de s'iscritore e ativista kikuiu Ngũgĩ wa Thiong'o de abbandonare s'inglesu comente a lìngua de creatzione rapresentat unu casu de insubordinatzione linguìstica mantènnida in is annos, mescamente pro su fatu chi est istada pigada in unu cuntestu de repressione e arrestu.[10]
Sa deputada curda Leyla Zana est istada cundennada a bìndighi annos de presone a pustis de su discursu suo de giuramentu de càrrigu in su parlamentu turcu, in ue at agiuntu una frase in lìngua curda, proibida in Turchia finas a su 1991.[11]
Riferimentos
modìfica- ↑ (IT) Radio Radicale, Translimen - Trasmissione a cura dell'associazione radicale esperanto E.R.A., in Radio Radicale, 17 abrile 2016. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (IT, SC) Salvatore Atzori, Doddore Meloni - un uomo, due lingue: l'italiano forense e il sardo campidanese nelle udienze del Tribunale = una personi, duas lìnguas: s'italianu giuditziàriu e su sardu campidanesu in is audièntzias de su Tribunali, Tàtari, EDeS - Editrice democratica sarda, 2019, ISBN 978-88-6025-487-0, OCLC 1152360151.
- ↑ (CA) Insubmissió lingüística, in dBalears, 26 nadale 2010. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 ghennàrgiu 2021).
- ↑ (CA) ERC opta per la insubmissió lingüística i usarà el català al Congrés, in www.diaridegirona.cat. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (CA) Aquest dilluns, protestes en defensa de l'escola en català, in Llibertat.cat. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (CA) La conversa amb la policia: Gaudí, detingut per parlar en català, avui fa 93 anys | NacióDigital, in NacióDigital. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (CA) Queixes i denúncies, in Plataforma per la Llengua. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (CA) Què puc fer? (PDF), in plataforma-llengua.cat.
- ↑ (CA) Francesc Ferrer, Insubmissió lingüística, in www.francescferrer.cat. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (CA) ‘Mestissa’ i altres testimonis d’ètnies supervivents, in eltemps.cat. URL consultadu su 9 ghennàrgiu 2021.
- ↑ (EN) Leyla Zana (1991) A Kurdish Woman in the Turkish Parliament - YouTube, in youtube.com. URL consultadu su 9 ghennàrgiu 2021.
Bibliografia
modìfica- (IT, SC) Salvatore Atzori, Doddore Meloni - un uomo, due lingue: l'italiano forense e il sardo campidanese nelle udienze del Tribunale = una personi, duas lìnguas: s'italianu giuditziàriu e su sardu campidanesu in is audièntzias de su Tribunali, Tàtari, EDeS - Editrice democratica sarda, 2019, ISBN 978-88-6025-487-0, OCLC 1152360151.