Nouakchott

Coordinatas: 18°05′08.92″N 15°58′42.6″W / 18.08581°N 15.9785°W18.08581; -15.9785

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Nouakchott (in àrabuː نواكشوط o انواكشوط, signìfichende su logu de is bentos) est sa capitale e tzitade prus manna de Mauritània. S'agatat in sa costera atlàntica de su desertu de su Sahara. Su nùmene s'est mantentu cun s'ortografia dada dae is frantzesos e diat chèrrere nàrrere logu in ue cando si faghet unu putzu essit abba a su livellu de is còrgios (dae s'àrabu anwakshut, issu etotu derivadu dae su bèrberu a-n-wakshut (Logu de còrgios); in Marrocu, su nùmene a-n-wakshut cheret nàrrere padente.

Panorama aèreu
Posidura in s'istadu

Sa tzitade est istada fraigada a su logu de unu ksar (biddighedda bèrbera) minore, a 7 km de sa costera, durante sa colonizatzione frantzesa; su logu est istadu seberadu cun coidu pro evitare allagamentos disastrosos comente is de su 1950, pro tènnere asseguradu sa suministratzione de abba, e pro ite bastante a tesu de su Senegàl. Sa fraigadura aiat comintzadu in su 1958 e progetos urbanìsticos vàrios si fiant isvilupados giai in antis de s'indipendèntzia, in su 1960. S'aposentamentu de is nòmades (massimamente durante sa sicàngia manna de su 1968-1973) e s'atratzione de sa capitale ant provocadu una crèschida atzelerada. In su 1974, teniat unos chentu mìgia bividores e in su 1992 giai nde contaiat unos 600.000; in su 1999 s'agataiant giai 881.000 bividores. Segundu su tzensimentu de su 2010 is bividores suos sunt unos 822.207.

Sa tzitade tenet unu tzentru otzidentalizadu cun is ministeros, ambasciadas e àteros servìtzios distintos comente bancas e superfìtzies cummertziales mannas; a pustis, tenet unos bighinados residentziales, e foras de bidda sos aposentamentos provisòrios de is pòberos. Fintzas a sos annos '70 de su noighentos, s'agataiant tendas nòmades in zona urbana (200, in su 1971). Su clima est relativamente masedu, cun màssimas de 32 grados e mìnimas de 11; sa mèdia de propiduras est de 135 mm. Is putzos de su Trarza diant dèpere assegurare is fruniduras de abba, ma oe in die comomai non sunt bastantes e si sunt dèpidos fraigare depuradores. A unos 7 km in su sud-estu, est istadu fraigadu unu wharf (unu mollu) pro s'esportatzione. Is comunicatziones, a s'ispissu, si depent fàghere pro mèdiu de aparèchios gràtzias a un'aeroportu modernu foras de sa capitale e a pistas de aterràgiu isparghinadas in sa zona; is pistas in mesu de s'arena sunt impossìbiles de mantènnere.

Sa tzitade est gemellada cun Tucson, Lanzhou, Madrid, Amman, s'Ìsula de Frantza e Bamako.

Àteros progetosEdit