Meana/campidanesu
| Meana | |
| |
| Nùmene ufitziale: | Meana Sardo |
| Istadu: | Itàlia |
| Regione: | Sardigna |
| Provìntzia: | Nùgoro (NU) |
| Ladiore: | 40°16′15.65″ Nord |
| Longhiore: | 9°24′09.91" Est |
| Artiore: | 588 m. subra su mare |
| Tirada: | 73,8 km² |
| Populatzione: | 1709 (30-06-2019) 23,16 biv./km² |
| Apendìtzios: | Tiratzone |
| Comunes lacanantes: | Aritzu, Atzara, Brevìe, Làcana (OR), Samugheo (OR) |
| Còdighe postale: | 08030 |
| Prefissu telefònicu: | 0784 |
| Còdighe istat: | 091047 |
| Còdighe catastale: | F073 |
| Bividores: | meanesos |
| Patronu: - Santu - Die |
Santu Altzolu 24 Austu |
| Giassu web: | [1] |
Meana (in italianu Meana Sardo) est una bidda de 1709 personis de sa provìntzia de Nùgoro in sa regione de sa Barbàgia de Brevìe.
Articulu in campidanesu
Origini de su nòmini
modìficaSu nòmini Meana benit probabilmente de sa paràula latina "mediana" (lat. mĕdĭānus, mediană, medianum= mediu, centrali, postu in mesu), custu poita in su territòriu de sa bidda passaiat sa strada romana ca de Casteddu, passendi po Bhiora (Serri), Valenza (Nuragus), Mediana (Meana), Augustis (Austis), Sorabile (apresu de 'Onne) e Caput Tirsi (apresu de Orune, Sant'Efis), arribaiat a Terranoa. Mediana fiat giustu in mesu de sa strada.
Stòria
modìficaS'àrea de Meana fiat bivida a s'epoca nuragica e romana, po sa presèntzia de calicunu nuraxi e necròpolis e "oppidum" romanus. In su medioevu fiat parti de su Judicadu de Arbaree e de sa curatorìa de sa Barbagia de Meana, de custa fiat sa prima capitali fintzas a candu no at giau su postu a Brevìe. A sa fini de su judicadu (1420) fiat parti de su Marchesadu de Aristanis, e pustis sa sconfita finali de is arborensus (1478) est passada in su domìniu de is aragonesus ca dd'ant unia a sa sennoria de sa Barbagia de Brevìe. A pustis fiat parti de sa contea de Santa Sofia. Pustis èssere passada de manu a medas feudatàrius, fiat guvernada de Raffaele Lostia, fintzes a candu non fiat riscatau in su 1839 cun sa fini de su sistema feudali.
Monumentos e logos de biri
modìficaArchiteturas religiosas
modìfica- Crèsia de Santu Altzolu: posta in su centru de sa bidda, a pitzu de unu scaleri, est numenada po sa prima bolta in d'unu documentu datau 17 Gennalgiu 1341. Però non si notant elementus architetònicus de su XIV seculu, tandru si podet pensari ca sa costrutzione ci bieus como siat stètia costruia a pitzu de una costruzione ci esistiat giai e de custa non si cunservat memoria. Una scrita in su timpanu triangolari de su portali premitit de datari sa costrutzioni a su 1589. S'edificiu presentat una strutura a tres navadas cun a is ladus sete capellas e unu presbitèriu cuadrau. A destra de facciada si pesat su campalini a basi quadrada, is trabaxius de costrutzioni ant incumentzau in su 1653.
- Crèsia di Santu Antoni: est una cresiedda pitica, posta in su rione ci poltat propriu nomene, restaurada in su 1962. Presentat unu ambiente ùnicu di froma retangolari e est imperada pagu, giai giai sceti po sa festa de Santu Antoni Abate.
- Crèsia de Santu Trabbadore: prus boltas modificada in su tempus, tantu de non ddi podere biri sa strutura originali, ca fiat se su XV seculu.
- Crèsia de Santu Franciscu: est sa prus noa: sa costrutzioni est de s'inìtziu de su XX seculu. Po dda costruiri fiant imperaus puru orrugus de sa cresia antiga dedicada a Santu Franciscu, sconsacrada in su 1851.
- Crèsia de Santu Lussulgiu: crèsia de monti torrada a costruiri de pagu dedicada a Santu Lussulgiu, posta in d'una collina a nord-est de sa bidda; presentat unu ambiente ùnicu a pranta rettangolari, cun sa crabettura "a capanna". In s'altari de pelda est postu su "fregio" circolari postu originariamenti a pitzu de su portali de sa crèsia antiga de Santu Franciscu.
Situs archeològicus
modìficaA 6 km de sa bidda, a 739 metros slm est postu su Nuraxi Noltza, studiau de s'archeòlogu Giovanni Lilliu.
In s'àrea a ingiriu de su nuraxi Noltza ddu est unu importanti sistema de nuraxis minoris ci teniant contatus strintus intre issus e cun nuraxis de is territorius lacanantis de Làcana (Nuraghe Genna Corte) e Atzara (Nuraghe Abbagadda) e Samugheo; custu sistema est fatu in particolari de is nuraxis Maria Incantada, Su Nuraxi, Mantutzus, Intzilicorru, Banda Era, Crecos e Abrutzedu.
In s'àrea archeològica de su nuraxi Maria Incantada ddu est una tumba de is gigantis ancora aspetandu de essere scavada.
In su territòriu de Meana podeus agatari statzionis e una tumba de s'edadi neo-eneolitica e cavas e minieras imperadas fintzes de s'edadi nuràgica.