Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Poster de propaganda a su Pranu Marshall in su 1947
Agiudos a sos istados europeos

Su Pranu Marshall — ufitzialmente numenadu European Recovery Program (ERP) — est istadu un'initziativa de sos Istados Unidos pro agiudare s'Europa Otzidentale, in ue sos nordamericanos ant dadu agiudos econòmicos pro bàlida de unos 13 000 milliones de dòllaros de s'època pro sa torrada a fraigare de cussos istados de Europa bisastrados a pustis de sa Segunda Guerra Mundiale. Su pranu est istadu in atividade durante bator annos partende dae su 1948. Sos obietivos de sos Istados Unidos fiant de torrare a pesare cuddas zonas ispèrdidas dae sa gherra, bogare barreras a su cummèrtziu, modernizare s'indùstria europea e torrare a fàghere ricu su continente; totu custos obietivos fiant destinados a evitare s'ispaniadura de su comunismu, chi teniat influèntzia manna e in crèschida in totu s'Europa de pustisgherra.​ Su Pranu Marshall at rechèridu de una diminutzione de is barreras interestatales, una regulamentatzione minore de sos afares e at animadu un'aumentu de sa produtividade, s'assòtziu sindacale e s'afigiadura de modellos noos de gestione de sos affàrios.

Sos agiudos de su pranu si sunt partzidos intre sos paisos retzidores aprossimadamente subra una base peròmine. Sunt istada dadas cantidades majores a sas potèntzias industriales mannas, segundu s'opinione dominante pro chi sa torrare a ativare custos fiat essentziale pro sa prosperidade generale de s'Europa totu. Sas natziones alliadas aiant retzidu unu pagu de agiudu peròmine in prus chi non sos membros antigos de s'Asse o sos chi si fiant mantentos neutrales. Su retzidore majore de dinares de su Pranu Marshall est istadu su Regnu Unidu, chi at retzidu su 26 % de su totale, sighidu dae sa Frantza cun su 18 % e sa noa Germània Otzidentale cun sa 11 %. In totale 18 paisos europeos si sunt proigados de su pranu. Mancari ddi fiat istadu promìtidu durante sa gherra e fintzas ofèridu, s'Unione Soviètica si fiat denegada a partetzipare a su programma sende chi timiat de pèrdere indipendèntzia econòmica; cun su refudu suo puru aiat blocadu sa partetzipatzione de istados de s'Europa de s'Est, comente Germània Orientale o Polònia. A su pranu luegus si l'est criticadu sa pagu importàntzia dada a su recùperu de tzertos setores istratègicos europeos pro favoressire s'intrada de aziendas nordamericanas cun su riscu chi sos istados europeos si cunvertirent in istados clientelares e dipendentes de sos USA. Sos Istados Unidos aiant isvilupadu programmas sìmigiantes in Àsia, ma suta àteras denominatziones.

S'importu chi su pranu Marshall potzat àere tentu su recùperu lestru de su continente est istadu cuntierradu. Sa majoria refudat s'idea chi petzi at torradu a bìvere pro miràculu in Europa, sende chi s'evidèntzia mustrat chi giai si fiat cumprinde unu recùperu generale. Sos finantziamentos de su Pranu Marshall sunt istado proportzionados a una tassa chi non fiat meda prus arta in trèmenes de interèssiu de s'agiudu pretzedente de UNRRA e rapresentaiant prus pagu de su 3 % de s'intrada natzionale combinadu de sos istados retzidores intre 1948 e 1951,​ cosa chi diat significare un'aumentu in sa crèschida de su PIB de petzi 0.3 %.​ Non prus, no esistet un'acàpiu intre sa cantidade de agiudu retzidu e sa lestresa de recùperu: siat Frantza siat su Regnu Unidu aiant retzidu prus agiudu, ma Germània Otzidentale aiat recuperadu in manera significativa prus a lestru.

S'initziativa depet su nùmene de su tando secretàriu de istadu George Marshall, chi puru fiat istadu unu de sos prus famados generales nordamericanos durante sa gherra. Su pranu at tentu s'aproamentu in sos Istados Unidos de sos duos partidos mannos, sos republicanos controllaiant su Cungressu, mentras sos democràticos controllaiant sa Domo Bianca cun Harry Truman a presidente. Su pranu est istadu in mesura manna creadu dae funtzionàrios de su Dipartimentu de Istadu, mescamente pro William L. Clayton e Goerfe F. Kennan, cun s'agiudu de s'Istitutzione Brookings, cunforma a su chi fiat istadu dimandadu dae su senadore Arthur Vandenberg, presidente de su Comitadu de Relatziones Forànias de su Senadu.​ Marshall aiat faeddadu de su bisòngiu urgente de agiudare a su recùperu europeu in su discursu suo in s'Universidade de Harvard tentu in du mese de làmpadas de su 1947.

Dae tando, si sunt utilizados trèmenes comente a «nou o canteapare Pranu Marshall» pro descrìere programmas o propostas de rescatu econòmicu in iscala manna.