Pinutxa Ginesu Maffei
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Pinutxa Ginesu Maffei o Pinuccia Ginesu Maffei (S'Alighera, 23 de martzu de su 1914 - Tàtari, 30 de santandria de su 1961) est istada una mastra de iscola e poetissa aligheresa in limba catalana e italiana.[1]
| Pinutxa Ginesu Maffei | |
|---|---|
 | |
| Àteros nùmenes | Pinuccia Ginesu Maffei |
| Nàschida | 23 de martzu de su 1914 S'Alighera |
| Morte | 30 de santandria de su 1961 Tàtari |
| Genitores | Mama: Angeletta Manga Babbu: Salvatore Ginesu |
| Còjube | Mario Maffei |
| Fìgiu/a(os/as) | Ivan, Arturo, Salvo, Mirko e Aldo |
| Traballu | poetissa, iscritora e mastra de iscola |
Biografia modìfica
Est naschida in S'Alighera su 23 de martzu de su 1914, fìgia de Salvatore Ginesu di Milis e de Angeletta Manga. S'annu 1921, cando teniat 7 annos, sa morte primidia de su babbu at obrigadu sa mama a traballare sa giorronada intrea in su bancone de su tzilleri familiare pro pòdere mantènnere sos fìgios. Su fatu de èssere òrfana e s'ausèntzia segura de sa mama ant contribuidu a li sestare unu caratere forte e indipendente e in s'interi tèneru e protetore cara a su frade suo Paolo, duos annos prus minore e numenadu in manera familiare "Carluccio", chi est divenidu totu sa vida unu de sos punteddos afetivos mannos suos.[2]
Su 1929, s'est tramudada a Tàtari pro istudiare insegnamentu. Sa famìlia afrontaiat penalidades econòmicas graves e petzi issa at pòdidu incumentzare sos istùdios superiores, sa torrada a domo restaiat limitada a sas festas de Pasca de Nadale e Pasca Manna. Sa soledade e s'apèliu de torrare faghiant parte de sa vida de cada die sua e giai si podent apretziare in sa temàtica de sas primas relatas suas e poesias[3]
Su 1935 otenet su tìtulu de mastra, e torrat a s'Alighera in ue agatat su primu traballu de pretzetora de sos fìgios de una famìlia de vacantzieris istiales chi benint dae Biella (Piemonte), cun un'istipèndiu de 450 liras a su mese.[4]
In su mentres de sos cursos imbenientes, at incumentzadu unu giru largu de mastra suplente in medas iscolas de sa provìntzia de Tàtari, a primu a Illorai, Biddanoa Monteleone, e a pustis a Altzaghena, Belchidda, Ìtiri, Uri, Isporlatu, Romana, Tula e Otieri. In totu custos logos nch'est istada durante perìodos longos, pro more de sa falta de comunicatziones regulares cun s'Alighera, afrontende torra una soledade dolorosa chi la batiat a evocare los gùturos, sa muralla, sas turres, sa marina, sas barcas... logos e paesàgios de s'Alighera, idealizados dae s'apèliu de s'ammentu. Frutu de cuddos annos sunt istados sos medas contos e poesias in italianu e aligheresu chi publicaiat in su cuotidianu La Nuova Sardegna.
