Leges de Kirchhoff

Artìculu in LSC

Sas leges de Kirchhoff sunt una pariga de leges chi tratant de sa cunservatzione de sa càrriga e s'energia in sos tzircùitos elètricos e sunt istadas descritas sa prima bia in su 1845 dae su fìsicu tedescu Gustav Robert Kirchhoff. Ambas leges podent èssere deduidas dae sas ecuatziones de Maxwell, ma Kirchhoff at pretzèdidu a Maxwell e, in contu de custu, at generalizadu su traballu de Georg Ohm.

Lege de sos nodos

i1 + i4 = i2 + i3

Custa lege si nùmenat fintzas lege de Kirchhoff de sa currente o prima lege de Kirchhoff. Su printzìpiu de cunservatzione de sa càrriga elètrica ìmplicat chi in cale si siat puntu de unu tzircùitu elètricu ue sa densidade de càrriga non càmbiat cun su tempus, sa summa de sas currentes chi falant conca a custu puntu est eguale a sa summa de currentes chi essint dae custu puntu. Custu cheret narrere chi sa summa algebrica de sas currentes in unu nodu est zero.

Una densidade de càrriga variàbile in su tempus diat significare su muntone de una càrriga neta positiva o negativa, chi tìpicamente non podet passare de una manera significante pro sa magnitùdine de sas fortzas eletrostàticas: s'aumentu de sa càrriga diat fàghere chi sas fortzas de repulsione isperderent sas càrrigas.

Sende gasi, un'aumentu de sa càrriga si podet dare in unu cundensadore, ue sa càrriga si distribuit pro unas lamas parallelas, cun una separatzione fìsica in su tzircùitu chi èvitat chi sos muntones de càrrigas positivas o negativas in custas duas lamas si tocarent e s'annullarent. In custu casu, sa summa de sos trainos chi falant conca a una lama de su cundensadore no est zero, si nono chi prus a prestu diat èssere eguale a sa lestresa de muntone de sa càrriga. Aici e totu, si sa currente de iscostiada dD/dt s'includet, sa lege de sos nodos de Kirchhoff si torrat a cumprire (Cussu petzi est netzessàriu si unu cheret aplicare sa lege intro de su cundensadore. In s'anàlisi de tzircuidos sos cundensadores costumant si tratare comente unu totu, e in custu casu sa currente ordinària si mantenet, dae chi sa càrriga est semper zero.)

Prus tecnicamente, sa lege de Kirchhoff de sa currente si podet agatare pighende sa divergente de sa lege de Ampère cun sa curretzione de Maxwell e cumbinende·la cun sa lege de Gauss, otenende:

Custa est semplitzemente s'ecuatzione de sa cunservatzione de càrriga (in forma de integrale narat chi sa currente chi falat a fora de una superfìtzie est eguale a sa lestresa de pèrdida de càrriga in s'internu de unu volùmene tancadu). Sa lege de sa currente de Kirchhoff est eguale a s'afirmatzione chi sa divergente de sa currente est zero, tzertu si ρ non vàriat cun su tempus, o semper tzertu si s'iscostiada de sa currente s'includet in J.

Lege de sas màllias

v1 + v2 + v3 + v4 = 0

Custa lege puru si nùmenat lege de su voltàgiu de Kirchhoff o segunda lege de Kirchhoff. Su printzìpiu de cunservatzione de s'energia ìmplicat chi sa summa algèbrica (cun signu) de totu sas diferèntzias de potentziales a inghìriu unu tzircùitu depet èssere zero. De àtera forma, diat èssere possìbile costruire una màchina de movimentu perpètuu ue passaret unu trainu in chircu a inghìriu su tzircùitu. Custa lege tenet una subtilesa in s'interpretatzione sua, dadu chi in presèntzia de unu campu magnèticu cambiende sa currente elètrica no est cunservativu e duncas non podet definire unu potentziale iscalare magnèticu puru, s'integrale de lìnia de su campu elètricu a inghìriu su tzircùitu no est zero. De forma ecuivalente, s'energia est trasferida dae su campu magnèticu a currente (o a s'imbesse). Pro "acontzare" sa lege de sas màllias in custu casu, s'assòtziat una ruta de potentziale efetiva o fortza eletromotora (fem) a s'indutàntzia de su tzircùitu, pròpiu uguale a sa cantidade pro sa chi s'integrale de lìnia de su campu elètricu no est zero pro sa lege de introdutzione de Faraday.

Bidais puru

Ligàmenes esternos

Sas duas leges Archiviadu su 27 freàrgiu 2005 in s'Internet Archive. ((EN))
http://www.sasked.gov.sk.cane/docs/physics/unu3c13phy.html ((EN))