Limba sòmala

Artìculu in LSC

Su sòmalu (nadiu: Af Soomaali) est una limba afro-asiàtica cuscìtica orientale, faeddada dae sos sòmalos in totu su Corru de Àfrica (Somàlia, Gibuti, estu de s'Etiòpia e norte-estu de Kènia) e dae cuddos emigrados o esiliados in totu su mundu. In Somàlia sa limba est ufitziale dae sa fine de su 1972, e dae tando est impreada in totu sos cuntestos pùblicos.

Mapa de s'ispainadura de sa limba somala

Sa limba prus prossima a su sòmalu est s'oromo, però cuntenet fintzamentas una importante cantidade de faeddos de orìgine àraba in su lèssicu e in tempus prus reghente s'at arrichidu de imprèstidos inglesos e italianos, sende ca su territòriu de Somàlia est istadu colònia de custos pòpulos.

Sistema de iscriidura

Su sòmalu no at tentu alfabetu ufitziale (francas unas cumprobadas comente s'alfabetu Osmanya) fintzas a su 1972, candu est istadu adotadu s'alfabetu latinu. Custu fatu iscerat su sòmalu dae sas limbas lacanantes, chi impitant s'alfabetu amharicu o àrabu.

In antis de s'època coloniale, sos religiosos e sos sòmalos prus istudiados usaiant s'alfabetu àrabu, mancari in forma no cunformada a sa limba.

S'alfabetu atuale si cumponet de sas lìteras sighentes:

B, T, J, X, KH, D, R, S, SH, DH, C, G, F, Q, K, L, M, N, W, H, Y. (non s'agatant antimes sas cunsonantes: P, V e Z).

S'atzapat fintzas unu distinghimentu intre vocales curtzas (A, E, I, O, U) e longas (AA, EE, II, OO, UU).

Sas cunsonantes C, DH, KH, Q e X rapresentant sonos chi no s'agatant in s'alfabetu latinu traditzionale.