In su 1939 s'est cojuada cun Mario Maffei e ant tentu chimbe fìgios -Ivan, Arturo, Salvo, Mirko e Aldo–. e semper at ligadu sa vida de famìlia numerosa cun s'imparu e s'iscritura. Dae su 1952 a su 1961 at collaboradu chene interrutzione in su cuotidianu La Nuova Sardegna, in sa colunna Musa aligeresa, e fintzas in Renaixença Nova (Tàtari) e Ressorgiment (Buenos Aires).[5]
Finas a sa morte sua, su 30 de santandria de su 1961, a petzi 47 annos, at cultivadu sa poesia e su contu. Unas cantas poesias che a Boga...Bogamarí e Alguer, la tua marina (Alighera, sa marina tua) sunt istadas musicadas dae issa matessi. Manteniat fintzas cuntatos e currispondèntzia manna cun poetas aligheresos e catalanos in esìliu : Angel Cao,[6] Rafael Catardi, Pere Català e Roca, Fivaller Seras e Lleonart, Joan Rocamora Cuatrecases, e Salvador Ruju, chi formaiant su grupu I giovani catalani di Buenos Aires chi a pustis si diat numenare Obra Cultural Catalana (Òpera Culturale Catalana).[7]
S'annu 1959, essende giai malàida meda, at bintu su prèmiu Centro di Studi Alguero in sos giogos floreales catalanos in esìliu, tzelebrados in Parigi cun sa poesia L'Aigua (S'Abba). At retzidu su prèmiu su poeta Rafael Catardi.[8]
S'òpera sua est istada publicada in sas rivistas Condal (Bartzellona 1960), Alghero e sa Catalogna de Pasqual Scanu (Casteddu, 1962), Renaixença Nova (Tàtari,1960), Les cinc branques, Poesia feminina catalana, (Bartzellona,1975) Antologia de Claudio Calisai: "Sulle orme dei versi" Antologia di poeti algheresi dal 1720 ai nostri giorni,[9] Antologia de la cançó algueresa, guitarres i mandolines de Ciro Fadda-Alguer 2009, La tercera illa: poesia catalana de L'Alguer (1945-2013), de Joan Elies Adell (Bartzellona, 2013),[10] Lo carraronet, cummèdia in saligheresu in un'atu ebbia de Anna Maria Ceccotti. Si podent agatare fintzas unas cantas poesias, cantzones e discos de 45 e 33 giros e unos cantos CD de s'Ariston Record, cantados dae Antonella Salvietti e dae pagu dae Franca Masu.[11] Pinuccia Ginesu Maffei est istada una referente in su mundu intelletuale aligheresu.[12]
In su 2015 ant publicadu su libru Poesie Algheresi, cun prefatzione de Camila Pons, chi cuntenet medas fotografias, riprodutziones de pinturas, poemas musicados, currispondèntzias e un'apenditze documentada.[13]
A incumentzare dae su 2017 benit ammaniadu unu cuncursu literàriu annuale in onore e ammentu de Pinuccia Ginesu, riservadu a sos istudiantes de s'Alighera.[14]
Riferimentos modìfica
- ↑ (CA) L’Obra Cultural de l’Alguer presenta el llibre ‘Poesie algheresi’, de Pinuccia Ginesu, in vilaweb.cat. URL consultadu su 22 martzu 2017.
- ↑ (IT) Pinuccia Ginesu, Notizie Bio-blibliografiche di Pinuccia a cura dei fratelli Maffei, pàg. 18, Webmat, 2015.
- ↑ (CA) Pinuccia Ginesu, Notizie Bio-bibliografiche , primeres poesies: Cant d' enyorança, pàgina 19, Webmail, 2015.
- ↑ (CA) Camila Pons, Pinutxia Ginesu i la sua Alguer, in Prefazione Poesie Algheresi, 2015.
- ↑ (CA) ATI, Ressorgiment / Tresors de la BC / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya, in bnc.cat. URL consultadu su 20 làmpadas 2018.
- ↑ (CA) Marcela Lucci, Pinucia Ginesu Maffei (Poesie Algheresi), in Studi Associazionismo e stampa dei Catalani D'America, Webmat, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Catòlica Argentina, 2015, pp. 146-147-148.
- ↑ (CA) Àngel Cao | enciclopèdia.cat (XML), in enciclopedia.cat. URL consultadu su 19 làmpadas 2018.
- ↑ (CA) Josep Faulí, Els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili, 1941-1977, L'Abadia de Montserrat, 2002, ISBN 9788484153627.
- ↑ (IT) Alghero e la Catalogna: le singolarità rivoluzionarie, in Alghero Eco, 11 abrile 2018.
- ↑ (CA) La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013), in RacoCatalà.
- ↑ (CA) Veu acorada (Sol per a tu), del disc "Alguímia" (Franca Masu), in viasona.cat. URL consultadu su 20 làmpadas 2018.
- ↑ (IT) Rafael Catardi, Ricordo di Pinuccia Ginesu Maffei, in La Nuova Sardegna.
- ↑ (IT) Alghero ricorda Pinuccia Ginesu Maffei, in cat.alguer.it. URL consultadu su 20 làmpadas 2018.
- ↑ (IT) Bibliotecando i dintorni, Area linguistica della Scuola Maria Immacolata del Istituto Compresivo nº 2 - Premio letterario Pinuccia Ginesu ( 2ª edizione), in Alguer.it.