Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Unu lambicadu, est sa bèvida chi cuntenet alcol etanolu su cale est su produtu de sa lambicadura de produtos fermentados comente laores, frutos, o àteros vegetales.[1] Custa definitzione escluet bèvidas alcòlicas otentas dae pesadura sena lambicadura comente sunt, intre àteras, sa birra, su binu, e sos licores.

Unu trastu betzu pro fàghere whiskey.
Disponimentu de bèvidas lambicadas in unu supermercadu.
17-05-06-Miniaturen RR79033.jpg

Intre sas bèvidas lambicadas prus populares, sena tzùcaru annantu, s'agatant su brandy, su rum, sa tequila, sa vodka, e su whisky, mentras cussa prus connota de Sardigna est s'abbardente, nada puru filu de ferru.

Intre sas bèvidas lambicadas cun tzùcaru annantu aromas est su Grand Marnier, su Frangelico, e su Schnapps in istile americanu.

Istòria de sas bèvidas lambicadasModìfica

In Àsia Tzentrale e prus de pretzisu in Mongòlia, s'ismanniaiat sa pertzentuale de alcol de sas bèvidas fermentadas cun su sistema de las congelare (durante s'ierru) ma cun su disacatu chi custu fiat possìbile petzi in climas cun ierru meda fritu, e fintzas cun su problema chi s'ismanniaiat sos alcols tòssicos comente su metanolu.

Mancari sos gregos e àrabos antigos connoschiant su sistema de sa lambicadura, sa prima evidèntzia de logru de alcol pro lambicadura benit dae s'Iscola de Salerno in su de XII sèculos.[2] In su 1437, su brandy si mentovat giai in sa contea tedesca de Katzenelnbogen.[3] Paracels at dadu a s'alcol su nùmene modernu suo pigadu in prèstidu dae una paràula àraba chi signìficat "a ùrtimu divididu"[tzitatzione netzessària]. In s'època medievale sas bèvidas lambicadas si cunsideraiant meighinales e sunt istadas usadas contra sa pesta niedda. A inghiriu de su 1400 est istadu iscobertu comente lambicare partinde dae laores.

Sa lambicadura moderna impreat unu protzessu chi in sustàntzia no est cambiadu dae su de VIII sèculu però como s'achirint mesuras sanitàrias e màdrighes industriales e si sunt achiridos produtos econòmicos de orìgine no euroasiàtica comente su trigu moriscu e sa patata.

RiferimentosModìfica

  1. (EN) distilled spirit | Definition, History, Production, Types, & Facts, Encyclopedia Britannica, https://www.britannica.com/topic/distilled-spirit. URL consultadu su 15 abrile 2020.
  2. (EN) George Sarton, Introduction to the history of science, R. E. Krieger Pub. Co., 1975, p. 145.
  3. (DE) Graf (a incuru de), Mittelhochdeutsch in den Regesten der Grafen von Katzenelnbogen, die Bedeutung und die dazugehörigen Textstellen, in graf-von-katzenelnbogen.com.

BibliografiaModìfica

  • Anthony Dias Blue, The Complete Book of Spirits: A Guide to Their History, Production, and Enjoyment, HarperCollins Publishers, 2004, p. 324, ISBN 0-06-054218-7.
  • Robert Forbes, Short History of the Art of Distillation from the Beginnings up to the Death of Cellier Blumenthal, Brill Academic Publishers, 1997, ISBN 90-04-00617-6. (hardcover)
  • Robert Multhauf, The Origins of Chemistry, Gordon & Breach Science Publishers, 1993, ISBN 2-88124-594-3. (paperback)